· L’Executiu vol unir-se a les institucions polítiques d’arreu del món que han declarat formalment una emergència climàtica i ambiental per assolir els objectius en matèria de mitigació establerts a la Llei del canvi climàtic
El Govern de la Generalitat ha volgut unir-se a les institucions polítiques d’arreu del món que han declarat formalment una emergència climàtica i ambiental per assolir els objectius en matèria de mitigació establerts a la Llei del canvi climàtic, aprovada l’estiu de 2017. Amb aquesta finalitat, el Govern assumeix els compromisos següents:
- Adoptar les mesures de simplificació administrativa necessàries per eliminar els obstacles que puguin posar en perill l’assoliment dels objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic i de transició energètica.
- Incrementar els incentius i prioritzar les polítiques i els recursos públics destinats a la necessària transició cap a un model energètic cent per cent renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi el dret a l'accés a l'energia com a bé comú, com fixa la Llei del canvi climàtic.
- Prioritzar en les polítiques públiques les opcions amb menor impacte climàtic i major contribució a l'adaptació a les condicions derivades del canvi climàtic.
- Adoptar les mesures necessàries per aturar la preocupant pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d’ecosistemes.
- Identificar i acompanyar els sectors de l'economia que han de fer una transició, sigui per a adaptar-se a les noves condicions derivades del canvi climàtic, sigui per transformar-se en activitats de baixes emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), en un marc general d'aposta per l'economia circular i de creació de llocs de treball verds.
- Adoptar les mesures encaminades a reduir la vulnerabilitat d’aquells sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic i a aquells altres als quals aquesta transició pot afectar en major grau.
- Assumir un model de mobilitat urbana basat, d'una banda, en el transport públic, el vehicle compartit i els modes de micromobilitat i, de l'altra, en vehicles d'emissió zero.
- Declarar com a instal·lacions d’interès territorial estratègic les instal·lacions fotovoltaiques que utilitzin sistemes de captació d’energia fotovoltaica avançats i eficients.
- Elaborar, conjuntament entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Empresa i Coneixement, una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d’energia renovable, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, necessàries per a desenvolupar la transició energètica a Catalunya i complir amb els objectius de la Llei del canvi climàtic en matèria d’energia.
- Instar el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la seva afectació a Catalunya i sobre les mesures de mitigació i adaptació que el Govern adopti, en especial les associades a la transició energètica.
- Revisar la legislació catalana vigent amb la finalitat de detectar aquelles normes que afavoreixin l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle o dificultin combatre els efectes del canvi climàtic.
Perjudicis ambientals i econòmics
Segons el text aprovat avui, el Govern veu amb preocupació els impactes que el canvi climàtic té i tindrà a Catalunya i arreu del planeta i entén que és necessari prendre una major consciència del perill que representa, tal i com la comunitat científica està alertant de forma continuada. De fet, a banda dels efectes evidents sobre els ecosistemes, els efectes previsibles del canvi climàtic poden perjudicar notòriament la nostra economia productiva, des de l'afectació negativa en el funcionament i el manteniment de moltes infraestructures a importants alteracions dels entorns en què es desenvolupen activitats com el turisme, la producció agropecuària o tota la indústria amb demandes intensives d'aigua o d'energia. Igualment, no s'han de negligir els seus impactes sobre la salut.
El recent informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC-2018) sobre els 1,5ºC estableix la necessitat de reduir les emissions globals al voltant del 45% en el 2030 respecte dels nivells del 2010 i assolir unes emissions netes nul·les per al 2050. Igualment, el darrer informe de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES-2019), publicat recentment, alerta de la situació de declivi sense precedents en què es troba la natura del planeta i l’acceleració de la ràtio d’extinció d’espècies.
A Catalunya, el Tercer Informe del Canvi Climàtic (2016) posa en relleu les dificultats a què molts sectors i ecosistemes hauran de fer front les properes dècades, en un clima més càlid, més sec, amb una major freqüència de fenòmens extrems, i dins un entorn que ja està sotmès a una forta pressió sobre els seus recursos hídrics, que ha sofert canvis dràstics en l’ús del sòl, amb un litoral fortament artificialitzat, una agricultura excessivament centrada en l’alimentació animal i un nivell d’autosuficiència baix en la producció d’aliments, una pèrdua continuada de biodiversitat, un feble desenvolupament de les energies renovables i uns entorns urbans sovint amb nivells de contaminació massa elevats, per posar uns quants exemples. Tots ells, elements de vital importància per al benestar de la ciutadania i per al manteniment d’una societat competitiva, justa i cohesionada.
La Llei del canvi climàtic, punt d’inflexió
La Llei del canvi climàtic, de l’agost de 2017, és un punt d’inflexió i una resposta a aquest repte. Una llei que va ser aprovada per un ampli consens del Parlament i que inclou objectius ambiciosos com el d’assolir la neutralitat en les emissions de GEH, i un model de producció d’electricitat totalment renovable en el 2050. La seva posada en pràctica necessita la determinació i l’acció compromesa de tothom, societat civil i sectors econòmics inclosos, i d’una forma molt especial de les administracions en tots els seus nivells de govern.
D’altra banda, el Govern va adoptar, de manera participada amb la societat civil i sectors econòmics, l’Estratègia de Biodiversitat i Patrimoni Natural en l’escenari 2030, que estableix objectius i indicadors concrets. La societat civil està fent sentir la seva veu, exigint als governs i a les institucions polítiques accions clares i contundents. És el cas del moviment juvenil “Fridays for future”, que reclama, i exigeix, poder tenir un futur sense la llosa que suposarà a les seves vides el canvi climàtic.
