El Govern simplifica i fa més eficient l'actuació de la Generalitat en la gestió de les herències intestades

El Govern simplifica i fa més eficient l'actuació de la Generalitat en la gestió de les herències intestades

Un nou text normatiu deroga dos decrets i suprimeix dos òrgans col·legiats per crear-ne un de sol: la Junta d'Herències

query_builder   26 setembre 2017 16:04

event_note Nota de premsa

El Govern simplifica i fa més eficient l'actuació de la Generalitat en la gestió de les herències intestades

Un nou text normatiu deroga dos decrets i suprimeix dos òrgans col·legiats per crear-ne un de sol: la Junta d'Herències


  • La Direcció General del Patrimoni augmenta les seves competències, mentre es reorganitza la presència municipal a través de l’AMC i la FMC

El Govern ha donat llum verda al Decret que actualitza i simplifica la regulació de les herències intestades, que fins ara comptava amb una legislació de més de 20 anys d’antiguitat, que ha quedat obsoleta. El tret principal del canvi rau en el fet que la declaració de l’herència per part de l’administració es realitza a través d’un acte administratiu, i no per resolució judicial, com es feia actualment. Aquesta modificació alleugereix terminis. També cal remarcar que la Direcció General del Patrimoni potencia les seves competències de gestió.  
El Decret de regulació de les actuacions administratives i de la gestió del règim d’autonomia econòmica de la successió intestada a favor de la Generalitat de Catalunya es basa en tres tipus de millores, que busquen augmentar la seguretat jurídica, la racionalitat i la coherència, per garantir que l’actuació de l’administració s’ajusta als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, transparència i eficiència.
En primer lloc, el text aprovat avui deroga els dos decrets vigents (Decret 244/1995 i el Decret 156/2001), amb la creació d’una única normativa. En segon lloc, representa una simplificació orgànica, perquè se suprimeixen els dos òrgans col·legiats existents i es crea la Junta d’Herències, que actua en règim d’autonomia econòmica i té competències per supervisar l’administració i la gestió dels béns que conformen l’herència (cabal relicte) i per emetre criteris quant a la distribució dels béns heretats.
En aquest sentit, d’una banda, es determinen els percentatges de distribució dels diners de la venda de les herències per àmbits: assistencial, cultural o d’habitatge social, de la mateixa forma que també s’estipulen els imports que s’adjudiquen als diferents departaments de la Generalitat implicats. Es concretaran els ingressos a partides finalistes i seran els departaments competents els qui convocaran l’atorgament dels ajuts provinents de les herències intestades a través de lliure concurrència, d’acord amb els criteris de destinació que estableix la llei successòria catalana. D’altra banda, es regula el procediment perquè les finques urbanes procedents de les herències intestades es puguin destinar a polítiques d’habitatge social.  
 
Representativitat local a través de l’AMC i de la FMC
Finalment, el Decret estableix un tercer nivell de simplificació, que en aquest cas afecta la composició de la pròpia Junta d’Herències, que estarà composada per 12 representants. El càrrec de president o presidenta recau en la persona titular de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat. Es suprimeixen com a membres els representants dels ens locals dels municipis, comarques i diputacions. Així, la presència local queda garantida a partir d’ara en l’Associació de Municipis de Catalunya (AMC) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que tindran un membre cada una. 
Pel que fa a la representativitat transversal de la Generalitat, i també per simplificar la gestió, deixen de ser membres de la Junta els Departaments de la Presidència i Ensenyament, així com el d’Empresa i Coneixement, tenint en compte que les competències d’Ocupació han passat a formar part de Benestar. En sentit contrari, s’afegeix com a nou membre un representant del departament competent en matèria d’habitatge.
D’altra banda, el nou text normatiu atorga més competències a la Direcció General del Patrimoni, que mitjançant resolució administrativa declara la Generalitat de Catalunya com hereva intestada. I per últim, si l’Administració no resulta finalment hereva o si apareixen hereus de millor dret, el decret fa possible que la Generalitat pugui rescabalar-se d’aquelles despeses ocasionades.
El Decret aprovat avui, que conté 19 articles, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final, entra en vigor l’endemà de la seva publicació en el DOGC. 
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined