Personació en el recurs d’inconstitucionalitat promogut per la Defensora del Poble contra el Pla Serra Húnter de contractació de professorat universitari
 
El Govern ha acordat personar-se en el recurs d’inconstitucionalitat promogut per la Defensora del Poble, Soledad Becerril, contra la disposició addicional 21a de la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2017, que fa referència al Pla Serra Húnter (PSH) de contractació de professorat universitari.
 
Després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi admès a tràmit el recurs, el Govern ha decidit personar-se en la causa per formular les al·legacions pertinents en defensa del precepte impugnat. Concretament ha designat a quatre advocats del gabinet jurídic de la Generalitat perquè, indistintament, representin i defensin al Govern davant del TC.
 
El Govern rebatrà que el Pla Serra Húnter no atempta contra l’autonomia universitària, tal i com sosté en el seu recurs la Defensora del Poble. Contràriament, aquest pla de contractació de personal docent i investigador (PDI) amb criteris d’excel·lència internacional, s’impulsa conjuntament des del Govern amb les universitats públiques catalanes amb l’objectiu de retenir i captar talent al sistema universitari de Catalunya.
 
El PSH és una de les vies de contractació del personal docent i investigador a les universitats públiques catalanes que, des de l’any 2003 ha significat 1 de cada 4 incorporacions. Concretament, el Govern i les universitats públiques determinen anualment, sempre dins de les limitacions de la taxa de reposició aprovada per l’Estat, l’oferta pública de contractacions de professorat permanent. En el cas de les contractacions que formen part del PSH, hi ha un cofinançament específic del Govern, tot i que són les universitats les que proposen els perfils i departaments d’adscripció de les places.
 
Catalunya va impulsar el PSH al 2003 com a eina per superar el risc d’endogàmia del model funcionarial de la universitat espanyola i per desenvolupar el model català del personal docent i investigador en el marc de la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC) des de criteris de selecció assimilables a estàndards internacionals.
 
 
Sol·licitud de dictamen al CGE sobre un possible invasió de competències de l’Estat en medi ambient
 
El Govern ha acordat avui demanar al Consell de Garanties Estatutàries el preceptiu dictamen previ a la interposició d’un possible conflicte de competència en relació amb el Pla PIMA adapta-ecosistemes, de 20 de juny de 2017, comunicat, regulat i gestionat des de l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic (OECC) de la Secretaria d'Estat de Medi ambient.
 
El Pla d'Impuls al Medi ambient (PIMA), denominat PIMA adapta-ecosistemes,  és un conjunt d’ajudes a les Comunitats Autònomes, dotades per l'Estat amb 2,5 M€, per finançar projectes que contribueixin a millorar el coneixement i el seguiment dels impactes del canvi climàtic, i a minimitzar els seus riscos, específicament en l'àmbit dels boscos i els sistemes agraris, i reduir la concentració de gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera.
 
El Govern considera que amb aquest Pla s’envaeixen les competències assumides per la Generalitat de Catalunya en mèrit del previst en els arts. 144.1 i 114.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya en no haver-se establert mitjançant normes bàsiques les disposicions reguladores del Pla i en haver-se reservat a l’OECC les actuacions de recepció i avaluació de les sol·licituds; determinació del criteri de repartiment de les ajudes; i gestió, seguiment i control de les actuacions finançades.
 
A més, les actuacions de l’OECC contravenen la doctrina fixada pel Tribunal Constitucional amb vista a la concessió de subvencions estatals, ja que el Pla no s'ha establert ni regulat mitjançant normes formalment bàsiques. Tampoc s'ha seguit un criteri objectiu de territorialització dels fons per Comunitats Autònomes i s'ha reservat a instàncies de l'Administració General de l'Estat l'exercici de les funcions executives de convocatòria, recepció i avaluació dels projectes, determinació de les Comunitats Autònomes beneficiàries i seguiment i comprovació de les inversions realitzades.
 
Per tot això, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar l’1 d’agost de 2017 formular requeriment d'incompetència al Govern de l'Estat, previ al plantejament d’un possible conflicte positiu de competències davant el Tribunal Constitucional.
 
Com que encara no s’ha rebut resposta i atesa la brevetat dels terminis legalment establerts, el Govern de la Generalitat ha sol·licitat al Consell de Garanties Estatutàries el seu dictamen, que té caràcter preceptiu, pel cas que el requeriment previ d’incompetència no sigui atès i s’acordi interposar un conflicte positiu de competències front al Govern de l’Estat.