·         L’informe analitza de manera detallada totes les vessants de l’acció de Govern afectades per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a partir de dades contrastades per tots els departaments

·         El document conclou que la intervenció de l’Estat va tenir un impacte global amb conseqüències directes i indirectes en la ciutadania, empreses, entitats, ens locals, organitzacions, institucions i associacions.

·         L’afectació econòmica del 155 en els pressupostos de la Generalitat,  bé per pèrdua,  bloqueig o endarreriments supera els 1.800 M€

·         L’impacte econòmic directe per al pressupost de la Generalitat ha estat de més de 130 M€

·         Els col·lectius socials més vulnerables són els que més han patit l’aplicació del 155. Més d’un miler d’entitats de l’àmbit social s’han vist afectades per la paralització de diverses línies de subvencions per un import d’11,9 M€

·         També va tenir efectes en l’àmbit internacional i en la imatge de les institucions catalanes

·         Els Mossos d’Esquadra no van poder accedir als diners dels fons reservats amb els quals es finançava la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat

§  La paralització de convenis i acords impedeix l’aprovació d’una línia d’ajuts a la promoció de l’habitatge social per import de 140 M€ així com  les operacions de tanteig i retracte d’ajuntaments i entitats per import de 110 M€

·         El 155 paralitza la potestat legislativa del Parlament. Decauen 46 iniciatives legislatives, 9 projectes de llei i 37 proposicions de llei en tràmit al Parlament, entre les quals destaquen lleis de marcat contingut social

·         La capacitat de defensa de la Generalitat queda greument limitada, no va poder recórrer la implantació del 155,  ni defensar els seus interessos davant el Tribunal Constitucional, ni comparèixer en defensa dels mestres acusats per delictes d’odi

 

 

El Govern ha fet públic l’informe “Els efectes de la intervenció de l’Administració General de l’Estat mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola  a la Generalitat de Catalunya”. L’informe ha estat realitzat pel Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, que, a partir de les dades contrastades aportades per tots els departaments, ha elaborat un estudi exhaustiu i rigorós sobre tota l’acció de Govern afectada per l’aplicació del 155 i que aporti una visió globalitzada que permeti al Govern prendre consciència dels danys que va suposar la intervenció de l’Estat tant a l’acció de Govern com a la ciutadania  i conèixer amb nitidesa què calia reparar o revertir.

 

L’objectiu de l’informe és doble, d’una banda es vol conèixer els efectes que van tenir els set mesos d’aplicació de l’article 155 en l’acció de Govern de la Generalitat de Catalunya i, de l’altra, conèixer l’estat de situació de la reversió d’aquests danys, en el cas que aquests puguin ser reparats.

 

El bloc referit als efectes els classifica en 10 àmbits de l’acció de Govern: governança i representació institucional; estratègia, planificació i aprovació i desenvolupament de plans i programes; control econòmic i financer; increment de la burocràcia; inversions, compres, serveis i subministraments; ajuts, subvencions i beques; convenis i acords de col·laboració; impacte normatiu; defensa dels interessos de la Generalitat, i comunicació i difusió.

 

L’informe subratlla que la intervenció va tenir un gran abast en tots els àmbits de l’acció de Govern, i va afectar negativament el seu normal desenvolupament atès que la direcció del Govern va ser substituïda per la direcció de l’Administració General de l’Estat a través dels seus ministeris.

 

El document també conclou que no és fàcil quantificar de manera exacta la incidència econòmica de la intervenció de l’Estat en l’economia catalana i en el funcionament del sector públic català, però es pot estimar que l’afectació del 155 en els pressupostos de la Generalitat,  bé per pèrdua,  bloqueig o endarreriments, supera els 1.800 M€.

 

El fet que l’Estat donés instruccions de limitar l’activitat de la Generalitat a les actuacions de caràcter ordinari, i que cada ministeri donés les seves instruccions de funcionament va tenir conseqüències directes i indirectes en la ciutadania, empreses, entitats, ens locals, organitzacions, institucions i associacions. L’informe destaca de manera especial els efectes en l’àmbit internacional i en la imatge de les institucions catalanes. Finalment, posa el focus en l’àmbit intern, i posa de manifest com la intervenció va tenir un especial impacte en l’activitat dels seus empleats públics.

 

Pel que fa al capítol dedicat a les accions de reversió, l’informe estableix tres apartats, les afectacions que no podran ser revertides, les afectacions ja revertides i les que estan pendents de reversió a data del 27 d’octubre de 2018, data de tancament de l’informe coincidint amb l’any de l’inici de la intervenció. Pel que fa al primer apartat, l’informe alerta que hi ha afectacions irreversibles que responen a motius molt diferents com per exemple la pèrdua de pressupost, els retards en els pagaments, la no convocatòria d’algunes subvencions, o l’impacte directe o indirecte en determinats ciutadans, entitats o empreses per la no realització d’una activitat prevista. En relació amb les afectacions ja revertides, el Govern, un cop reactivades totes les àrees de l’Administració de la Generalitat que havien estat afectades, va prendre com a primera mesura la recuperació de la capacitat de defensa i va reprendre la seva capacitat legislativa amb l’aprovació d’iniciatives que havien quedat suspeses. Finalment, pel que fa al tercer apartat, hi ha un seguit d’afectacions que per diferents causes estan pendents de reversió, algunes amb previsió d’inici i altres en què la reversió no està prevista perquè aquesta requereixi un replantejament del seu enfocament.

 

 

Mai des de l’entrada en vigor de la Constitució de 1978, s’havia vulnerat l’autogovern d’una comunitat autònoma com durant els set mesos d’aplicació de l’article 155. En una decisió sense precedents en democràcia, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ordenar el cessament del president de la Generalitat, el vicepresident i la resta de membres del Govern, va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions per al dia 21 de desembre de 2017.

 

La intervenció de les institucions catalanes per part del Govern espanyol va generar una situació inaudita en un règim democràtic: el poder executiu ja no emanava de la majoria parlamentària i deixava de ser la representació del mandat de la ciutadania. El Govern de Catalunya passava a estar controlat per un partit que, a la cambra catalana, havia obtingut 11 de 135 escons.

 

Entre les principals conseqüències de la intervenció de l’Estat en l’acció del Govern es troba el cessament de 234 treballadors públics, entre alts càrrecs (33), eventuals (139), laborals d’alta direcció (11), personal laboral (50) i personal funcionari (1). En aquestes xifres està inclòs el personal de les delegacions del Govern a l’exterior i el personal de DIPLOCAT a part de la resta de personal dels departaments. De les persones que van ser cessades, 88 han estat restituïdes en el seu càrrec o en algun altre, en la data de tancament de l’informe.

 

L’objectiu del Govern espanyol també era eliminar els organismes, unitats administratives i òrgans col·legiats més rellevants relacionats amb tot allò que tingués difusió externa, repercussió internacional, de suport al president i al vicepresident del Govern, o relacionats amb el desenvolupament de l’autogovern. Així, es van suprimir les oficines del President i del Vicepresident de la Generalitat; la Secretaria per al Desenvolupament de l’Autogovern; el Consell Assessor per a la Transició Nacional; la Comissió especial sobre la violació dels drets fonamentals, entre d’altres. Pel que fa a la representació a l’exterior, es van tancar totes les delegacions del Govern: França, el Regne Unit, Alemanya, els Estats Units, Àustria, Itàlia, el Marroc, la Santa Seu, Portugal, Dinamarca, Polònia, Croàcia, i davant les organitzacions internacionals amb seus a Ginebra, Estrasburg, París i Viena. Especial rellevància va tenir la supressió del DIPLOCAT, un consorci público-privat creat el 2012 i format per 39 patrons.

 

Les entitats que el Govern espanyol no va liquidar no van poder executar determinades decisions per la impossibilitat de reunir el seus òrgans de govern per l’aplicació del 155. Per exemple, el Consell d’Administració de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de Catalunya (ACCIÓ); la Comissió de Retribucions i Comissió Tècnica de la Funció Pública; la Comissió Nacional per una intervenció coordinada contra la violència masclista; la reunió anual del Consell Social de la Llengua Catalana; el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català; la reunió anual del Consell de Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres, o les 4 reunions plenàries del Consell de la Gent Gran de Catalunya o la Comissió Interdepartamental de Suport a les Famílies.

 

Finalment, cal remarcar els efectes que va tenir la destitució del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la representació institucional. Per exemple, la no participació en les reunions del Patronat del Mobile World Congress (MWCF) i en les seves comissions; l’anul·lació d’algunes missions empresarials, o la no celebració de l’edició dels Premis Nacionals de Comunicació 2017 o del Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura Franquista i la impossibilitat de realitzar els actes de cloenda de l’Any Prudenci i Aurora Bertrana o l’Any Palau i Fabre, entre altres.

 

Estratègia, planificació i aprovació i desenvolupament de plans i programes

 

La intervenció va anul·lar l’activitat estratègica de la Generalitat, com a conseqüència directa del cessament del Govern. Només en aquest àmbit, els recursos perduts per l’aplicació del 155 superen els 25 M€.

 

Alguns aspectes cabdals per al desenvolupament d’un país requereixen importants consensos entre els agents polítics, socials, econòmics o culturals. Consensos que es materialitzen  en l’aprovació  de plans o pactes nacionals. La intervenció va impedir l’assoliment d’aquesta mena de consensos en diversos àmbits, com el Pacte Nacional de l’Audiovisual, el Pacte Nacional per a la Universitat i el Pacte Nacional per a la Societat Digital.

 

En altres casos, va quedar afectat el desplegament directe dels plans i programes ja aprovats. Aquest desplegament requeria acords polítics, aprovació de despeses pluriennals que, al no tenir govern, no es van poder aprovar, realitzar inversions que van quedar ajornades, o l’aprovació d’una planificació que no es va poder portar a terme. Alguns exemples són el Pla de Govern Obert 2017-2018, el Programa de Transformació Digital de la Protecció Social o el Pla de Formació Permanent del Professorat, que ha afectat un total de 60.000 docents. També algunes de les accions previstes en el Pla Integral d'Urgències de Catalunya (PLANUC): accions que estaven previstes per ser iniciades el darrer trimestre de 2017 i a principis del 2018 s’han endarrerit, com per exemple la creació de la nova línia d’atenció a la salut mental 24h x 365 dies, entre d’altres.

 

 

No és fàcil quantificar econòmicament la incidència de la intervenció de l’Estat en l’economia catalana i en el funcionament del sector públic català. Durant els mesos que va durar la intervenció, el Govern de l’Estat va condicionar el funcionament del sector públic català i no es pot saber quina incidència ha tingut o tindrà per al creixement econòmic la congelació de totes les iniciatives de projecció exterior i d’internacionalització de l’economia catalana o l’aturada de la planificació estratègica del Govern i el desenvolupament dels diversos plans i programes. Una part d’aquest impacte produïda per la manca de direcció política del Govern tampoc es podrà arribar a mesurar mai.

 

Malgrat això, es pot afirmar que la Generalitat va perdre més de 130 M€, directament atribuïbles a l’aplicació de l’article 155, i que entitats socials i universitats es van veure afectades.

 

A la taula següent es mostra l’impacte econòmic directe que ha tingut l’aplicació de l’article 155 per concepte:

 

 

 

 

Per altra banda, també s’han de tenir en compte els imports que es van bloquejar sense cap motiu aparent o que a causa de la complexitat burocràtica imposada per l’Administració General de l’Estat van patir retards en la seva tramitació. No es consideren impacte econòmic directe, en tant que els recursos no s’han perdut estrictament, però els seus efectes econòmics poden ser molt importants.

Un exemple rellevant el trobem en el Departament d’Interior que va comportar la impossibilitat que la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra pogués accedir als diners dels fons reservats amb els quals es finançava la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat. No va ser fins a l’arribada del nou Govern que es va poder recuperar l’accés als fons reservats citats.

 

Per exemple, en el cas del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, es va produir un endarreriment en la tramitació dels contractes (395), de les pròrrogues d’aquests (585) i dels convenis per prestació de serveis (334). El retard del pagament a entitats socials del tercer sector va implicar una tensió de tresoreria difícil per a les entitats. Els endarreriments de pagaments de l’exercici 2017 van ascendir a un total de 302,5 M€. El pressupost afectat de l’exercici de 2018 va ser de 819,6 M€, dels quals es van produir endarreriments per un import de 205 M€. En el mateix Departament, es va veure afectat el pagament de les subvencions. Pel que fa a les convocatòries de 2017 es van retardar pagaments per valor de 173,4 M€.

 

Un altre exemple es produeix en l’àmbit de les universitats, amb l’endarreriment del contracte programa de finançament de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) per part de la Generalitat de Catalunya per un import de 164 M€.

 

Aquesta és només una part de l’impacte econòmic que van comportar els set mesos d’intervenció de l’Estat. Cal recordar que, de forma prèvia a l’aplicació de l’article 155, el Govern espanyol ja havia iniciat un seguit de mesures restrictives en relació amb l’autonomia financera i pressupostària de la Generalitat. Les més perjudicials van ser la no disponibilitat de crèdit fins a la finalització de l’exercici del 2017, la retenció de la bestreta de recursos propis de la Generalitat i el pagament directe de les factures per part del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques (MINHAP) i el bloqueig dels comptes bancaris de la Generalitat i tot el sector públic.

 

El 155 també va comportar una gran càrrega de feina suplementària sense cap valor afegit. Alguns ministeris van donar instruccions explícites de tramesa d’informes periòdics detallats de l’activitat de totes les unitats en què eren competents, fins i tot informació de l’agenda d’actes previstos, de manera que la Generalitat es va veure obligada a seguir els circuits administratius que va crear l’Administració General de l’Estat.

 

A més, tots els assumptes que requerien l’aprovació del Consell de Ministres o del ministeri competent, necessitaven incorporar un informe de la secretaria general de cada departament promotor de la iniciativa que recollís que aquella actuació respectava la normativa estatal i autonòmica vigent, així com un informe jurídic elaborat per les assessories jurídiques de cada departament en els mateixos termes.

 

La intervenció va afectar les inversions dels diferents departaments de la Generalitat, així com les compres, els serveis i els subministraments que, o bé no es van poder realitzar, o bé es van haver de demorar en el temps. Només s’autoritzava l’execució de les actuacions de caràcter ordinari i calia disposar de l’autorització ministerial, la qual cosa va fer impossible l’execució pressupostària prevista.

 

Concretament, van quedar afectades les obres de reforma, ampliació i millora de centres docents públics per valor de més de 24 M€. La pèrdua de temps en l’obtenció de signatures va afectar la situació d’alguns centres a l’inici del curs escolar 2018-2019. Especialment greu va ser la demora de la licitació d’expedients de contractació del Cos de Bombers de la Generalitat per a material d’emergències (màscares, cascs, mànegues contra incendis...).

 

Finalment, en l’àmbit del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, la complexitat en la tramitació va ser considerable i va provocar endarreriments en la tramitació de 395 expedients de contractació i de 585 pròrrogues de contractes.

 

 

L’aplicació de l’article 155 va provocar que un gran nombre de convocatòries de subvencions i ajuts no es poguessin tramitar. En matèria de subvencions, els imports perduts se situen al voltant dels 50 M€ i afecten la major part dels departaments.

 

L’aturada de l’activitat subvencionadora va afectar els col·lectius més vulnerables. Un total de 1.057 entitats de l’àmbit social es van veure afectades. Diferents línies de subvencions del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies van quedar directament afectades en concret van quedar sense execució un total d’11,9 M€. Un exemple són els Centres Especials de Treball que permeten la integració laboral de persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, que van haver de demanar finançament a les entitats bancàries per pal·liar la demora en els cobraments de les subvencions.

 

D’altra banda, en alguna de les tipologies de subvencions, la complexitat i l’impacte han estat més importants perquè estan vinculades a fons europeus i aquests tenen terminis molt estrictes en relació amb la seva resolució i especialment en els períodes de justificació dels ajuts. Pel que fa al Programa Operatiu FEDER de Catalunya, la situació que va crear l’aplicació de l’article 155 va comportar paralització de projectes i posteriors sol·licituds de pròrroga per a la seva execució, amb la consegüent dilació de les inversions previstes. En aquest cas, l’impacte econòmic estimat ha estat de 25,4 M€.

 

 

Convenis i acords de col·laboració

 

La intervenció va limitar la capacitat de la Generalitat de tancar acords de col·laboració amb altres institucions i entitats. L’article 155 va paralitzar alguns d’aquests acords que ja s’havien gestat en mesos anteriors. Entre aquests convenis aturats destaca, tant per l’import com per l’objectiu que perseguien, la impossibilitat de l’aprovació de la línia d’ajuts a la promoció de l’habitatge social per un import de 140 M€.

 

El retard en la tramitació de convenis també va comportar conseqüències de pagament de les factures de les entitats i els organismes que signaven els acords de gestió de centres residencials i diürns d’atenció a persones grans en situació de dependència; de gestió de serveis d’atenció a persones amb discapacitat; de gestió de serveis de recuperació de dones que han patit violència masclista; de gestió de programes de suport a l’emancipació dels joves tutelats i extutelats per la Generalitat o gestió de serveis residencials d’acció educativa per a infants i adolescents en situació de risc social.

 

Finalment, en l’àmbit de la salut, el Ministeri també va desestimar la subscripció o continuïtat de diferents convenis. Entre d’altres, el conveni amb la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica, la Fundació Privada Institut de Recerca de la Sida La Caixa (IRSI) i la Fundació bancària La Caixa, per un projecte de recerca i desenvolupament de vacunes contra la sida per valor de 132.000 €.

 

Impacte normatiu

 

La dissolució del Parlament de Catalunya i la convocatòria d’eleccions, va provocar el decaïment d’un total de 46 iniciatives legislatives que es trobaven en tràmit parlamentari, entre les quals destaquen tres proposicions de llei de marcat caràcter social: la  de mesures urgents per incentivar el lloguer d'habitatges socials i assequibles; la de mesures urgents per a la millora de la qualitat en la prestació de serveis sanitaris i sociosanitaris i la de mesures urgents per millorar de la qualitat en la prestació de serveis relatius a l’autonomia personal i a l’atenció a les persones en situació de dependència.

 

En relació amb les iniciatives normatives aturades en l’àmbit del Govern de la Generalitat, es va paralitzar la tramitació de 3 avantprojectes de llei i 11 propostes d’acord del Govern d’aprovació de memòries preliminars dels avantprojectes de llei; així com 35 iniciatives reglamentàries. Entre les més destacades, l’Avantprojecte de llei d’ordenació del litoral i el Projecte de Decret de Desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania.

 

Indefensió de la Generalitat davant dels tribunals

 

La intervenció de la Generalitat va alterar les funcions de representació i defensa de la Generalitat davant els tribunals. Concretament, el Gabinet Jurídic de la Generalitat va quedar sota la dependència del Ministeri de Justícia, així com la defensa de la Generalitat davant qualsevol ordre jurisdiccional. Aquesta dependència va condicionar de forma notable la capacitat de la Generalitat de defensar-se davant les diferents jurisdiccions.

 

L’efecte més immediat i més rellevant va ser la impossibilitat d’impugnar l’Acord del Senat de 27 d’octubre de 2017 i de les disposicions que van desplegar aquest Acord, a través de la formalització d’un recurs de la Generalitat.

 

A més a més, al llarg d’aquests 7 mesos, el Govern de l’Estat va formular 11 recursos d’inconstitucionalitat contra normes catalanes amb rang de llei. Durant aquest període, el TC va suspendre el termini per a la presentació d’al·legacions per part de la Generalitat. Aquesta suspensió pot vulnerar un dret fonamental en democràcia que és la defensa dels interessos propis i legítims de particulars i administracions.

 

Finalment, el 155 va suposar la limitació de la capacitat dels òrgans competents de la Generalitat per decidir i impulsar la defensa dels seus interessos davant els tribunals de justícia. Alguns exemples d’aquesta indefensió són la impossibilitat del Govern per comparèixer en defensa del dret a la imatge dels docents acusats de delicte d’odi a l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca i a altres escoles de la Seu d’Urgell o la de poder interposar accions judicials en el procediment d’execució de la sentència que obligava la Generalitat a retornar els béns de Sixena.

 

Pel que fa a la incidència del 155 en l’estratègia comunicativa i de difusió del Govern a la ciutadania, un primer efecte es troba en la clausura dels webs president.cat i govern.cat. La seva supressió n’impossibilita l’accés i impacta directament en la imatge institucional de la Generalitat. Es produeix també la clausura dels webs relacionats amb la política exterior: es tanca el web catalangovernment.eu i els del DIPLOCAT amb l’objectiu d’invisibilitzar la imatge internacional del Govern i la gestió de la promoció de la cultura i de les empreses catalanes a l’exterior. En l’àmbit de la publicitat institucional, el bloqueig pressupostari afecta directament campanyes com les de la prevenció d’incendis forestals o d’accidents de trànsit.

 

 

La reversió de les afectacions de l’aplicació del 155 va ser una qüestió cabdal per al nou Govern des del moment mateix de la seva presa de possessió. Tot i que l’activitat estratègica i planificadora podrà ser revertida en gran mesura un cop restituït el Govern,  l’informe constata que alguns dels impactes concrets de l’aplicació de la intervenció són irreparables. Les conseqüències de la indefensió jurídica, l’afectació en la imatge de la institució, les subvencions denegades, els expedients aturats, els processos alentits per la càrrega burocràtica, les iniciatives afectades, són alguns dels efectes que no podran ser revertits. Un exemple d’afectació directa concret  d’aquesta irreversibilitat el trobem en l’àmbit de l’ensenyament, quan el Ministeri d’Educació va aprofitar el 155 per renovar els concerts sense tenir en compte els criteris pactats entre JxCat, ERC i la CUP segons els quals no es renovarien amb escoles i instituts que segreguessin per qüestió de sexe. Altres exemples d’efectes no reversibles són que els alumnes amb necessitats educatives especials no van poder rebre tot el suport addicional previst per al curs 2017-2018 o que molts ajuts o beques no es podran atorgar.

 

Una de les primeres mesures adoptades pel Govern va ser la recuperació de la capacitat de defensa dels interessos de Catalunya, els ciutadans i les seves institucions. Durant aquests mesos el Govern també ha reprès la seva capacitat legislativa i ha procedit a l’aprovació d’iniciatives legislatives que havien quedat suspeses, com el projecte de llei per regular el procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l'estranger; la recuperació de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones. En l’àmbit econòmic el Govern també inicia la reversió de diversos acords de l’àmbit pressupostari, alguns dels quals havien quedat endarrerits amb l’aplicació del 155. Ara bé, una de les prioritats del Govern ha estat la reversió dels efectes sobre l’activitat exterior amb el restabliment del DIPLOCAT i la reobertura de les delegacions a l’exterior.

 

 

El Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, amb l’objectiu d’aconseguir la informació al més estructurada possible i que aquesta fos degudament validada, ha demanat a cada un dels departaments que emplenessin un formulari per a cada una de les actuacions afectades per la implantació del 155. Aquest formulari recollia les dades de la unitat directiva i de la persona referent d’aquella actuació, la descripció de l’actuació, el seu àmbit funcional, el període d’afectació, l’impacte econòmic, els indicadors de mesura de l’impacte, i les possibles accions de reparació degudament calendaritzades. Aquesta informació ha estat analitzada i introduïda en una base de dades que ha permès elaborar aquest treball. En total, s’han recollit 477 formularis.

 

Cada una de les actuacions recollides en els 477 formularis ha estat classificada segons l’àmbit d’acció de Govern, el nivell de gravetat del seu impacte i també sobre la seva possibilitat de reversió així com les mesures efectuades per reparar l’efecte causat.

 

Paral·lelament el Comissionat ha realitzat una sèrie de reunions de treball amb organismes i institucions que han recollit informació significativa sobre l’aplicació del 155, com és el cas de l’associació Servidors.Cat, del Síndic de Greuges o l’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) de la Generalitat, per posar-ne alguns exemples.