El Govern ha acordat avui declarar Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric les esglésies de Sant Esteve, a Olius (Solsonès), i de Santa Maria, a Almenar (Segrià). El Consell de Govern també ha aprovat ampliar l’entorn protegit del monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia (Alt Camp), per incloure-hi les edificacions que es troben dins del primer recinte emmurallat.

 

 

L’església de Sant Esteve d’Olius (Solsonès) és un dels exemples singulars de l’arquitectura religiosa del romànic català del segle XI, tant per la tipologia de la planta i per les solucions estructurals com per la presència de la cripta. L’església es troba al centre del nucli rural del municipi, sobre un tossal definit pel riu Cardener i la rasa de Sant Esteve.

 

 

L'església de Santa Maria es troba ubicada a la plaça Major d’Almenar davant de l’Ajuntament, a sobre d’un tossal que domina unes grans vistes sobre la comarca del Segrià. L'església és un dels exemples de la implantació del gòtic lleidatà, que incorpora elements estructurals i constructius barrocs i elements decoratius neoclàssics.

 

La primera constància documental d’aquesta església és posterior al 1150, quan pertanyia al Bisbat de Solsona. L’actual església de Santa Maria d’Almenar va ser construïda fonamentalment en dues etapes: la del segle XIV, quan es va edificar la nau gòtica, i la del segle XVIII, quan se li va afegir el campanar i l’atri d’accés.

 

 

El Govern també ha acordat considerar monument històric les edificacions incloses dins del primer recinte emmurallat del Monestir de Santes Creus. A més, també s’inclou en la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional els espais corresponents als anomenats Hort Gran i Horts de Santes Creus, situats a la part més meridional del recinte i encerclats per muralles.

 

Aquesta ampliació s’ha fet per incloure aquells espais que han format part de forma directa de la vida del Monestir, tal com ja es feia constar en un decret de la Generalitat Republicana del 1936.