El Govern ha analitzat en la seva reunió d’avui l’informe sobre el desplegament del Pla Integral d’Atenció a les Persones amb Trastorn Mental i Addiccions per al període 2017-2019. El document recull fins a 29 objectius i 71 accions que donen cabuda a la promoció, la prevenció i l’atenció a les persones amb problemes de salut mental i addiccions que s’han elaborat i consensuat amb les entitats socials del sector.

 

Aquesta estratègia 2017-2019 del Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions serà presentada el proper dia 13 de març en un acte presidit pel president Carles Puigdemont.

 

Dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) refereixen que una de cada quatre persones patirà algun tipus de problema de salut mental al llarg de la vida. A Catalunya, segons l’Enquesta de Salut de l’any 2015, la probabilitat de patir un trastorn mental va ser del 16,6% en la població de 15 anys i més i del 4,2% pel que fa a la població infantil en el tram d’edat de 4 a 14 anys.

 

L’OMS ha aprovat el pla d’acció sobre salut mental 2013-2020, on reconeix la funció essencial de la salut mental en la consecució de la salut de totes les persones i estableix que el pla s’ha d’abordar des del punt de vista de la totalitat del cicle de vida.

 

El Govern de la Generalitat, en la línia de la Unió Europa i mitjançant l’Acord GOV/215/2010, de 16 de novembre, va aprovar el Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, la concreció d’una estratègia política que entén la salut mental com un repte global i transversal que no només busca produir millores en les condicions de vida de les persones amb trastorn mental, sinó també en el conjunt de la societat, a través de:

 

Ø  Contribuir a la millora de la salut mental i a la disminució de les desigualtats socials d’aquests col·lectius.

Ø  Incorporar estratègies transversals de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció i inserció social i laboral, possibilitant l’acció integrada i complementària dels serveis de salut, socials, educatius, laborals i de la justícia.

Ø  Afavorir la participació dels afectats en primera persona i una opció d’equitat i reequilibri a favor de la població més vulnerable.

Ø  Disposar d’un instrument de planificació de les polítiques i accions públiques que doni coherència a les accions que s’estan desenvolupant des dels diferents departaments de la Generalitat per a l’atenció d’aquestes persones, amb criteris d’eficiència dels serveis públics.

Per al desplegament del Pla integral, el Govern i les entitats socials del sector van acordar un document de Priorització d’actuacions 2014-2016, per centrar l’enfocament i els esforços en les actuacions adreçades als col·lectius més vulnerables, optimitzar els recursos existents, garantir l’eficàcia de les actuacions i coordinar les polítiques.

Finalitzat aquest període i per iniciar una nova etapa, ara s’ha treballat en la identificació i definició de l’estratègia 2017-2019 i dels principis i elements comuns que han d’impregnar totes les actuacions incloses:

Ø  La promoció i la prevenció com a elements fonamentals per intervenir a temps i per detectar millor i amb rapidesa les situacions i, per tant, com a elements comuns i transversals de totes les línies estratègiques acordades.

Ø  La promoció d’una atenció basada en els drets humans, que previngui l’estigma i l’exclusió social i que garanteixi la participació de les persones amb trastorn mental i addiccions i de llurs famílies en aquestes polítiques públiques de salut mental.

Ø  La consecució de la integració de les intervencions (entre les xarxes especialitzades, en l’entorn de l’atenció primària, integració progressiva amb els serveis socials, sanitaris, educatius, laborals i altres).

Ø  El desenvolupament d’un model d’atenció a la salut mental basat en la comunitat i orientat a reduir les desigualtats socials i millorar la recuperació i la inclusió social.

Ø  La formació com a eina de millora contínua i garant d’un servei de millor qualitat.

El Pla integral és, per tant, una eina de treball que facilita la planificació conjunta interdepartamental i amb les entitats socials.

Així mateix, estableix un calendari dels diferents objectius i actuacions, que ha de permetre fer-ne el seguiment i introduir-hi les correccions necessàries.

Pel que fa a la governança del Pla integral, es disposa de les eines següents:

Ø  Una Comissió Interdepartamental de seguiment del Pla integral, segons allò que preveu l’Acord GOV/86/2016, de 28 de juny, presidida per la persona titular de la Secretaria de Govern i composta per representants dels departaments de Salut, d’Ensenyament, de Treball, Afers Socials i Famílies, de Justícia i de la Presidència i a la qual hi podran assistir també representants d’altres departaments quan la matèria que es tracti sigui competència d’aquests.   

Ø  Un Plenari, que compta amb la participació dels membres de la Comissió Interdepartamental i amb membres que representen la societat civil.

Ø  Grups de treball derivats del Plenari i, per tant, amb representants interdepartamentals i de les entitats del sector i també si és necessari de professionals experts o comunitats científiques per abordar el desenvolupament d’objectius i actuacions que requereixen especial reflexió i consens.