·         L’aeroport barceloní aporta el 55% del benefici d’Aena i només rep el 7% de la inversió aeroportuària de l’Estat mentre que Madrid rep el 20% tot i que n’aporta el 4%

·         Pel que fa a la gestió dels conflictes d’aquest estiu, el document analitza la lentitud i reactivitat d’Aena a l’hora de solucionar els problemes

 

L’aeroport de Barcelona tancarà l’exercici 2017 amb gairebé 48 milions de passatgers anuals, assolint així el 87% de la seva capacitat (estimada en 55 milions de passatgers anuals) sense cap inversió ni alternativa de gestió prevista per als propers 4 anys, més enllà de l’ampliació del dic sud de la T1. El Govern ha analitzat avui l’Informe de valoració de la gestió de l’aeroport de Barcelona – El Prat en el qual es denuncia “la manca o errada” de previsió de l’ens gestor estatal, Aena, respecte d’aquesta infraestructura estratègica de país.

 

Les projeccions de trànsit de l’Estat, que serveixen de base per planificar les inversions, estimen un trànsit de 47,2 milions de passatgers l’any 2021 a l’aeroport de Barcelona. Però les dades del Prat són molt superiors i el aquest any ja se superarà la xifra prevista per al 2021. Per tant, es constata “un greu problema de planificació aeroportuària, considerant que la pràctica habitual és començar a planificar ampliacions i/o alternatives quan l’aeroport està al voltant del 65%-70% de la seva capacitat”.

El document fa una comparativa entre els aeroports de Barcelona i Madrid. El barceloní és el més rendible de la xarxa d’Aena, aportant el 55% del benefici (339,28 milions), però només rep el 7% de la inversió aeroportuària de l’Estat. Aquestes xifres contrasten amb les de l’aeroport de Madrid, que només aporta el 4% dels beneficis (27,5 milions) però que, en canvi, rep el 20% de la inversió.

Aquesta diferència s’explica perquè la gestió de tot el sistema aeroportuari estatal està en mans d’un únic operador. El monopoli d’Aena està orientat a afavorir una xarxa amb un únic hub a Madrid complementada per altres aeroports secundaris que només interessen pels beneficis, on destaca per sobre de tots Barcelona.

 

Anant a les xifres, la planificació estratègica actual de l’Aeroport de Barcelona se sintetitza en el Document de Regulació Aeroportuària (DORA), en el qual l’Estat estableix les inversions previstes als aeroports de tota la xarxa Aena per al període 2017-2021 a partir de les estimacions de trànsit, ingressos i costos de cadascun dels aeroports. El DORA contempla per a Madrid 445 milions d’euros en aquest període mentre que per a Barcelona en preveu 157,1. La inversió a Madrid és principalment per a una ampliació de plataforma d’estacionament remot i per a inversions en seguretat. En el cas de Barcelona, els diners previstos es limiten a l’ampliació del dic sud i inversions en seguretat.

 

Pla d'inversions de Madrid i Barcelona
Concepte \ any (Milions d’euros)	2017	2018	2019	2020	2021	Total
Total BCN	30,6	22,73	31,32	46,6	25,85	157,1
% sobre el Total Aena	8,40%	6,10%	7,30%	9,10%	5,10%	7,20%
Total MAD	64,23	64,75	97,51	114,58	104,11	445,18
% sobre el Total Aena	17,60%	17,40%	22,70%	22,30%	20,70%	20,40%
Ratio MAD:BCN	2,1	2,8	3,1	2,5	4	2,8
Total BCN i MAD	94,83	87,48	128,83	161,18	129,96	602,28
% sobre el Total Aena	25,90%	23,50%	30,00%	31,30%	25,80%	27,60%
Total Aena	365,65	373,01	429,2	514,26	503,29	2.185,41

Desglossat per conceptes, s’observa la diferència d’esforç inversor:

 

Pel que fa al servei, l’informe també analitza la gestió que ha fet Aena dels conflictes operatius d’aquest estiu, tant pel que fa a les cues en el control de passaports com la crisi amb el personal de seguretat. En tots dos casos, els problemes s’han agreujat per la lentitud i reactivitat d’Aena a l’hora de solucionar-los i observant poca predisposició a assumir cap responsabilitat ni compromís a nivell de servei. S’ha constatat que fins que la Generalitat no ha exercit de manera proactiva el rol de titular el gestor no ha abordat la resolució dels conflictes, tal i com ha quedat palès en ambdós casos.

 

 

El Govern ha reclamat no només la gestió individualitzada de l’aeroport de Barcelona sinó que la Generalitat passi a exercir el lideratge en les diferents qüestions que tinguin a veure amb els aeroports comercials situats a Catalunya. En aquest sentit, el Govern ja treballa en la redacció del Pla Estratègic de l’Aviació a Catalunya 2030, que preveu les accions que cal dur a terme per garantir un desenvolupament adequat de les infraestructures aeroportuàries catalanes. En paral·lel, el Govern planteja un pla d’acció que inclou:

 

·         Implementar millores operatives de manera immediata per garantir la satisfacció de la demanda a curt termini.

 

·         Individualitzar la gestió dels aeroports de Girona i Reus, amb polítiques tarifàries independents i comercials per tal que puguin ser competitius respecte aeroports complementaris europeus.

 

·         Elaborar un quadre d’indicadors de la qualitat de la gestió de l’aeroport que sigui transparent, traçable i públic, amb l’objectiu de garantir uns estàndards alts de qualitat del servei