El Govern ha aprovat avui el Decret de reestructuració del Departament de Cultura, amb el qual es vol assolir una major flexibilitat i eficàcia en la seva gestió. La nova estructura permet una delimitació més clara dels àmbits competencials de les unitats que integren el Departament, alhora que li aporta un marc organitzatiu més eficaç.

El Decret reorganitza les competències atribuïdes a la Direcció General de Creació i Empreses Culturals, que passa a denominar-se Direcció General de Cooperació Cultural i que assumeix competències en matèria de biblioteques, concentrant així les actuacions departamentals en matèria de cooperació cultural amb les altres administracions públiques.

En el marc d’aquesta redistribució competencial, el Decret també redefineix les relacions del Departament de Cultura amb la Institució de les Lletres Catalanes i amb l’Institut Català de les Empreses Culturals, que passen a relacionar-se de forma directa amb el conseller de Cultura.

Pel que fa a la resta d’unitats directives, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni recupera el nom de Direcció General del Patrimoni Cultural i continua exercint les competències que li atribueix la Llei del patrimoni cultural català. Així mateix, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, que manté totes les competències de promoció de la cultura popular i tradicional, passa a denominar-se Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

 

El Govern ha autoritzat els departaments de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i d’Empresa i Coneixement a garantir l’aval que l’Institut Català de Finances (ICF) ha atorgat al grup Celsa. D’aquesta manera, es vol mantenir l’activitat industrial de l’empresa.

Amb aquest acord, es garanteix l’equilibri patrimonial de l’ICF pel menyscabament tant de capital com d’interessos que es puguin derivar de la formalització per l’ICF de l’allargament del termini d’un aval, fins a un termini final no superior a 31 de desembre de 2017, a favor de Barna Steel, SA, o qualsevol empresa del grup CELSA com a garantia davant de proveïdors de fins a un import màxim de 20 milions d’euros.

El Govern ha aprovat avui autoritzar un import d’1.650.000 euros per a la redacció, direcció i execució de les obres de nova construcció de l’Escola Sant Iscle de Vidreres. Es tracta d’una escola d’1 línia que permetrà l’escolarització d’alumnes d’infantil i primària. La col·laboració entre el Departament d'Ensenyament i l’Ajuntament de Vidreres a través d’un conveni fa possible avançar en la construcció de l’escola. La inversió econòmica que es distribuirà en anualitats posteriors: 2017:  30.000,00 €; 2018: 500.000,00 €; 2019; 500.000,00 €; 2020: 620.000,00 €.

 

 

El Govern ha aprovat destinar 1,2 milions d’euros a l’Ajuntament de Girona, mitjançant l‘Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), per al finançament de les obres de rehabilitació de l’edifici Casa Pastors com a Museu d’Art [Modern i Contemporani] de Girona, i per a la dotació de les instal·lacions i dels seus serveis museogràfics. Aquesta aportació s’atorga en el marc d’un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura, l’Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona i es concedirà en el període 2017-2020.

 

La Casa Pastors de Girona serà, doncs, la seu de la secció d’art modern i contemporani del Museu d’Art de la ciutat. Es tracta d’una aposta perquè el nou equipament es configuri com un centre amb un rol nacional en l’àmbit de l’art modern i contemporani. El nou museu permetrà, per primera vegada a Girona, mostrar àmpliament les col·leccions d’art modern i contemporani en un únic espai de caràcter permanent.

 

El projecte museístic, que té la complicitat del Bisbat de Girona, es vincula a l’actual Museu d’Art de la ciutat, ubicat al Palau Episcopal, conformant un únic Museu d’Art amb dues seus diferenciades. L’actual Museu d’Art de Girona, amb importants fons d’art del Bisbat i de la Diputació de Girona, té un abast cronològic ampli que arriba fins a la contemporaneïtat, si bé està limitat per l’espai físic de l’edifici i per  la seva exposició permanent, que finalitza a primers del segle XX. La futura seu a Casa Pastors permetrà enllaçar amb aquest relat i abordar de manera àmplia l’art català dels segles XX i XXI, amb una mirada especial als moviments artístics i al fenomen i paper de la crítica de l’art en la configuració de la modernitat artística i amb una mirada més transversal i conceptual, que donarà peu a introduir totes les arts i incloure l’arquitectura, el disseny o la fotografia, però també la música, la dansa, el teatre o la literatura.

 

Les tres administracions implicades en el projecte de la Casa Pastors preveuen destinar al projecte, en quatre anys, una inversió de 4,4 milions d’euros, dels quals 2 milions corresponen a la Diputació de Girona; 1,2 milions, al Departament de Cultura, i els 1,2 restants, a l’Ajuntament de Girona. A més, la Generalitat cedeix l’ús de l’edifici, que és de la seva titularitat.