Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), hi ha 11 comarques (incloent-hi l’Aran) amb un producte interior brut per habitant per sobre de la mitjana de Catalunya l’any 2016. La Ribera d’Ebre és la comarca que ha generat més activitat econòmica en relació amb la seva població, amb un PIB per càpita de 44.400 euros, un 47,6% superior al de la mitjana catalana (30.100 euros). Aquesta comarca es caracteritza per un fort pes de la indústria energètica. També destaquen el Barcelonès, amb un PIB per càpita de 37.100 euros, el Tarragonès (35.800 euros) i l’Aran (35.300 euros), ja que superen la mitjana catalana amb més d’un 10%.
D’altra banda, el Baix Penedès (17.700 euros) és la comarca amb un nivell de PIB per càpita més baix i se situa més del 40% per sota de la mitjana catalana. La segueixen el Montsià i el Garraf, totes dues amb 17.900 euros per habitant.
Castellbisbal (amb 86.700 euros per habitant) i Martorell (amb 82.400 euros) són els municipis de més de 5.000 habitants amb el PIB per càpita més elevat de Catalunya l’any 2016. Els altres municipis que doblen la mitjana catalana són: la Canonja, Parets del Vallès, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Lliça de Vall, el Prat de Llobregat, Polinyà i Celrà. Tots ells es caracteritzen per tenir un pes molt elevat de VAB industrial (excepte el Prat de Llobregat, on el serveis representen el 85,2%). A l’altre extrem, Santa Margarida de Montbui i Badia del Vallès tenen un PIB per habitant inferior als 10.000 euros per habitant (9.000 i 6.700 euros per habitant, respectivament).
El PIB per habitant augmenta a 33 comarques l’any 2016
L’any 2016 el PIB per habitant ha augmentat a 33 comarques, en relació amb l’any anterior. La Garrotxa és la comarca on més ha incrementat el PIB per càpita (8%) i se situa per primera vegada a l’entorn de la mitjana catalana (30.100 euros per càpita). La segueixen el Pla d’Urgell (7,2%), el Solsonès (7,0%) i la Segarra i el Berguedà (6,9% cadascuna). Les disminucions més accentuades s’han registrat a la Ribera d’Ebre (-11,6%), a la Terra Alta (-4,7%) i al Moianès (-3,9%).
Vuit comarques agrupen més tres quartes parts del PIB català
L’any 2016, hi ha 8 comarques que en conjunt agrupen més de tres quartes parts del PIB català i que generen més de 5.000 milions d’euros de PIB cadascuna (Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Tarragonès, Maresme, Gironès i Segrià). D’aquest grup de comarques per la seva especialització productiva en destaquen el Barcelonès, amb un elevat pes del sector serveis (87,1%), i el Vallès Oriental i el Tarragonès, amb un pes força elevat del sector industrial (41,2% i 34,4%, respectivament).
La indústria és la principal activitat econòmica a 4 comarques catalanes: la Ribera d’Ebre (64,8%), la Segarra (55,7%), la Conca de Barberà (53,6%) i l’Alt Camp (50,9%), que superen amb escreix el pes de la indústria en el VAB de Catalunya (21,1%).
El sector de serveis genera més de la meitat de l’activitat econòmica a 34 comarques (incloent-hi i l’Aran). El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,1%), seguida del Garraf, l’Aran, la Cerdanya, el Baix Empordà, l’Alt Urgell, l’Alt Empordà i el Maresme, totes per sobre del 75%.
Pel que fa al sector agrari, les comarques amb major contribució d’aquest sector al total comarcal són les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell amb un 22,6%, un 20,4%, un 11,8% i un 10,3%, respectivament. Pel que fa a la construcció, aquest sector genera més d’un 10% de l’activitat econòmica a la Cerdanya (14,1%), el Solsonès (10,9%), el Baix Empordà (10,7%) i l’Alta Ribagorça (10,6%).
La indústria és la principal activitat econòmica a 26 municipis l’any 2016
D’entre els 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, la Canonja, on el sector industrial representa el 87,6% de la seva activitat econòmica, encapçala un grup de 26 municipis on la indústria és la principal activitat econòmica. La segueixen Guissona i Santa Margarida i els Monjos amb percentatges superiors al 75%.
Pel que fa al sector de serveis, destaquen dos municipis del Tarragonès –Salou i Altafulla– i tres del Maresme –Calella, Alella i Cabrils– on aquest sector genera més del 90% de l’activitat econòmica del municipi.
El sector agrari té una aportació elevada en l’estructura productiva d’Alcarràs ( 22,7%) i Almacelles (13,4%), tots dos de la comarca del Segrià. Respecte a la construcció, aquest sector genera més d’un 20% de l’activitat econòmica a Matadepera (23,0%). Per contra, la contribució d’aquest sector al total de l’activitat és inferior al 2% a la Canonja (1,7%), l’Arboç (1,6%), Parets del Vallès (1,2%) i Martorell (1,0%).
Segons l’avanç del 2017, els municipis de més de 50.000 habitants on més augmenta el PIB per càpita són Rubí i Sant Cugat
Tots els municipis de més de 50.000 habitants mostren una evolució positiva del PIB per habitant l’any 2017 (dades avançades) en comparació amb l’any anterior. Els increments més rellevants corresponen a Rubí (5,3%) i Sant Cugat del Vallès (5,1%), mentre que els municipis de Castelldefels i el Prat de Llobregat són els que han registrat augments menys accentuats, amb un 3,0% i un 2,2%, respectivament.
Barcelona ha generat 72.354,5 milions d’euros, que representen el 30,8% del PIB de Catalunya l’any 2017. La segueixen, amb un pes molt inferior, l’Hospitalet de Llobregat amb un PIB de 6.584,3 milions d’euros (2,8%), Tarragona amb 5.516,5 milions d’euros (2,4%) i Terrassa amb 4.995,9 milions d’euros (2,1%).
En relació amb el PIB per càpita, hi ha 8 municipis que se situen per sobre de la mitjana catalana (31.300 euros): el Prat de Llobregat (65.400 euros), que dobla la mitjana catalana, i a més distància Sant Cugat del Vallès (50.700 euros), Barcelona (45.100 euros), Tarragona (41.900 euros), Girona (39.100 euros), Granollers (38.700 euros), Cornellà de Llobregat (35.400) i Cerdanyola del Vallès (33.100 euros).
