El Govern de la Generalitat ha aprovat avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de Llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic, a través del Servei Català de Salut. Amb aquest  avantprojecte de llei, el Departament de Salut transposarà les directives europees 2014/23/UE i 2014/24/UE a la regulació de les fórmules de gestió no sotmeses a processos de contractació pública. Aquestes directives són d’obligada adaptació per part dels Estats membres i donen especial importància a garantir la qualitat, l’accessibilitat i la continuïtat quan es tracta de serveis a les persones.

 

Així doncs, aquesta memòria preliminar preveu la regulació de les següents fórmules de gestió: la cooperació institucional (ja sigui vertical o horitzontal) i el concert sanitari. La cooperació vertical és la que s’estableix amb els mitjans propis de la Generalitat (empreses i consorcis amb presència majoritària del Servei Català de la Salut), mentre que l’horitzontal s’estableix amb una altra entitat íntegrament pública (com ara les entitats municipals).

 

En l’àmbit de la concertació -la fórmula que es reserva fonamentalment per a aquelles activitats sanitàries, d’internament o no, que ja s’estan realitzant en el territori- l’avantprojecte de llei preveu que el CatSalut només podrà  establir concerts sanitaris amb entitats privades sense afany de lucre o amb entitats d’economia social. El text també preveu la possibilitat que, en cas de concurrència entre més d’una entitat d’aquestes característiques, es dugui a terme un procés de selecció.

 

Aquesta transposició garanteix el millor desplegament possible de les directives europees en vista de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC). En la pràctica, d’acord amb el que preveu l’article 5 de la LOSC, aquesta nova norma pretén instrumentalitzar la priorització en la prestació de serveis sanitaris de les entitats sense afany de lucre o d’economia social davant de les que tenen afany de lucre.

 

L’avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics, conjuntament amb l’avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones que està impulsant el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, contemplarà tots els procediments de gestió i de contractació per a cada situació específica en funció del tipus d’entitat, pública o privada, que presti serveis a la xarxa pública. Per exemple, la relació amb els mitjans propis s’articularà mitjançant els encàrrecs de gestió; en el cas d’altres entitats públiques, s’utilitzaran els convenis de cooperació; el concert quedarà reservat per a entitats d’economia social o sense afany de lucre; i, per últim, les entitats privades amb afany de lucre podran optar a presentar serveis de cobertura pública mitjançant un procediment de concurs públic.

 

D’altra banda, també inclourà una modificació de la disposició addicional desena de la LOSC en què es regulava la creació de les entitats de base associativa (EBA), per la qual Catalunya obligarà les EBA ja existents o de nova creació a assimilar-se a entitats de l’economia social.

La UE considera entitats d’economia social aquelles entitats independents dels poders públics que compleixen requisits com prioritzar la persona i la missió social sobre el capital, fer participar els seus membres en el govern i destinar la majoria dels excedents en forma de reinversió per aconseguir els seus objectius socials. De fet, Europa encoratja que les entitats d’economia social tinguin un paper rellevant en la prestació de serveis socials, entenent que aporten un valor afegit a la cooperació público-privada clàssica, tant per la seva missió social com pel seu sistema de governança.

 

Catalunya, des de sempre, té una gran riquesa en entitats privades amb important arrelament territorial i vocació de servei social, moltes d’elles sense afany de lucre, que han configurat una societat civil dinàmica i responsable amb el seu entorn.

 

La diversitat de provisió que caracteritza el sistema sanitari català actualment, i que està considerada una fortalesa d’aquest, està composta per entitats públiques i privades, la gran majoria de les quals –especialment en l’atenció primària i hospitalària- poden ser classificades com a entitats d’economia social.