El Govern ha aprovat derogar el Decret 90/2001, de 10 de juliol, que atribueix al Servei Català de Trànsit (SCT) la competència per iniciar el procediment de constrenyiment de les sancions de multes, amb l’objectiu de traslladar l’exercici d’aquesta funció a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).

 

Aquesta iniciativa ja es preveu en el conveni signat el mes de febrer d’aquest any entre l’ATC i el SCT, segons el qual l’Agència assumia la recaptació executiva de les multes de trànsit impagades i ho feia d’una manera gradual. Durant els primers mesos d’implementació del conveni, el SCT va continuar dictant les provisions de constrenyiment que serveixen per iniciar la recaptació executiva, un cop finalitzat el període voluntari de pagament. Una vegada l’Agència ha assumit la gestió de la recaptació executiva de la totalitat dels deutes, també serà l’organisme encarregat de dictar les provisions de constrenyiment.

 

El Govern ha aprovat declarar els tocs de campana com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional i n’ha acordat, per tant, la seva inscripció al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

 

Les campanes i els campanars són elements de referència del patrimoni cultural,  festiu i sonor de Catalunya. La seva conservació i transmissió a les futures generacions també passa per la utilització i la recuperació dels tocs manuals per tal de reafirmar una identitat i una tradició mil·lenàries.

 

En les darreres dècades, la tipologia de tocs s’ha anat reduint. Amb la mecanització de les campanes, els tocs s’han reduït al toc de missa, de festa i de difunts, a banda del de les hores. Els monestirs encara conserven els tocs de les hores canòniques i, a moltes poblacions, els tocs d’ús ritual (ritus de pas: bateig, casament, difunts) són encara vigents. En el cas del toc de difunts, hi havia tocs diferenciats depenent del sexe, de la classe social i de la categoria. D’entre els tocs que s’han anant perdent, si bé encara s’executen puntualment en algunes poblacions, n’hi ha d’ús social (foc, consell, sometent, etc.), d’oració (maitines, angelus, etc.), d’especials per motius extraordinaris (nomenament d’un nou Papa, arquebisbe, coronació d’un nou rei, final de segle, esdeveniments religiosos, civils i militars singulars).  

 

No obstant, des de finals del segle xx, han anat creixent les accions i activitats de revalorització del món campaner. Així ho demostra la trobada de campaners de Catalunya, a Os de Balaguer, instaurada l’any 1988 com un espai de trobada i de reivindicació. A la jornada anual té lloc una mostra de tocs de diverses localitats catalanes i altres activitats, com ara la fosa de campanes, xerrades divulgatives, presentacions, etc. El 1993 es va crear la Confraria de Campaners de Catalunya, mentre que el 1998 veia la llum el primer número de la revista El Batall, publicació que edita la pròpia confraria. El 2004, a Os de Balaguer, el municipi de referència del món campaner, obria el Museu de Campanes. També, en les darreres dècades, s’han fet diversos inventaris de campanes i de campanars de diferents comarques.

 

En altres municipis també s’organitzen trobades, concerts, cursos i festivals, accions anuals o puntuals per posar en valor les campanes i l’activitat dels campaners.

 

 

El Govern de la Generalitat ha aprovat la delimitació i protecció de l’entorn de la capella del Sant Sepulcre, a Olèrdola, a la comarca de l’Alt Penedès, declarada monument historicoartístic de caràcter nacional des de 1974.

 

La definició d’un entorn de protecció al voltant d’aquesta capella es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels múltiples valors culturals del monument en les millors condicions possibles. Es tracta d’evitar que l’alteració d’aquest entorn pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi del monument. Per això, entre altres aspectes, es vol vetllar  per la visualització correcta del monument i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur.

 

La capella del Sant Sepulcre està situada aproximadament a un quilòmetre al nord-est del nucli de Sant Miquel d’Olèrdola, adossada a una casa pairal del segle xviii anomenada del Sepulcre. Atesa la topografia del lloc, la situació i les dimensions reduïdes del monument, la capella del Sant Sepulcre és una edificació que només es pot admirar amb detall des d’una visió propera. Per aquest motiu, únicament es considera necessari incloure dins l’entorn la parcel·la on s’ubica la capella.

 

La capella consta d’una sola nau i constitueix l’única església de planta circular que hi ha al Penedès. La porta d’accés és adovellada amb un arc de mig punt d'inspiració romànica. La capella es corona amb una espadanya moderna d'una sola obertura i en l’actualitat la façana es troba arrebossada i pintada de blanc. Dins la capella van aparèixer, l’any 1954, unes interessants pintures murals amb escenes dels benaurats al paradís, de l’infern i del Sant Sopar.