- S’afegeixen prop de 9.500 hectàrees noves dels nuclis de Farrera, Rialp, Alt Àneu, Llavorsí, Soriguera i les Valls de Valira, que inclouen sectors d’alt interès natural, de fons de vall i mitja muntanya, que havien quedat exclosos amb la creació del Parc, l’any 2003
- Es tanca un llarg procés que va començar el 2012, a petició de diversos municipis del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, amb l’objectiu d’aportar coherència a l’espai protegit, augmentar la zona protegida i millorar-ne la gestió

El Govern ha aprovat l’ampliació de prop de 9.500 hectàrees dels límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb l’objectiu d’incloure sectors d’alt interès natural i paisatgístic, de fons de vall i mitja muntanya, que havien quedat exclosos amb la creació del Parc, l’any 2003.
Es tanca, així, un llarg procés que es va iniciar el 2012, a petició de diversos ajuntaments del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, per tal de millorar la gestió del Parc, i aprofitar l’actiu econòmic que suposa, a més de contribuir a la preservació del patrimoni natural, geològic i cultural d’aquest àmbit.
A més, l’ampliació serveix per ordenar i dotar de coherència la protecció d’aquesta àrea, en tant que incorpora sectors ja inclosos en altres figures de protecció, com ara el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i Natura 2000.
Ampliació a 7 nuclis
L’ampliació que ara s’aprova suma prop de 9.500 hectàrees distribuïdes en 7 nuclis diferents. Per volum de superfície, el nucli que més n’aporta és Farrera, amb 2.585,91 ha, seguit de Rialp, amb 2.093,6 ha; les Valls de Valira, amb 2.044,85 ha; Alt Àneu, amb 1.460,26 ha; Llavorsí, amb 847,37 ha; Soriguera, amb 261,77 ha, i Alins, amb 173,15 ha, on només s’han millorat les delimitacions de diversos enclavaments.
D’aquesta manera, el Parc passarà de les 69.850,30 ha del 2003 a les 79.317,21 ha actuals.
Municipi
|
Superfície de Parc declarat el 2003 (ha)
|
Superfície d’ampliació (ha)
|
Superfície de Parc resultant (ha)
|
Alins
|
17.283,30
|
173,15
|
17.456,45
|
Alt Àneu
|
10.556,80
|
1.460,26
|
12.017,06
|
Esterri d’Àneu
|
15,80
|
0
|
15,80
|
Esterri de Cardós
|
1.299,80
|
0
|
1.299,80
|
Farrera
|
2.976,30
|
2.585,91
|
5.562,21
|
La Guingueta d'Àneu
|
3.558,80
|
0
|
3.558,80
|
Lladorre
|
11.765,80
|
0
|
11.765,80
|
Llavorsí
|
4.384,60
|
847,37
|
5.231,97
|
Montferrer i Castellbó
|
3.095,40
|
0
|
3.095,40
|
Rialp
|
420,90
|
2.093,6
|
2.514,50
|
Soriguera
|
5.389,60
|
261,77
|
5.651,37
|
Sort
|
956,70
|
0
|
956,70
|
Tírvia
|
53,40
|
0
|
53,40
|
Vall de Cardós
|
2.878,70
|
0
|
2.878,70
|
Valls de Valira Valira
|
5.214,40
|
2.044,85
|
7.259,25
|
TOTAL
|
69.850,30
|
9.466,91
|
79.317,21
|
Més de 200 hàbitats diferents
Situat a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, el Parc Natural de l’Alt Pirineu acull prop de 200 hàbitats diferents així com 25 espècies de flora amenaçades o rares, i 284 espècies de vertebrats. És l’únic indret a Catalunya on creix la savina turífera (Juniperus thurifera), així com poblacions d’espècies amenaçades o rares com l’os bru, l’almesquera, el trencalòs, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, el pardal d’ala blanca, el pela-roques, la sargantana pallaresa o el tritó pirinenc entre d’altres.
El Parc, que commemora aquest 1 d’agost els seus 15 anys de creació, conté, a més, set espais d’interès geològic inclosos en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, així com un extens patrimoni arquitectònic en forma de jaciments vinculats a l’activitat ramadera des del Neolític, d’ermites, bordes, cabanes, orris, pletes, moles, serradores hidràuliques, i forns de calç, entre altres.
Recull tradicions i festes d’interès cultural, artístic i turístic, declarades patrimoni immaterial UNESCO com les Falles del Pirineu, aplecs, i fires ramaderes.
Motor d’activitat econòmica
A més d’afavorir la protecció i conservació d’hàbitats i espècies, la declaració del parc natural l’any 2003 ha suposat també un important factor de desenvolupament econòmic sostenible de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. El 2017 el Parc va rebre prop de 314.000 visitants, que van generar un impacte econòmic directe de prop de 14 milions d’euros.
L’ampliació que ara s’aprova, i la recuperació actual de la capacitat pressupostària de l’òrgan gestor, contribuirà a mantenir aquest espai com un referent a Catalunya en desenvolupament sostenible i conservació del patrimoni natural, en els propers anys.