El Govern ha acordat concedir la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Carme Forcadell, Carles Viver i Pi-Sunyer i RCR Arquitectes.
 
L’Executiu ha volgut atorgar la Medalla d’Or a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i Lluís, per la seva destacada trajectòria en la defensa dels drets humans, el parlamentarisme i les llibertats fonamentals, així com el foment de la llengua i la igualtat efectiva de gènere.
 
Amb aquest guardó, l’Executiu també vol honorar un dels referents del dret i la magistratura del nostre país i amb un clar prestigi internacional. Així, el Govern també ha volgut distingir Carles Viver i Pi-Sunyer que ha estat un jurista que ha ocupat posicions de màxima responsabilitat en l’àmbit de la justícia, i ha tingut un gran compromís amb la democràcia, els drets polítics, civils i socials, i les lleis, enteses com a eines de servei al ciutadà.
 
Finalment, l’Executiu reconeix l’estudi RCR Arquitectes com una empresa de referència de l’arquitectura catalana amb projecció internacional i prestigi. Amb l’impuls i el lideratge de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, aquest estudi ha estat distingit pels principals guardons i reconeixements arquitectònics d’àmbit mundial i és considerat un dels agents pioners internacionalment.
 
Carme Forcadell i Lluís (Xerta, 1955)
 
Carme Forcadell i Lluís va néixer a Xerta l’any 1955. És llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en Filologia Catalana per la mateixa universitat. Catedràtica d’ensenyament secundari, va treballar fins al 2015 com a assessora en llengua, interculturalitat i cohesió social al Departament d’Ensenyament.
 
Va iniciar la seva activitat en la política institucional el 2003, quan fou elegida regidora per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’Ajuntament de Sabadell, càrrec que va ocupar fins al 2007.
 
Va ser fundadora de l’Associació per la Llengua i la Cultura i de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, vocal de la junta d’Òmnium Cultural de Sabadell des del 1996 fins al 2013, membre de la Comissió de la Dignitat i de l’executiva de la Plataforma per la Llengua i, del 2009 al 2015, vicepresidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir.
 
També va formar part del Moviment per la Independència, embrió de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). L’any 2012 va ser elegida presidenta de l’ANC, càrrec que, amb dues reeleccions, va exercir fins al maig del 2015, atesa la limitació de mandats que establien els Estatuts de l’entitat.
 
Es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 per la coalició Junts pel Sí i va obtenir l’escó de diputada per la circumscripció de Barcelona.
 
El 26 d’octubre de 2015 va ser elegida presidenta del Parlament de l’XI legislatura. La defensa de la sobirania del Parlament i dels drets dels diputats i diputades va comportar a la presidenta i a altres membres de la Mesa diverses querelles penals. Les causes judicials contra la presidenta i part de la Mesa, per haver dut a terme les seves funcions oposant-se als intents de censura parlamentària van obtenir un fort ressò internacional.
 
La presidència de Forcadell es va caracteritzar per l’impuls de la transparència del Parlament per prevenir-hi la corrupció –en aquest sentit, cal destacar iniciatives pioneres a l’Estat com ara la creació del Registre de grups d’interès i l’aprovació del Codi de conducta dels diputats–, per la defensa de la igualtat efectiva de dones i homes, per l’atenció a les situacions d’emergència social derivades de la crisi econòmica, pel suport actiu a la reforma horària a favor d’usos del temps més eficients i saludables i per una intensa activitat institucional.
 
La presidenta va ingressar a la presó el 10 de novembre i va obtenir la llibertat condicional el dia següent. En les eleccions del 21 de desembre de 2017, es va presentar per ERC, i fou reelegida diputada per la circumscripció de Barcelona. Des del 23 de març de 2018 pateix presó preventiva i s’enfronta a acusacions de delicte de rebel·lió i sedició amb peticions de fins a 17 anys de presó per haver defensat els drets i les llibertats de les diputades i els diputats.
 
Carles Viver i Pi-Sunyer (Terrassa, 1949)
 
Carles Viver i Pi-Sunyer va néixer a Terrassa l’any 1949. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar (1971) i doctorar (1978) amb una tesi sobre “El personal político de Franco (1936-1945)” publicada a l’editorial Vicens Vives. Va obtenir la diplomatura en Ciències Socials per l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. Entre els llocs de responsabilitat institucional que ha ocupat hi ha la direcció de l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya (2004-2017), la presidència del Consell Assessor per a la Transició Nacional (2013-2016), el Comissionat de la Transició Nacional (2015) i és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (2012-actualitat).
 
En el camp del dret i la magistratura, Viver i Pi-Sunyer ha estat magistrat (1992-2001) i vicepresident (1998-2001) del Tribunal Constitucional d’Espanya, magistrat del Tribunal Constitucional d’Andorra (2006-2014) i membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya (1986-1992 i 2001-2017).
 
En l’àmbit acadèmic, Viver i Pi-Sunyer ha estat catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, membre de la Comissió que va crear la Universitat Pompeu Fabra i primer degà de la Facultat de Dret. També ha estat membre del Comitè Científic de l’Institute for Studies on Federalism and Regionalism (EURAC) amb seu a Bolanzo (Itàlia), i director de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals que publica l’Institut d’Estudis Autonòmics. A més, el prestigiós jurista és avaluador d’articles de la Revista Publius; The journal of Federalism i de la revista Llengua i Dret. Viver i Pi-Sunyer ha centrat la seva activitat investigadora i divulgadora en l’estudi de l’organització territorial de l’Estat, la jurisdicció constitucional i la tècnica legislativa.
 
El jurista és autor de 7 llibres, 48 capítols de llibres i desenes d’articles en revistes especialitzades sobre l’organització territorial, la Constitució i els conflictes de competències institucionals, entre altres.
 
Carles Viver i Pi-Sunyer ha rebut diverses distincions com són el Premi Justícia de la Generalitat de Catalunya, l’any 2002; la Creu de Sant Jordi, el 2003; la Gran Creu d’Isabel la Catòlica, el 2004, i l’Ordre del Mèrit Constitucional, el 2005.
 
L’activitat i l’obra de Viver i Pi-Sunyer és reconeguda en l’àmbit de la justícia i el dret més enllà del nostre país, especialment a Europa. Al llarg de la seva trajectòria cívica, acadèmica i professional ha demostrat el seu compromís amb la democràcia, l’adaptació de la llei i l’arquitectura institucional a la voluntat de la ciutadania, l’exercici del dret d’autodeterminació, i la defensa dels drets civils, socials i polítics.
 
RCR Arquitectes (Olot, 1987)
 
L’estudi RCR Arquitectes fou creat el 1987 a la ciutat d’Olot per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, formats tots tres a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès. L’estudi ha impulsat una obra arquitectònica que preserva d’una manera especialment acurada la relació i la integració dels edificis amb el paisatge i el seu entorn.
 
RCR Arquitectes ha anat obtenint cada vegada més reconeixement fins a rebre el 2017 el Premi Pritzker, que és considerat el més prestigiós a escala mundial en l’àmbit de l’arquitectura, concedit per primera vegada a arquitectes catalans. Aquesta fou la culminació d’una trajectòria productiva i reconeguda. Prèviament, i entre molts d’altres, havien rebut el Premi Nacional de Cultura en Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, el 2005; el Contractworld de Hannover, el 2005; l’Honorary Fellows de l’Institut Americà d’Arquitectura (AIA), el 2010; el premi internacional Belgian Building Awards, el 2011; l’International Fellows del Reial Institut d’Arquitectes Britànics (RIBA), el 2012; i l’Officier et Chevalier de l’Ordre de les Arts i de les Lletres de la República Francesa, el 2014 i el 2018.
 
També són conegudes les intervencions fetes per RCR Arquitectes en el parc de la Pedra Tosca, de les Preses (2003), l’hotel restaurant Les Cols, a Olot (2005), la biblioteca Joan Oliver, a Barcelona (2007), l’espai públic del teatre La Lira, a Ripoll (2011), les bodegues Bell-Lloc, a Palamós (2007), la guarderia Petit Comte, a Besalú (2010), entre més actuacions al nostre país. Però l’obra de l’estudi ja fa molts anys que va trencar les fronteres i és coneguda a molts països estrangers. Així, podem destacar el museu Soulages, a Rodez (2014), l’edifici Muraba, a Dubai (2017), el crematori Hofheide, a Bèlgica (2013), o la mediateca Waalse Krook, a Gant (2010) i el Centre d’Art La Cuisine al castell de Nègrepelisse, a França (2014), entre més.
 
Aranda, Pigem i Vilalta van constituir el 2012 una fundació, RCR BUNKA, amb la finalitat d’estimular la valoració de l’arquitectura i el paisatge en la societat, així com per custodiar i difondre el fons material i documental de l’Espai Barberí, que és una antiga foneria d’Olot rehabilitada on s’imparteixen els cursos d’arquitectura i paisatge.
 
La integració dels dissenys amb el medi i l’entorn, l’harmonia entre els interiors i els exteriors, l’equilibri entre el món quotidià i les referències universals, la intervenció emotiva i experimental, són algunes de les definicions que reben les obres de RCR Arquitectes i que han esdevingut una marca d’estil propi.
 
L’estudi, a banda de la seva obra al territori, ha participat en nombroses exhibicions arquitectòniques i artístiques. En són alguns exemples el 3r Saló Internacional d’Arquitectura de París, el 1990; la Biennal d’Arquitectura de Venècia, els anys 2000, 2002, 2006, 2008, 2012, 2014, 2016 i 2018; l’exposició On-Site: New Architecture in Spain, al MoMA de Nova York, el 2006; la mostra Global Ends de la Toto Gallery de Tòquio, el 2010; o l’exposició RCR Arquitectes. Shared Creativty, a Barcelona i a Madrid, el 2015 i el 2016, respectivament.