El Govern ha aprovat avui un decret pel qual s’aprova l’alteració dels termes municipals de Llorenç del Penedès i de Banyeres del Penedès per adaptar-los a la realitat urbana municipal. En concret, s’ha modificat el conjunt de la seva línia de terme per donar coherència territorial a uns trams que discorrien per la zona del Forn d’Obra i per la urbanització del Priorat de Banyeres.

 

El Govern ha aprovat aquesta alteració de termes, d’acord amb els informes favorables de la Direcció General d’Administració Local- que va assumir la memòria elaborada conjuntament pels ajuntaments de Llorenç del Penedès i de Banyeres del Penedès-; de la Comissió de Delimitació Territorial i d’acord amb el dictamen també favorable de la Comissió Jurídica Assessora. Així mateix, s’ha tingut en compte que hi ha consideracions d’ordre geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu que fan necessària o aconsellable l’alteració dels termes.

 

El Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge efectuarà la fitació dels termes municipals. Cadascun dels ajuntaments afectats lliurarà a l’altre, mitjançant còpia autenticada, els expedients en tràmit que facin referència exclusiva a la zona objecte de l’alteració.

 

El Govern de la Generalitat ha aprovat la declaració com a 12 béns culturals d'interès nacional, en la categoria de zones d'interès etnològic, per a 12 coeteres del delta de l’Ebre, conegudes com: Pesigo (l’Ampolla), Piñol (Camarles), Ravanals (l’Aldea), Cámara i Paredols (Amposta), Tario i Lluco (Sant Carles de la Ràpita), Buda, Navarro, Llúpia (Sant Jaume d’Enveja), Montañana i Bombita (Deltebre).

 

Les coeteres són construccions que es van fer en el marc del programa de la lluita contra les pedregades que la Mutualidad Arrocera de Seguros va desenvolupar a partir de finals de la dècada de 1940 en diferents punts del delta de l’Ebre. Els coets granífugs, i els seus suports de llançament, havien d’emmagatzemar-se en llocs secs, però aquestes ubicacions eren difícils de trobar en un indret tan humit com el delta de l’Ebre, característic pels seus arrossars, uns camps que durant la major part del cicle de cultiu resten inundats. Les edificacions també havien de reunir condicions de seguretat suficients per al desenvolupament de la feina dels disparadors dels coets, els anomenats coeteros.

 

En el període comprès entre 1950 i 1973 es van construir un total de 38 coeteres. En l’actualitat, se’n conserven 29, una de les quals (Caremon, a Amposta) es troba en estat ruïnós. Les coeteres construïdes al delta de l’Ebre tenen una configuració arquitectònica singular i molt característica, fet que les ha convertit en fites del territori.

 

L’interès de la declaració de BCIN rau en el fet que les coeteres són construccions singulars, vinculades a un element emblemàtic de l’economia i del conjunt de l’imaginari de la comunitat del Delta: el cultiu de l’arròs. El Delta de l’Ebre, a més, va ser pioner en la lluita granífuga a tot l’Estat, ja que la Mutualidad Arrocera de Seguros no va estendre aquesta pràctica a altres indrets fins a la segona meitat de la dècada de 1950.