Anul·lat el decret que encarregava als registradors de la propietat la liquidació dels impostos cedits
 
El Govern ha aprovat la derogació del Decret 4/2006, de 17 de gener, que atribuïa als registradors de la propietat les tasques de gestió, liquidació i recaptació dels tributs cedits a la Generalitat. Això significa que, des del proper 1 de setembre, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) assumirà les funcions d’atenció i informació al contribuent, comprovació, liquidació i recaptació dels impostos sobre successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Aquesta decisió s’emmarca en la voluntat del Govern català d’assumir totes les funcions tributàries que el marc autonòmic li atribueix estatutàriament i preparar els fonaments de la futura hisenda catalana.
 
Amb l’acord d’avui, es posen les bases perquè, a partir de l’1 de setembre, finalitzi la relació entre l’ATC i el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, els quals, a través de la signatura de diversos convenis de col·laboració entre ambdues administracions, tenien encarregada la liquidació d’aquests tributs. De fet, el passat 24 d’octubre, el director de l’Agència catalana, Eduard Vilà, ja va notificar la denúncia del darrer d’aquests convenis —signat el novembre del 2012 i prorrogat l’octubre del 2015— al degà del Col·legi de Registradors de Catalunya, Luis Suárez, amb efectes l’1 de setembre del 2017. Aquests convenis amb els registradors van tenir un cost per a l’Administració de la Generalitat de 27,5 milions d’euros l’any 2016, i es preveia que, per al 2017, aquest cost fos de 30 milions d’euros.
 
Aquesta decisió s’emmarca en el desplegament territorial de l’ATC, que a primers de setembre comptarà amb un total de 19 oficines pròpies i 13 de compartides amb les administracions locals —diputacions, consells comarcals i ajuntaments— distribuïdes arreu de la geografia catalana. La voluntat del Govern és implantar un nou model territorial de l’Agència catalana, basat en una xarxa d’oficines pròpies preparades per prestar els mateixos serveis a tots els ciutadans de Catalunya.
 
210 treballadors de les oficines liquidadores s’han incorporat a l’ATC
La major presència de l’ATC al territori comportarà també un increment de la seva plantilla. Així, al llarg d’aquest mes d’agost s’hi incorporaran fins a 256 treballadors, 176 dels quals provenen de les oficines liquidadores i tenen una llarga experiència en la gestió dels impostos cedits.
 
A part d’aquests professionals, des de principis d’any ja s’han integrat a l’Agència 16 persones procedents de l’oficina de gravació de Valldoreix i unes altres 22 que van superar diferents processos selectius celebrats entre abril i juny. En total, 210 persones, el 76% dels treballadors de les oficines liquidadores, han passat a incorporar-se a l’ATC en els últims mesos.
 
El procés culminarà a primers de setembre, quan s’hi sumaran 20 persones més. Gràcies a aquestes 276 incorporacions, a partir del mes de setembre totes les oficines de l’ATC podran desenvolupar amb normalitat la totalitat de les seves noves funcions.
 
Ubicació de les noves oficines
A banda dels Serveis Centrals de Barcelona (Zona Franca) i de les tres delegacions —Girona, Lleida i Tarragona—, els municipis que comptaran amb una d’aquestes 15 noves oficines territorials de l’ATC són: Barcelona (amb l’oficina del Poblenou), Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Mataró, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà, Figueres, la Seu d’Urgell, Reus, i Tortosa.
 
Pel que fa als municipis que disposaran d’una d’aquestes tretze oficines compartides, anomenades oficines de serveis tributaris, són: Berga, Móra d’Ebre, Valls, el Vendrell, Tremp, Solsona, Olot, Ripoll, Cervera, Vielha, Vilanova i la Geltrú, Igualada, i l’Hospitalet de Llobregat.
 
Aquests dos nivells de desplegament —el de les oficines pròpies i el de les compartides— es reforçaran amb les 161 finestretes úniques i punts d’assistència tributària de la xarxa Tributs de Catalunya, on els ciutadans podran obtenir atenció personalitzada.
 
Creada la Comissió Interdepartamental per coordinar polítiques contra el despoblament rural
 
El Govern ha aprovat la creació de la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP). La Comissió s’encarregarà d’avaluar la situació actual de despoblament d’algunes zones rurals de Catalunya i d’impulsar la coordinació i priorització de les polítiques en els diferents àmbits de govern que incideixen a reduir els perjudicis pel desequilibri demogràfic i territorial del país i que afavoreixen el relleu generacional al món rural.
 
L’evolució demogràfica a Catalunya, des del segle XIX, mostra una pèrdua contínua de pes demogràfic i econòmic de les comarques interiors en benefici de l’entorn de Barcelona i el litoral. Aquesta concentració de població a les zones urbanes del litoral  es contraposa al fet que el 90% del territori restant és rural.  A més, el despoblament té causes i conseqüències desiguals a les diferents comarques de Catalunya, per la qual cosa cal definir polítiques específiques per a cadascuna, per poder adaptar millor les accions a la realitat de cada territori.
 
La Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural està participada pels diferents departaments de la Generalitat que tenen competències que incideixen en les estratègies per afavorir el relleu generacional, la dinamització socioeconòmica i la qualitat de vida a les zones rurals.
 
Les funcions d’aquesta Comissió són les següents:
 
a)    Impulsar un espai de debat i reflexió sobre el despoblament a determinades zones de Catalunya amb la participació de les diverses administracions públiques, entitats i persones expertes per elaborar una diagnosi compartida del fenomen que permeti cercar possibles solucions al problema del despoblament i desequilibri demogràfic i territorial de Catalunya.
 
b)    Coordinar l’elaboració d’un informe, amb les aportacions dels diversos departaments concernits, en què s’avaluï la situació actual de despoblament d’algunes zones rurals i es proposin mesures concretes, en els aspectes en què tinguin competència, per ajudar a fixar-hi la població, amb una atenció especial a les àrees de salut, ensenyament, afers socials, empresa, obra pública i agricultura, entre altres.
 
c)     Impulsar una línia de treball prioritària i específica sobre polítiques d’igualtat a les zones rurals.
 
Finalment, la Comissió també impulsarà una proposta per millorar la coordinació i la cooperació interadministratives entre tots els nivells de l’Administració pública que actuen a les zones rurals de Catalunya per impulsar un sector públic descentralitzat, racional i proper a la ciutadania, a l’abast també dels pobles més allunyats i amb menys població.
 
Aprovats els nous Estatuts del Consorci Institut Ramon Llull
 
El Govern ha aprovat els nous Estatuts del Consorci Institut Ramon Llull, que inclouen un seguit de modificacions per tal d’incorporar-hi les Illes Balears com a entitat consorciada. Els nous Estatuts determinen la representació del Govern de les Illes Balears en els òrgans de govern i estableixen la seva participació en el finançament de l’entitat.
 
Els nous Estatuts també responen a la necessitat d’adaptar-los al règim jurídic dels consorcis que estableix la Llei estatal de règim jurídic del sector públic. Per aquest motiu, s’incorpora en la denominació de l’Institut el terme “consorci”; s’estableixen les aportacions econòmiques dels membres consorciats al finançament de l’Institut, i es determina, entre altres mesures, que, abans de la realització de les activitats pressupostades, cal acreditar que compten amb les aportacions compromeses per a la seva execució.
 
El Consorci Institut Ramon Llull, integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Barcelona, té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions. Per al compliment dels seus objectius, l’Institut dona suport a les polítiques de relacions exteriors en l’àmbit cultural de les institucions consorciades. L'Institut Ramon Llull promou a l'exterior els estudis de llengua i cultura catalanes en l'àmbit acadèmic, la traducció de literatura i pensament escrits en català, i la producció cultural catalana en d'altres àmbits com el teatre, el cinema, el circ, la dansa, la música, les arts visuals, el disseny o l'arquitectura.
 
Destinats 500.000 euros a la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre”
 
El Govern ha acordat concedir una subvenció de 500.000 euros al Gremi de Llibreters de Catalunya per a l’organització de la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre” d’enguany. Aquesta campanya, que el Departament de Cultura impulsa per tal d’estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys, té com a objectius que els nens descobreixin les llibreries amb un adult, que se sentin motivats per començar a crear la seva pròpia biblioteca i que aprenguin a donar valor al llibre.
 
Enguany, la campanya es va tancar el passat 17 de juny. Hi han participat 31.657 nens; és a dir, el 39,1% dels infants de 6 anys de Catalunya, un percentatge superior al de l’any passat, en què hi van participar el 38,3%. En aquesta edició s’han comprat més de 6.800 títols diferents i el 69,5% dels exemplars s’han venut en català. Les cadenes de llibreries han venut el 46,2% dels exemplars; les llibreries especialitzades, el 7%, i la resta de llibreries independents, el 46,9%. A més, un total de 439 editorials han comercialitzat el seus títols entre els infants de Catalunya.
 
Per territoris, la vegueria de la Catalunya Central ha estat la que ha tingut més participants, amb el 44,8% dels infants censats. La segueixen Lleida, amb el 41,91%; Barcelona, amb el 39,2%; l’Alt Pirineu i Aran, amb el 38,8%; Girona, amb el 36,7%; el Camp de Tarragona, amb el 35,9%, i les Terres de l’Ebre, amb el 34,4%.
 
Revisat  el Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT)
 
El Govern ha aprovat la revisió del Pla especial d'emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT). El Pla estableix l’estructura de resposta, l’operativa i els procediments necessaris per gestionar qualsevol emergència associada al transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril amb la finalitat de minimitzar el risc, garantir la seguretat de les persones i la protecció dels béns, les infraestructures i el medi ambient.
 
La darrera versió del Pla TRANSCAT va ser aprovada per Acord de Govern en la sessió del dia 30 de setembre de 2014 i s’ha considerat necessari dur a terme una revisió i actualització del Pla per introduir els canvis que s’han produït en aquests tres anys. El text que aprova avui el Govern ha estat informat favorablement per la Comissió de Protecció Civil de la Generalitat del passat 25 de maig.
 
Amb la revisió del Pla TRANSCAT es posen al dia les dades dels mapes de flux de transport de matèries perilloses (MMPP), que permetran una anàlisi de risc més actualitzada, i també s’incorporen canvis en l’operativitat del Pla amb la implantació d’una nova fase de Prealerta.
 
L’actualització de les dades de transport de MMPP, tant per la xarxa viària com per la xarxa ferroviària, s’ha fet amb la informació que han facilitat les empreses generadores del trànsit de MMPP, la qual detalla el tipus de matèria perillosa, la quantitat transportada anualment i l’origen / destí de les matèries perilloses. Amb aquestes dades s’han elaborat mapes de flux de matèries perilloses i se’ls ha incorporat el factor de perillositat, tenint en compte la tipologia de les substàncies que es transporten en major quantitat en un tram de via. En aquest sentit, es tenen en compte les tipologies de substàncies susceptibles de generar escenaris accidentals amb conseqüències més greus, com són les MMPP de tipus tòxic, inflamable i molt inflamable. Amb els factors de flux i tipologia, s’assigna un nivell de perill a cada tram de la xarxa viària i ferroviària i això permet conèixer el nivell de perill que afecta cada municipi segons sigui el nivell de perill de la via que transita pel seu terme municipal o amb una proximitat inferior o igual a 500 metres.
 
La revisió del Pla TRANSCAT també concreta quins municipis tenen obligació o recomanació d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal amb relació al risc per accident en el transport de MMPP. Cal tenir en compte, però, que alguns municipis afectats per aquest risc disposen de pocs recursos i que difícilment podran disposar de l’estructura mínima a nivell municipal per atendre una emergència d’aquest tipus. En aquests casos, els municipis poden adherir-se al Pla d’Assistència i Suport que elaboren els consells comarcals, que de conformitat amb la Llei 4/1997, de 20 de maig, tenen com a finalitat donar suport en matèria de protecció civil als municipis que s’hi adhereixen.
 
Quant a l’operativitat, el Pla TRANSCAT introdueix la fase Prealerta, que no comporta l’activació del Pla i correspon a situacions en què ha tingut lloc un accident en el transport de mercaderies perilloses les conseqüències del qual es preveuen lleus i controlables i no hi ha afectació a la població.
 
La revisió d’aquest Pla especial s’ha consensuat dins el grup de treball integrat per diferents organismes juntament amb la Direcció General de Protecció Civil: el Servei Català de Trànsit, Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, el Sistema d’Emergències Mèdiques, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Residus de Catalunya, Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Direcció General de Carreteres, Bombers de Barcelona, la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, Protecció Civil de la Delegació Estatal de Protecció Civil a Catalunya, ADIF, RENFE, ABERTIS-Autopistes.
 
Aprovada la modificació del decret sobre el Consell Català de l’Empresa
 
El Govern ha aprovat modificar el Decret 60/2014, de 29 d’abril, del Consell Català de l’Empresa. Aquest acord servirà per adaptar l’estructura i els instruments de concertació del Consell Català de l’Empresa a l’objectiu encarregat pel Parlament i pel Govern de pilotar el Pacte Nacional per a la Indústria així com de fer el seguiment dels acords que es prenguin.  
 
El Pacte Nacional per a la Indústria es va signar el passat 24 de juliol en un acte presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, amb els agents econòmics i socials. El Govern, a través del desenvolupament de les mesures que preveu el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI), invertirà un total de 1.844 milions d’euros per desenvolupar més de 116 actuacions que enforteixin  el sector fins al 2020.