• L’Associació Catalana de Criminòlegs i l’Associació Interuniversitària de Criminòlegs es transformaran en una comissió gestora que redactarà els estatuts del nou Col·legi professional en un termini de tres mesos
Llum verda al Col·legi de Criminòlegs de Catalunya. Després que el Parlament en posés de manifest l’interès públic, el Govern ha aprovat el Decret de creació del nou Col·legi professional per als titulats en Criminologia. Fins ara, aquests professionals només es podien col·legiar al País València i a Astúries. L’existència d’aquest Col·legi permetrà que els criminòlegs es regeixin per unes normes deontològiques i de control comunes.
 
D’acord amb una reivindicació històrica, l’Associació Catalana de Criminòlegs i l’Associació Interuniversitària de Criminòlegs es transformaran en el nou Col·legi professional. Durant els primers tres mesos, una comissió gestora es farà càrrec de la redacció dels seus estatuts. 
 
L’estudi del crim
 
La professió de criminòleg aborda l’estudi del crim amb l’objectiu d’aportar una informació vàlida i contrastada sobre l’infractor i la víctima. Els àmbits d’actuació professional dels criminòlegs estan relacionats amb la seguretat pública i els centres penitenciaris. Pel que fa a l’empresa privada, els criminòlegs treballen en l’assessorament a empreses de seguretat de les anàlisis de risc, les tecnologies de la seguretat, la planificació i la gestió de seguretat.
 
Competència en matèria de col·legis professionals
 
L’article 125.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de col·legis professionals. La Llei 7/2006, d’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, regula els requisits i el procediment de creació –mitjançant un decret del Govern– d’aquestes corporacions.
 
Aquesta Llei estableix, a l’article 37.1, que només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l’exercici de les quals es requereixi un títol universitari oficial i en les quals concorrin motius d’interès públic que ho justifiquin. Tanmateix, correspon al Parlament apreciar l’interès públic i d’especial rellevància social o econòmica de la professió.