·       L’edifici és un dels exemples modernistes més remarcables de la comarca

 

El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, la Casa de la Vila i de les antigues escoles, a les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), i delimitar-ne l’entorn de protecció.

 

L’edifici de la Casa de la Vila i de les antigues escoles és un dels exemples modernistes més remarcables del Vallès. Destaquen els elements decoratius propis del període modernista, tant en la façana com en l’interior, amb la utilització d’una varietat d’arts aplicades d’aquest corrent artístic, com la ceràmica vidriada, vidrieres policromes, torre i escales, forges en baranes i esgrafiats.

 

Cal remarcar, com a fet diferencial que el converteix en un dels pocs exemples a Catalunya, la seva tipologia singular en planta, amb la composició aleatòria de diferents edificis que responen a la juxtaposició de diferents usos (administració, escoles, casa dels mestres i patis sectorials).

 

L’edifici de la Casa de la Vila i de les antigues escoles es troba ubicat a la carretera de Ribes. Aquesta construcció va ser projectada, l’any 1912, per l’arquitecte Albert Juan i Torner, per encàrrec de Joan Sanpera i Torras, amb la voluntat de crear un gran recinte destinat a escoles per a nens i nenes, habitatges per als mestres i usos administratius. Al cos central s’hi va ubicar la Casa de la Vila, i als laterals, les escoles i la casa dels mestres. La façana principal està situada arran de carretera i té una llargada de 124 m i una fondària de 35 m. Malgrat aquesta aparença d’edifici únic, la construcció està composta per tres cossos completament autònoms i incomunicats.

 

El cos central, on s’hi ubica l'Ajuntament, té estructura basilical i es troba cobert a dues vessants, amb capcers escalonats en els laterals i capcer de perfil sinuós en el central, d'on sobresurt la torre-campanar. Aquesta està coberta amb rajoles vidriades de colors que formen una decoració geomètrica i està coronada per una agulla de ferro.

 

A banda i banda, s’hi ubiquen les antigues escoles de niños i niñas, tal com indiquen els rètols pintats a les façanes. Les escoles es van projectar per tenir només una planta utilitzable. Des de les aules s’accedia als patis per unes escales que donaven a uns porxos, avui encara existents. D’aquests porxos,  destaquen els pilars d’obra vista en forma helicoidal com a element decoratiu. L’estructura dels porxos és l’original de ferro amb petits treballs de forja en les entregues del capitell. Arreu de l’edifici hi ha repartides obertures de tipologia variada, distribuïdes simètricament, d’estil modernista. Als extrems de cadascun dels laterals s’hi ubicaven les cases dels mestres.

 

Si bé aquest model d’edifici amb doble funció d’ús (cos central dedicat a dependències municipals i cossos laterals, a escoles de nens i de nenes) es repeteix en altres poblacions com, per exemple, a l’Ajuntament i escoles de l’Ametlla del Vallès —projectat per Manuel J. Raspall i construït en el mateix període—, en l’edifici de les Franqueses del Vallès adquireix una monumentalitat que el diferencia de la resta: l’edifici se situa en un punt neutral fora dels nuclis de població que conformen el terme municipal, enmig dels camps de conreu i a peu de la carretera de Ribes. Això el converteix en una important fita paisatgística, necessària en aquest municipi disgregat, i compleix una funció referencial, remarcada de forma simbòlica per la seva torre-campanar.