El Govern ha acordat encarregar a l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), un òrgan paritari integrat pel Síndic de Greuges de Catalunya i l'Institut de Drets Humans de Catalunya- l’elaboració d’un pla de drets humans, que inclogui un diagnòstic de la situació dels drets humans a Catalunya, així com objectius, mesures i indicadors de millora.

El Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència inclou entre les seves obligacions proposar polítiques públiques de promoció de la pau i dels drets humans i per això ha estat el Departament que ha proposat, i encarregarà, el Pla de Drets Humans.

 

L’Estructura de Drets Humans de Catalunya elaborarà aquest pla amb la participació de la ciutadania i d’acord amb els paràmetres que recomana el Consell de Drets Humans de l’ONU per a l’elaboració d’aquest tipus de document.

 

L’Estructura de Drets Humans de Catalunya es va crear el 23 de maig de 2017 per resolució del Síndic de Greuges. La resolució de creació estableix que les seves funcions són elaborar, per encàrrec del Govern de Catalunya, un pla de drets humans de Catalunya que compti amb la participació de la ciutadania.

 

 

La Conferència Mundial de Drets Humans celebrada a Viena l’any 1993 va recomanar l’elaboració de plans d’acció nacionals on s’identifiquessin objectius de millora en la promoció i protecció dels drets humans.

 

L’Organització de les Nacions Unides encoratja l’adopció de plans d’acció nacionals de drets humans, que han de ser documents públics, elaborats amb una àmplia participació de la societat, amb un abast general de tots els drets humans i orientats a l’acció.

 

El Manual de les Nacions Unides per a l’elaboració de plans de drets humans recomana que l’impuls inicial del procés provingui del Govern, i que es designi una agència focal, que pot ser governamental o independent, per  coordinar el procés d’elaboració del Pla, per bé que la responsabilitat respecte de la seva execució correspondrà sempre al Govern.

 

Aquest mateix Manual recomana que, allà on existeixin, les institucions nacionals de drets humans o la figura de l’Ombudsman (defensor del poble), com a dipositàries de coneixement i expertesa en matèria de drets humans, tinguin un paper central en la preparació i aplicació del plans nacionals de drets humans, tal com ha succeït amb el Pla d’acció de drets humans d’Escòcia.