event_note Nota de premsa

President Puigdemont: "No hem pagat cap factura per reunir-nos amb l'expresident Carter. És una falsedat i una indecència comprometre el seu prestigi "

 
·        El cap del Govern recorda, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que qui va pagar va ser Aznar per rebre la medalla del Congrés dels Estats Units
 
·        Puigdemont diu que “ara no estem demanant res als interlocutors internacionals, ens estem guanyant l’autoritat moral de demanar-los el reconeixement quan arribi el moment”
 
·        El president reclama “no obsessionar-nos amb la data del referèndum” i reitera que “el farem”
 
Entrevista Catalunya Ràdio
El president Puigdemont en un moment de l'entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. Autor: Jordi Bedmar

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha afirmat aquest matí, en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, que “no hem pagat cap factura ni directament a ell ni indirectament a ningú que hagi fet de mitjancer i hagi procurat que ens entrevistéssim amb el president Carter”. I ha continuat “ja sé que corre la brama que hem pagat pels contactes internacionals, però amb aquesta campanya el que es vol és insistir amb la idea de la mentalitat de colònia i que no tenim dret a anar pel món”. I ha reblat “aquí l’únic que va pagar va ser Aznar, que va gastar 2 milions d’euros per rebre la medalla del Congrés dels Estats Units”.
 
Pel cap de l’Executiu, aquest tipus de campanya i crítiques “no només són una falsedat, sinó que són una indecència que compromet una institució, com la Fundació Carter, que fa una feina extraordinària a favor de la pau, a favor de la democràcia, i també en contra de la pobresa i les malalties a països africans”. I ha insistit que “amb aquests jocs de politiqueria barata s’hagi de posar en risc la reputació d’una institució d’aquest prestigi em sembla inadequat, impropi d’un partit que està governant a l’Estat espanyol”.
 
Carles Puigdemont ha respost així a les preguntes de la directora del programa Mònica Terribas sobre la seva reunió amb l’expresident nord-americà Jimmy Carter, la setmana passada a Atlanta, seu de la Fundació que porta el seu nom. El president ha qualificat  aquesta trobada de “cordial, molt afable i d’una exquisidesa cap a Catalunya”, i l’ha emmarcat en els contactes que el Govern està celebrant amb gent d’arreu del món que “s’interessa pel que passa al nostre país”.
 
En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha deixat clar que “no vaig anar a demanar res” a l’expresident Carter, perquè “no han de prendre partit per res, la funció de la seva institució és de mediació, i la mediació ha de ser correcte, ha de ser creïble allà a on vagin”. I ha afegit  “el Carter Center no té cap funció d’influir en cap Govern perquè prengui una determinada posició”.
 
Pressions del Govern espanyol
 
Pel que fa als contactes internacionals que duu a terme el Govern, el  president s’ha referit també a la reunió que va mantenir ell ahir al vespre, al Palau de la Generalitat, amb els congressistes nord-americans Dana Rohrabacher, president el Subcomitè d’Europa de la Cambra de Representants dels EUA i Brian Higgins, amb els quals va analitzar la situació política catalana.
 
Tot i que aquests congressistes s’han expressat en públic a favor del dret a l’autodeterminació, el cap del Govern ha insistit que  “no estem en l’etapa de demanar res, sinó que ens escoltin i contrastin opinions” i “els expliquem que si hi ha una voluntat majoritària a favor de la independència, els anirem a picar a la porta i llavors sí que els demanarem un reconeixement”. “Ells ens han dit que les seves portes estaran obertes”, ha remarcat Puigdemont, i ha afegit “la posició que prenguin els estats en un moment determinat dependrà de la feina que haguem fet prèviament, ens haurem guanyat l’autoritat moral de fer la petició formal de reconeixement”.
 
En aquesta mateixa línia, i en referència de les declaracions del candidat de la dreta francesa François Fillon a favor del dret d’autodeterminació de Catalunya, el president ha posat en relleu “el salt qualitatiu de la política francesa” al respecte, fet que demostra, ha dit, que “el tema està damunt de la taula de la política europea”.
 
Preguntat si li consta que s’hagin intentat impedir les reunions amb Carter i altres líders, per part del Govern espanyol, el president ha respost afirmativament i ha assegurat que “la diplomàcia espanyola va més enllà del que són les seves atribucions”, com li han fet arribar alguns diplomàtics, i això, fa que “els professionals que tenen una gran trajectòria al seu darrere se sentin tremendament incòmodes per haver de fer un paper que no pertoca a la diplomàcia”, ha dit.
 
Llargues del president Rajoy

En un altre moment de l’entrevista, el president ha insistit en la via del diàleg perquè “no ens pot quedar res en el calaix per intentar arribar a un acord amb l’Estat espanyol per celebrar un referèndum, que és el que sonaria millor a les orelles de tothom amb qui parlem”. Puigdemont s’ha queixat però que “tot i el compromís que vam adquirir de buscar una data per veure’ns, i que nosaltres hem buscat insistentment, per part del president Rajoy tot són llargues”.
 
“No ens obsessionem amb la data”

Sobre el calendari del procés, el president ha subratllat que “no figura en les previsions del Govern la possibilitat de no fer el referèndum” i ha reiterat que “el Govern complirà el seu compromís, i aquest és que els catalans votem i decidim, i que s’apliqui el resultat”. Per tot això, ha reclamat que “no ens obsessionem amb la data”. I ha afegit “tenim un calendari pactat entre tots, aprovat pel Parlament, i fins a finals de setembre estem en condicions per fer el referèndum. I el farem. Quan estiguem en les millors condicions de fer-lo i de garantir-lo”.

 Condol per la mort de Carme Chacón
Durant l’entrevista, el cap del Govern ha volgut també expressar unes paraules de condol per la mort de Carme Chacón. El president ha dit “sentir-nos molt xocats” pel seu traspàs, perquè es tracta d’una persona molt jove; és una mort molt prematura, d’una mare que tenia moltes il·lusions per veure créixer el seu fill, i, després, perquè era una política catalana de molt relleu, que va arribar a nivells de responsabilitat molt elevats i, per tant, la noticia fa que colpeixi de manera molt especial”.