Reforma Horària

El Govern analitza l'Informe del Procés de concertació i l'Informe del Procés participatiu per a la reforma horària

Les conclusions d'ambdós processos han de servir per avançar en grans consensos que culminaran en un Pacte Nacional per a la reforma horària

query_builder   14 març 2017 15:26

event_note Nota de premsa

El Govern analitza l'Informe del Procés de concertació i l'Informe del Procés participatiu per a la reforma horària

Les conclusions d'ambdós processos han de servir per avançar en grans consensos que culminaran en un Pacte Nacional per a la reforma horària


 ·         En el procés de concertació s’han constituït onze taules corresponents als àmbits del teixit productiu, l’administració, l’educació, el comerç i consum, la cultura i oci, la salut i la mobilitat
El Govern ha analitzat els informes del Procés de concertació i el del Procés participatiu per a la reforma horària que van ser presentats i debatuts el passat dia 10 de març, duran la reunió del Consell Assessor per a la reforma horària.
 
Aquests informes constituiran la base de la jornada que tindrà lloc el dia 31 de març, sota el títol Cap a un pacte nacional per a la reforma horària, on es presentaran les conclusions finals, els informes definitius d’ambdós processos, i que hauran de servir per anar avançant les bases de grans consensos, que hauran de culminar en un Pacte Nacional per a la reforma horària.
 
 
Procés de concertació
 
S’han constituït un total d’onze taules quadrangulars, corresponents als acceleradors:
 
1.    Teixit productiu
2.    Administració
3.    Educació -18
4.    Educació +18
5.    Comerç i consum
6.    Cultura i oci (associacionisme)
7.    Cultura i oci (audiovisual)
8.    Cultura i oci (esport)
9.    Cultura i oci (indústria cultural)
10. Salut
11. Mobilitat
 
L’informe resultant de concertació social, constitueix un instrument per al Govern de la Generalitat, des del Departament de la Presidència, per orientar polítiques públiques per tal d’ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessari per assolir la reforma horària. També permetrà el foment de pactes del temps en l’àmbit municipal o comarcal.
 
En el cas del teixit productiu, projecta el canvi a partir de l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva, partint del principi de promoció de la salut de les persones treballadores per aconseguir el respecte dels ritmes circadiaris pel que fa a temps d’activitat, d’àpats i de descans (horaris saludables). D’altra banda, es compromet amb el repte de millorar la gestió i organització del temps dels seus equips de treball per tal d’aconseguir organitzacions més eficients.
 
Pel que fa a l’Administració, els serveis públics catalans projecten impulsar la reforma horària partint del principi de qualitat del servei públic i el principi de promoció de la salut, garantir el compliment òptim dels serveis públics i el principi d’autonomia de les diferents administracions per dissenyar els seus propis horaris tenint en compte les especificitats o particularitats, sempre que es respecti una franja horària saludable i sense perjudici de l’adequada/correcta prestació dels serveis públics.
 
La comunitat educativa i universitària projecta la reforma horària en l’àmbit educatiu preservant i promovent en tot moment l’interès superior de l’infant per damunt d’altres consideracions, recollit en la Convenció Internacional dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides (1989) i la Llei de drets i oportunitats d’infants i adolescents de Catalunya (2010).
 
Aquest marc jurídic, també reconegut en la Llei d’educació de Catalunya (2009), inclou el dret a l'educació i al lleure educatiu, per la qual cosa es fa referència a l’horari educatiu en la seva globalitat.
 
Es defensa en tot moment el principi d’inclusió, equitat i igualtat d’oportunitats i el principi de promoció de la salut respectant els ritmes circadiaris. Es garanteix el principi d’autonomia de cada centre dissenyar els seus horaris tenint en compte les diferents especificitats o particularitats sempre i que es respecti una franja horària saludable. L’organització dels temps educatius ha de diferenciar els horaris de l’alumnat, els professionals i el centre escolar. Per últim, és fonamental assolir la reforma horària en el teixit productiu per tal de compatibilitzar horaris educatius i laborals.
 
El sector audiovisual català projecta la reforma horària partint del principi de promoció de la salut de la ciutadania (consumidors) i de les persones treballadores del sector.
 
Les organitzacions d’associacionisme i tercer sector social i cultural i les organitzacions empresarials de cultura de proximitat projecten impulsar la reforma horària partint del principi de promoció de la salut, garantint un compromís vers la qualitat de la participació o del servei ofert, promovent noves formes d’organització i gestió del capital humà.
 
Les organitzacions, entitats, institucions i clubs relacionats amb la pràctica esportiva projecten impulsar la reforma horària per a l’adaptació i generalització d’uns horaris més saludables per a la pràctica esportiva.
 
Pel que fa a la indústria cultural, la reforma horària ha de fer possible la cerca de més temps per a la cultura i l’oci, compatible amb la llibertat individual de les persones per escollir com distribueixen el seu temps lliure. L’objectiu ha de ser la millora de la conciliació de la vida familiar amb la professional i la generació d’uns hàbits més saludables.
 
El sector de la cultura i l’oci no es considera motor de canvi de la reforma horària; en qualsevol cas, s’adaptarà al canvi que provingui d’altres acceleradors (teixit productiu, Administració, educació, etc.).
 
Els serveis sanitaris catalans projecten impulsar la reforma horària partint del principi de qualitat del servei i el principi de promoció de la salut, S’afavoriran horaris saludables sempre que es pugui garantir el compliment òptim del servei i el principi d’autonomia dels diferents centres tenint en compte les diferents especificitats o particularitats.
 
Les actuacions relatives a la reforma horària i les polítiques de mobilitat s’alinearan amb l’objectiu d’assolir un ús sostenible del transport privat i un transvasament des d’aquest mode a favor del transport públic i col·lectiu, així com d’altres modes de baix o nul impacte com els desplaçaments en bicicleta o a peu.
 
Aquest compromís passa per garantir l’accessibilitat de les persones usuàries, tot tenint en compte la diversitat territorial existent.
 
Procés participatiu
 
Paral·lelament, la Secretaria de la Transparència i Govern Obert, en col·laboració amb la Iniciativa per a la Reforma Horària, ha portat a terme un procés participatiu arreu del territori per escoltar la ciutadania i recollir idees i propostes per fer efectiu i facilitar el procés de reforma horària.
 
L’objectiu d’aquest procés participatiu ha estat informar la ciutadania sobre els diferents aspectes de la reforma; debatre sobre els reptes i oportunitats que implica; recollir idees i aportacions, i incorporar la visió dels diferents agents més afectats.
 
Els eixos de debat han girat al voltant de teixit productiu, educació, cultura i oci, Administració, comerç, i consum i mobilitat.
 
A dotze punts del territori, que han estat Sort, Girona, Terrassa, Lloret de Mar, Igualada, Lleida, Reus, Tortosa, Vilafranca del Penedès, Esplugues de Llobregat, Barcelona i Mataró, s’han dut a terme de setembre a novembre de 2016 conferències sobre la reforma horària i debats/taller, per definir mesures facilitadores per arribar als objectius, indicant també possibles barreres per a la seva consecució. Els participants també han apuntat diferents consideracions a tenir en compte.
 
Hi han participat 121 persones, de les quals un 62% eren dones, de mitjana d’edat 48,5 anys i en un 94% nascudes a Catalunya, 4% a la resta de l’Estat i 1% a la resta de la UE. El 85% treballava mentre un 8% era jubilat pensionista, 2% dedicats a treball domèstic, 3% aturats i 3% estudiants. En termes generals, les sessions han estat valorades positivament.
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined