El Govern ha aprovat els nous Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), constituït per la Generalitat i 135 ens locals l’any 1989, amb més de 700 treballadors, que presta serveis a 146 punts arreu de Catalunya. Per l’Acord de Govern 133/2015, de 4 d’agost, van ser modificats per adaptar-los a la Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i estabilitat de l’Administració local. En trenta anys d’existència, el Consorci ha format en català 1,7 milions de persones, ha gestionat més de 125.000 parelles lingüístiques i ha anat estenent la seva actuació a diversos àmbits com ara empresa, salut, justícia i tot tipus d’entitats.

 

Les finalitats del Consorci són estendre el coneixement de la llengua catalana en l’àmbit de l’ensenyament no reglat, fomentar l’ús del català en tots els àmbits de la societat al territori i contribuir a la divulgació de la llengua catalana en col·laboració amb altres organismes i entitats.

 

La renovació dels Estatuts respon a la necessitat d’adequar-los a la normativa bàsica que regula els consorcis i que l’adscriu a l’Administració de la Generalitat, que obliga a aplicar el seu règim jurídic; a la necessitat de donar compliment a les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya, que insten el Govern a incrementar progressivament la seva aportació fins a assolir el cost del personal estructural del CPNL, i a la necessitat d’adaptar-los a la complexitat i a l’increment del seu volum, tant en personal com en els serveis que presta. El Consorci fou creat i manté el consens entre les administracions que l’integren en la voluntat compartida de treballar conjuntament per promoure el coneixement i l’ús del català des d’una perspectiva d’acolliment i de cohesió social.

 

Els nous Estatuts també donen compliment a les línies d’acció aprovades el 2014 al Pla director i estableixen criteris àgils i transparents en la gestió de personal, amb la incorporació de processos selectius en la provisió de llocs de treball basats en els principis de mèrit i capacitat. Finalment, racionalitzen, simplifiquen i fan més equitatiu i homogeni el sistema d’aportacions al Consorci per part de tots els consorciats. Els nous Estatuts s’han elaborat amb la participació dels ens locals, que n’han enriquit el resultat.

 

El Consorci per a la Normalització Lingüística fa trenta anys que treballa per l’aprenentatge i el foment de l’ús de la llengua catalana. Catalunya, que en les darreres dècades ha rebut gairebé dos milions de persones d’arreu del món, té en el Consorci un organisme clau per atendre la diversitat i la pluralitat lingüístiques. L’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana i també l’apropament al patrimoni sociocultural tenen un paper clau en la construcció d’una societat cohesionada.

 

El Consorci va néixer per donar continuïtat a la tasca iniciada pels ajuntaments i la Generalitat de Catalunya en començar el període democràtic. Els ajuntaments van ser pioners de la normalització  lingüística, van recuperar els noms i la senyalització dels carrers, van restablir l’ús normal del català a la seva pròpia administració i van organitzar cursos de català en conveni amb la Generalitat. El Consorci va permetre la cooperació de les administracions catalanes en les polítiques de normalització lingüística al conjunt del territori.

 

Aquesta cooperació entre Govern i ens locals durant tants anys posa de manifest la voluntat compartida de promoure l’ensenyament i l’ús del català, que ara es manifesta, una vegada més, en aquests nous  Estatuts, que van ser aprovats pel Ple de l’organisme el dia 6 de juliol de 2017.