El president Torra anuncia la construcció del nou Arxiu Comarcal de les Garrigues

 

El president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat de la consellera de Cultura, Laura Borràs, ha anunciat avui la construcció de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, a les Borges Blanques.  El cap del Govern i la consellera han presentat als alcaldes de la comarca aquest projecte, que, ha remarcat el president, “és una peça important de l’entramat i sostenibilitat cultural del país que volem”.

Quim Torra ha destacat la importància d’aquest nou equipament ja que “qualsevol país que creu que la cultura i les persones han de ser al centre de les polítiques, tenen política arxivística”, perquè, ha subratllat, “no només ens enllaça amb el passat sinó amb el futur”.

La consellera Borràs ha explicat durant la presentació que el nou arxiu comarcal “entronca amb un projecte molt ambiciós de la Generalitat republicana que va visualitzar una xarxa d’arxius comarcals del país, que va ser estroncada pel franquisme després, i que nosaltres volem ara completar”.

 

El nou arxiu s’ubicarà en l'espai anteriorment ocupat per l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, a 300 metres de l’Ajuntament de les Borges Blanques. Tindrà una superfície de 1.292 m^2, amb capacitat per a 4 dipòsits de documentació de 6.000 metres lineals aproximadament. L’equipament també disposarà d’una sala de suports especials amb fons de fotografia i audiovisual, i una altra sala per a documents de grans formats, planeres per plànols, i pergamins. A la planta baixa s'hi ubicarà la sala de consulta, per tal que la gent que ho desitgi pugui accedir a la documentació.

 

L’edifici destaca per les seves marcades línies geomètriques, amb uns finestrals que permeten l’entrada de llum natural en els espais d’atenció als usuaris i als treballadors. L’equipament permet una concepció de l’arxiu com a espai públic on la transparència i l’accés a la informació són els eixos centrals, tot trencant amb estereotips tradicionals de centres tancats.

 

Els dipòsits se situen a la part superior de l’arxiu. D’aquesta manera, el circuit dels documents té una seqüència diferent al dels usuaris i treballadors. A més, permet la màxima seguretat, la climatització més adequada i la mínima penetració de llum que pugui afectar la documentació.

 

El Departament de Cultura aportarà 2.416.968 euros durant els anys 2019-2021 a la construcció i equipament del nou arxiu.

 

La comarca de les Garrigues disposa d’un patrimoni documental rellevant. El 2008, el Departament de Cultura va elaborar un inventari dels fons documentals de la comarca, públics i privats, amb l’objecte de disposar d’una diagnosi sobre el volum, l’estat de conservació, l'accessibilitat, etc. Aquest inventari ha permès disposar d’una primera diagnosi de l’estat dels fons documentals: els fons més descrits han estat en primer lloc el de l’Administració local, els judicials, els religiosos, els comercials i d’empresa i els personals.

El municipi de l’Albi, en tractar-se d’una vella baronia, disposa de la presència més considerable en nombre i en valor històric de col·lecció de pergamins de la comarca, fruit de l’activitat comercial del municipi i de la seva condició com a baronia. Es tracta d’una col·lecció de 31 documents en pergamí dels quals el Departament de Cultura va realitzar la restauració i consolidació per preservar-ne la conservació i la integritat. Aquests pergamins documentals han estat traslladats a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Urgell a Tàrrega, amb previsió que es custodiïn a l’AC de les Garrigues en un futur.

La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya (XAC) treballa de forma coordinada per assegurar el respecte als principis de provinença i territorialitat en el tractament i accés als documents.

 

La XAC és un projecte que ja fou plantejat i començat a executar per la Generalitat de Catalunya a partir de l'any 1932, amb Agustí Duran i Sanpere (1887-1975) al capdavant. Fou bandejat sota el franquisme i substituït per una organització arxivística de base provincial. Actualment compta amb més de 120 quilòmetres de documents dipositats, més de 7 milions de fotografies i gestiona un dipòsit digital amb més de 20 milions de documents digitalitzats.

 

Els arxius comarcals són un valor essencial de la societat en l’accés a la documentació històrica, pública i privada. Un servei als ciutadans i a les institucions que garanteix un accés lliure als documents. I també una peça clau en l'impuls de la transparència i el bon govern de les administracions públiques.

 

Actualment, la XAC està formada per 38 arxius i hi treballen més d’un centenar de professionals que garanteixen, arreu del país, la conservació i l'accés als documents, en tots els suports. Els arxius comarcals conserven els documents de l'Administració de la Generalitat al territori, de l'Administració de justícia, de més de 450 ajuntaments i consells comarcals i els registres públics i dels serveis de l’Estat corresponents a la comarca, de manera que contribueixen decisivament a la seva eficàcia administrativa i a la seva transparència. Dels fons privats destaquen els fons personals i patrimonials, fons notarials i registrals, fons d’empresa, els protocols notarials de més de cent anys, la documentació de persones físiques o jurídiques d’interès històric i cultural del respectiu territori i tota aquella altra documentació que es consideri pertinent destinar-hi.

 

 

A Catalunya hi ha una mitjana d’un arxiu per cada 23.000 habitants, a les Garrigues seria per cada 19.000.

 

Segons dades del Sistema d’Arxius de Catalunya, actualment hi ha 330 arxius, el 76% dels quals són de titularitat pública: 31% pertanyen a la Generalitat de Catalunya; 44% depenen d’administracions locals; i l’1% de l’Estat. La resta tenen altres propietaris: 9% són de l’Església, i el 15% són privats. I compta amb 680.390 usuaris l’any, que han consultat un total de 2.478.807 documents.

 

Els arxius de titularitat pública, que són els que tenen més presència a Catalunya, també són els que disposen de més metres quadrats (construïts i de dipòsit), de més metres lineals de prestatgeries, i de més sales i places de consulta. Els arxius de la Generalitat ocupen 142.990 m2 construïts i disposen de 69 sales i 794 places de lectura; els de l’Administració local ocupen 66.424 m2, i disposen de 148 sales i 1.216 places de lectura.