La directora general de Joventut, Marta Vilalta, i el director general de l’Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch, han presentat aquest matí en roda de premsa els resultats de l’acció participativa que s’ha dut a terme aquest any entre la joventut catalana per definir com ha de ser el nou Carnet Jove (CJ), una iniciativa que impulsa l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ) en el marc dels actes de commemoració del 30è aniversari i del nou impuls social del carnet.

 

El procés, al qual Joventut ha donat un caràcter vinculant, ha comptat amb un total de tres fases durant les quals els joves han donat la seva opinió a través de múltiples xarxes socials mitjançant l’etiqueta #creacarnetjove i, posteriorment, han participat en tallers participatius organitzats a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Amposta, en què han aprofundit en les propostes presentades. En total, a l’acció hi han participat 10.672 nois i noies d’entre 12 i 30 anys, que han generat fins a 321.764 interaccions i 64 propostes d’acció en vuit àmbits: avantatges, informació i comunicació, canals de difusió, valor del Carnet Jove, imatge del carnet, àmbits vitals (transport o emancipació domiciliar), dimensió relacional i altres.

 

Segons ha destacat la directora general de Joventut, Marta Vilalta, el gran volum de participació dels joves a les xarxes i arreu de Catalunya en l’acció participativa demostra el “gran interès dels joves per participar i apoderar-se de les decisions col·lectives”, la qual cosa “els ha convertit en protagonistes directes de la definició i creació del Carnet Jove dels propers anys”.

 

Pel que fa als resultats, en l’àmbit d’avantatges els joves han sol·licitat més descomptes arreu del territori, que aquests siguin de major qualitat i que, majoritàriament, afectin la mobilitat, la formació, el cinema i les grans marques comercials. Sobre aquest punt, el director de l’Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch ha anunciat que properament s’iniciarà un projecte pilot amb set municipis dels diferents àmbits territorials de Catalunya a través del qual s’implementarà un Carnet Jove que, a més d’ofertar els serveis habituals, tindrà una àmplia oferta que els joves podran gaudir en els comerços locals i altres llocs d’interès d’aquestes poblacions.

 

Sobre els serveis d’informació i comunicació que ofereix el CJ, l’acció participativa ha conclòs que caldria impulsar el paper de “recomanador” del carnet, reforçar la informació sobre la dimensió europea del CJ, potenciar la proactivitat per part dels col·laboradors, i augmentar el nivell de personalització i segmentació de la informació i la comunicació. Sobre aquests darrers aspectes, el director general de l’ACJ ha donat a conèixer que ja s’està treballant perquè els avantatges del carnet es presentin segmentats per diferents edats i interessos, i que el rastre que deixi el titular en les seves preferències també sigui tingut en compte en la informació que posteriorment rep aquell jove de part del CJ.

 

Els canals de difusió actuals del carnet també respondran a les peticions rebudes en l’acció participativa, que majoritàriament sol·liciten potenciar i facilitar la bidireccionalitat a través de les diferents xarxes socials com a mitjà d’informació i comunicació amb els joves.

 

En l’àmbit del valor econòmic del Carnet Jove, els participants han sol·licitat la màxima transparència sobre el preu del carnet, la diversificació del seu cost o la visibilització de la relació cost-benefici que suposa tenir el CJ.

 

Les opinions rebudes pel que fa a la imatge del carnet passen per sol·licitar un estil comunicatiu al màxim de “fresc i jove” possible, així com la possibilitat de personalitzar el plàstic mitjançant una fotografia o canviant l’estampat i els colors de fons.

 

Pel que fa als àmbits vitals, els joves han apostat per fer que el CJ possibiliti preus més assequibles sobretot en el transport públic. En la dimensió relacional del Carnet Jove, les propostes recollides passen per potenciar la participació dels mateixos joves en els continguts i eines del carnet (motiu de la pròpia acció participativa), la promoció de l’oferta local o la contribució a la creació de vincle i comunitat entre el jovent de Catalunya.

 

En l’àmbit d’altres continguts, les peticions dels joves s’han centrat en demanar més concursos i sortejos dels que ja es fan, així com l’organització de més activitats culturals, esportives, lúdiques i formatives que reuneixin els titulars del Carnet Jove. És una proposta que el CJ ja s’ha posat a treballar, segons ha explicat Poch.

 

El director de l’Agència Catalana de la Joventut s’ha compromès a abordar i implementar properament gairebé la meitat de les 64 propostes. Segons ha exposat Poch, un altre 31% de les propostes ja estan en procés de realització o bé també hi havia la previsió de ser accionades en un termini molt proper. Hi ha un altre bloc de propostes (el 13%) que no podran ser implementades des del propi CJ, ja que corresponen a l’acció de Govern en matèria de polítiques de joventut, a la qual seran traslladades les propostes (que se centren en l’àmbit de l’ocupació juvenil o l’habitatge). Tanmateix, aquestes demandes van en la línia de l’impuls social que l’ACJ ha imprès al Carnet Jove, com és la de convertir el carnet en una porta d’entrada dels joves als diferents serveis de la Generalitat com són els programes Garantia Juvenil i Erasmus +, els recursos i vies d’accés per a l’orientació de la carrera laboral i acadèmica, la informació sobre beques, habitatge, cohesió social, gènere o salut. Els titulars del carnet ja poden accedir a aquestes informacions i recursos de les polítiques de joventut mitjançant la recepció d’un butlletí electrònic en línia i a través de l’espai #somjoves que hi ha habilitat tant al web com a l’APP del Carnet Jove.

 

Així mateix, durant la presentació s’ha donat a conèixer que hi ha un 9% de les propostes que ja formen part de l’actual oferta del CJ, i que, per tant, caldrà millorar el seu coneixement entre els titulars a través dels canals d’informació i comunicació. Finalment, un 2% de les propostes no podran ser implementades en el context actual, ja que s’han considerat com a inviables.