El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver, a Cerdanyola del Vallès. El poblat ibèric de Ca n’Oliver està situat al sud del nucli urbà de Cerdanyola, a la comarca del Vallès Occidental, al turó de Ca n’Oliver, al barri de Montflorit, i és per tant dins del Parc Natural de Collserola. És un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català.

 

La seva ubicació geogràfica al mig d’un estratègic nus de comunicacions, dominant un territori agrari i ramader molt productiu, i el fet que el poblat hagués disposat d’estructures defensives complexes (un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avantmur), fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i que va ser un centre de captació i redistribució de la producció.

 

La presència de fragments d’escultures zoomorfes, possiblement d’algun monument funerari, denota la presència d’elits socials i que podria haver estat un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper encara per localitzar.

 

Les recerques arqueològiques que s’hi ha fet han permès establir que el jaciment ibèric va viure diverses fases cronològiques que van dels anys 550 aC, en el període ibèric antic, fins a l’alta edat mitjana. És a dir, el jaciment abasta la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització. El darrer assentament, que data dels segles VIII a l’XI, tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

D’altra banda, el Govern també ha aprovat acceptar part del recurs sobre el termes establerts en la declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. El recurs havia estat presentat per una particular que demanava tenir en compte les activitats agrícoles preexistents en la finca Mas Pol, afectada parcialment per la declaració de BCIN, i que, en el cas que aquestes activitats no poguessin ser permeses, se’n fixés una indemnització.

 

En aquest sentit , el Govern ha estimat que, mentre es mantinguin els cultius actuals, en no haver-hi alteració de la cota de profunditat, no caldrà cap tipus d’autorització prèvia com la que es requeria en la promulgació de la declaració de BCIN i, per això, ha determinat modificar l’Acord de la declaració.

 

 

El Govern ha establert un entorn de protecció del castell d’Oix, a Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa, que ja havia estat declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Aquest entorn de protecció al voltant del castell d’Oix vol garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals, paisatgístics i ambientals en les millor condicions possibles. Per això, l’entorn delimitat vetlla per la correcta visualització del monument i per la integració harmònica de les possible edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur.

 

Tot i així, la delimitació també manté la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris per a la correcta percepció visual del castell, que es pot admirar des de molts indrets que l’envolten. La relació que actualment té l’edifici amb el seu voltant, majoritàriament natural, fa que l’entorn de protecció abasti la zona de pastures i vegetació més propera a ella, amb la intenció de preservar l’harmonia del monument amb el paisatge.

 

Autoritzat un conveni entre la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Nacional d’Espanya per reduir costos de catalogació

 

El Govern ha autoritzat la subscripció d’un conveni de col·laboració entre la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Nacional d’Espanya per a la catalogació compartida de les obres objecte de dipòsit legal.

 

L’objecte del conveni és la col·laboració entre ambdues biblioteques per a la catalogació compartida de les obres que ingressen per Dipòsit Legal a la província de Barcelona per tal de reduir les despeses de catalogació.

 

La catalogació compartida permetrà una reducció significativa dels costos, ja que amb un sol procés es crearan els registres bibliogràfics en català en el catàleg de la Biblioteca de Catalunya i en el nou Catàleg Col•lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), i en castellà al de Biblioteca Nacional de España, i inclou els registres d’autoritat. En concret, un cop aplicada la catalogació conjunta, el cost per cada registre passarà de 5,95 € a 4,19 €.

 

L’acord de col·laboració dona continuïtat al conveni vigent al 2016 i tindrà vigència fins al 31 de desembre de 2017, amb la possibilitat de pròrroga per acord exprés de les parts.

 

 

El Govern ha autoritzat la retribució del gerent del consorci Port de Mataró, Joan Bellavista, que ha quedat fixada en 105.000 euros bruts anuals. Aquesta quantia, que ja va ser aprovada pel consorci el passat de mes de desembre, s’adequa als límits retributius fixats per als directius del sector públic.

 

El port de Mataró està gestionat per un consorci amb plena autonomia orgànica, funcional i econòmica. En el moment que es va contractar Bellavista, el seu personal es regia per un conveni que assimilava els sous i les condicions de treball a les del sector privat, no pel conveni únic del personal laboral de la Generalitat.

 

L’any 2015, aquest consorci passa a adscriure’s a l’Administració de la Generalitat. Com a conseqüència, el seu personal també passar a estar sotmès al règim jurídic del personal de la Generalitat. No obstant, la norma no regulava el règim transitori per a les situacions creades a l’empara de la legislació anterior, com era el cas de Bellavista.

 

El març de 2016, Intervenció General afirmava que el règim jurídic aplicable havia de ser el de l’Administració de la Generalitat. És per aquest motiu que el Consorci va encarregar un informe a una empresa consultora en matèria de recursos humans, que va recomanar una retribució que oscil·lés entre els 99.480 i els 121.950 euros. El sou finalment acordat és de 105.000 euros anuals.

 

 

 

El Govern ha aprovat avui la modificació dels estatuts del Consorci autonòmic per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l’àrea de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità (ATM), i el seu text refós.

 

D’aquesta manera, es recullen els canvis que el consorci ha anat aprovant en els últims anys, així com els acords presos per adaptar-se a les previsions de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, i de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa.

 

Així mateix, s’han introduït als estatuts un conjunt de canvis organitzatius i d’actualització de les referències legislatives que s’hi contenen.