El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla de Ciutadania i Migracions 2017-2020, el qual es basa en la interacció en una societat diversa i cohesionada, la inclusió social de tothom així com la lluita contra les ideologies d'odi, l'acollida i i la inclusió de les persones refugiades i la gestió integral de les polítiques de ciutadania i migracions.

 

Per assolir l'objectiu de construir una societat més inclusiva, el Pla té previst executar una despesa de 246,5 milions d'euros durant el 2017, 16 milions més que l'any 2016. En la seva aprovació, l'Executiu ha reconegut l'esforç de la societat catalana en l'acollida de les persones immigrants i s'ha refermat amb la plena ciutadania com a objectiu.

 

Estructurat en 44 programes i 435 actuacions específiques, del Pla en destaca l'actualització del Pacte Nacional per a la Immigració, basat en una adaptació a Catalunya dels principis de l’interculturalisme proposats pel Consell d’Europa; la promoció de la presència de la diversitat als espais comunicatius i públics; l'impuls dels espais d’interacció; la prevenció i erradicació de la violència masclista, la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats; el reconeixement de títols universitaris, acadèmics i experiència professionals; el Pla de suport a les treballadores de la cura de persones i llars; el programa Arrela’t de formació i inserció laboral contra la irregularitat; la lluita contra la irregularitat sobrevinguda; el suport a les famílies immigrades en l’acompanyament educatiu del seus fills i filles; l'èxit escolar per a tothom, amb independència de l’origen familiar; la promoció de l’aprenentatge de la llengua catalana per a persones immigrades, amb especial atenció a l’alfabetització; l'inventari de recursos i habitatges per a l’acollida de persones refugiades; el desplegament de l'Agència de les Migracions de Catalunya; el Servei de Primera Acollida i el Programa Català de Refugi: mentoria, habitatge i suport econòmic amb la Renda Garantida de Ciutadania.

 

Actualment, el 80% de les persones amb nacionalitat estrangera a Catalunya fa més de 5 anys que hi viu i el 40% en fa més de 10. Per aquest motiu, cal posar el focus en la mobilitat social de tothom amb independència del seu origen i especialment en la generació dels fills i filles de la immigració. Així, mentre que en els darrers 20 anys s'han consolidat els fonaments del model català de convivència, el nou Pla aborda el repte d'actualitzar aquest model per construir de manera positiva el sentit de pertinença a la societat catalana, el sentit de responsabilitat cívica i la plena ciutadania.

 

 

El Pla de Ciutadania i Migracions 2017-2020 inclou també una resposta al debat generat després dels atemptats del 17A des de l’àmbit social i preventiu, fruit del treball interdepartamental i de les primeres consultes amb entitats i ajuntaments. El seu desplegament serà conduït pel Govern conjuntament amb totes les administracions catalanes i la societat civil.

 

En primer lloc, es proposa la realització d’un estudi independent per entendre amb profunditat la naturalesa i les característiques del procés de captació per part de l’extremisme violent  dels autors dels atemptats i per identificar els factors de risc socials que hi hagin pogut tenir un paper rellevant.

 

En segon lloc, un reforç de les actuacions necessàries per a aprofundir en la inclusió, -reduint la bretxa de desigualtat per raó d’origen-, en la interacció, -creant una pertinença compartida-, en el reconeixement de la diversitat i en l’abordatge de la lluita contra les ideologies de l’odi.