El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha comparegut avui davant la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament de Catalunya per presentar el “
Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022” i fer balanç dels resultats del Pla 2015-2018. Aragonès ha manifestat que
“El Govern serà implacable en la lluita contra el frau fiscal per garantir l’Estat del benestar”, ja que
“t
é molt més impacte sobre els recursos de la Generalitat garantir el compliment de les obligacions tributàries, que no pas canviar determinats tributs. Tan important com establir determinats tipus impositius, és també garantir que es compleixin", ha afegit.
Prova d’això són els 740,54 milions d’euros que l’Agència ha aflorat durant els quatre anys d’aplicació del Pla vigent fins al 31 de desembre del 2018. En aquest sentit, Aragonès ha volgut recordar el seu predecessor, que va ser molt actiu en aquest àmbit: "Com bé deia Oriol Junqueras, els diners estan molt millor en mans dels hospitals, dels serveis públics de política social o d’emergències que no pas en les butxaques d’aquells que oculten les seves obligacions tributàries".
Durant la seva intervenció, el vicepresident ha posat de relleu el procés de transformació i desplegament de l’Agència Tributària de Catalunya “que ha permès assentar el canvi de model cap a una administració tributària moderna, eficaç i eficient, amb vocació de servei i amb la voluntat última de donar resposta a les necessitats i els reptes del segle XXI”
Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022
El nou Pla continua centrant els esforços a assolir la màxima eficàcia i eficiència en la prevenció, el control i la regularització del frau, a la vegada que manté els propòsits d’aconseguir una major consciència fiscal per part de la ciutadania i millorar els serveis d’atenció i informació al contribuent per part de l’Agència. En aquest sentit, el nou Pla consolida algunes mesures de l’antic i estableix noves línies d’actuació més adequades a la realitat actual i futura.
L’objectiu final del Pla 2019-2022 és reduir la bretxa fiscal (la diferència entre la quota impositiva que els contribuents haurien de pagar i la que realment paguen dins del període voluntari) i, consegüentment, el frau fiscal. Per fer-ho, compta amb 75 mesures, 29 de les quals són noves, que s’estructuren en quatre àmbits d’actuació: prevenció del frau; control tributari, detecció i correcció; implicació social; i mesures organitzatives i de dotació de recursos i mitjans.
75 mesures en quatre eixos: prevenció, control, implicació social i organització
37 mesures destinades a la prevenció del frau, un eix estratègic d’aquest Pla que busca millorar la conscienciació social d’aquesta problemàtica, a través d’eines pedagògiques, de comunicació i de dissuasió. Els objectius principals d’aquest àmbit són promoure la cultura fiscal i fomentar l’educació cívica que vincula impostos amb serveis públics, protecció, benestar i cohesió social. Destaquen:
· Continuar fent pedagogia tributària, amb un esforç d’apropament al territori. Personal de l’ATC es desplaçarà per tot Catalunya per impartir conferències de pedagogia tributària a d’altres col·lectius, a banda dels escolars, com ara: associacions, universitats, escoles d’adults, casals de joves o d’altres grups socials.
· Anàlisi de la tributació de les diferents modalitats d’economia col·laborativa. L’ATC durà a terme una anàlisi de les implicacions fiscals d’aquests nous models de negoci i impulsarà els models de fiscalitat i d’obtenció d’informació que resultin més eficients per gestionar la tributació d’aquests models de consum alternatius.
· Creació d’una app mòbil de l’ATC, que permeti sol·licitar cita prèvia, presentar documents, rebre informació sobre calendaris i terminis, informar sobre adreces i telèfons, consultar documents electrònics i accedir a l’espai del contribuent. En una segona fase, es podran realitzar presentacions i pagaments de tributs, i la resta de funcionalitats que es poden fer des de la seu electrònica de l’ATC.
22 mesures orientades al control, detecció i correcció del frau. Inclou mesures de comprovació i investigació dels tributs propis, cedits i de caràcter transversal, de control d’activitats o operacions vinculades a sectors específics i en l’àmbit de la recaptació de deutes en període executiu. Destaquen:
· Intensificació del control sobre els sectors de risc ja identificats en l’anterior Pla, com ara l’immobiliari, el joc, les subhastes, les concessions administratives, etcètera. Igualment, també s’incrementaran les mesures de comprovació i investigació dels canvis de residència ficticis i de les operacions realitzades amb criptomonedes.
· Creació del portal de subhastes electrònic de l’ATC, per realitzar subhastes públiques de béns embargats als deutors tributaris, com a darrera fase del procediment de recaptació executiva, i amb l’objectiu d’assegurar el cobrament dels deutes.
· Publicació de llistes de deutors tributaris, que tinguin un deute o una sanció tributària pendent per un import superior als 1.000.000 euros, el 31 de desembre de cada any. No s’hi inclouran els deutes que estiguin ajornats o suspesos. L’objectiu d’aquesta mesura és promoure la consciència cívica i per fomentar el compliment voluntari de les obligacions fiscals, a través de la publicitat activa de les conductes tributàries socialment més reprovables des d’un punt de vista quantitatiu.
7 mesures pensades per aconseguir la implicació social, potenciar el rol dels intermediaris tributaris i augmentar la col·laboració amb altres administracions. Destaquen:
· Coordinació de l’ATC amb el Consell Fiscal de Catalunya per millorar l’eficiència del sistema fiscal i evitar l’evasió i l’elusió fiscal. L’Agència, per la seva banda, haurà d’implementar les mesures suggerides.
· Establiment de convenis amb els assistents a la recaptació en l’àmbit de l’impost sobre les estades en establiments turístics.
· Potenciació dels intercanvis periòdics de dades amb transcendència tributària entre l’ATC i la resta d’administracions (xarxa Tributs de Catalunya, AEAT...)
Finalment, el Pla preveu 9 mesures organitzatives, de dotació de recursos i mitjans, com ara la implementació d’una nova estructura organitzativa de l’Agència, per adequar-la als nous reptes de futur i dotar-la de personal qualificat que pugui oferir uns serveis de qualitat amb total garantia. En aquest sentit, caldrà impulsar noves ofertes d’ocupació pública de places de cossos tributaris (inspectors i gestors) i establir els plans de formació necessaris per aconseguir la màxima professionalitat dels empleats que s’assignin a aquestes funcions.
Un instrument útil i eficaç per al foment de les bones pràctiques tributàries
El balanç del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018 mostra un grau d’assoliment al voltant del 75%.
Els resultats acrediten que el Pla ha estat un instrument útil i eficaç per al foment de les bones pràctiques tributàries i per a la detecció i correcció de determinades pràctiques fraudulentes. Ho demostra el fet que les 207.685 actuacions de control, detecció i correcció realitzades per l’ATC en el marc del Pla de prevenció i reducció del frau 2015-2018 han ajudat a descobrir 740,54 milions d’euros de frau en quatre anys.
Al llarg d’aquest període, l’ATC ha detectat un increment del compliment voluntari, que ha passat d’un 91,4% l’any 2015 a un 94% el 2018, la qual cosa demostra l’impacte positiu de les mesures de prevenció previstes al Pla. Una altra mesura destacada de l’eix vinculat a la correcció del frau és l’assumpció amb mitjans propis de la recaptació de deutes en període executiu. Durant aquests quatre anys, l’ATC ha dictat diligències d’embargament per valor de 449.162 euros.
Per primera vegada, s’ha fet el càlcul del tax gap, que ha posat de manifest que l’any 2014 la bretxa fiscal dels quatre principals impostos que gestionava l’Agència Tributària de Catalunya s’estima que va ser de 789,8 milions d’euros. Això representa un 26,53% de la recaptació potencial (2.976,63 milions d’euros), és a dir, de la quota impositiva que els contribuents haurien d’haver pagat, d’acord amb la legislació vigent en aquell moment. El càlcul de la bretxa fiscal a Catalunya és un estudi pioner a Espanya, però que realitzen països capdavanters en la gestió tributària com el Regne Unit, els EUA, Suècia o Austràlia.
En aquest mateix àmbit de la prevenció del frau, l’ATC subratlla que ha impartit 79 tallers de pedagogia fiscal, ha rebut la visita de 24 escoles i més de 260 denúncies a la bústia de denúncies tributàries, ha identificat 21 patrons de frau i ha enviat 7.487 esborranys de declaracions i autoliquidacions de taxes fiscals sobre el joc.
Pel que fa a la implicació social, l’ATC ha signat 40 convenis de col·laboració amb col·lectius professionals, que han aconseguit disminuir l’índex de litigis entre les entitats i l’Administració. Els més actius són els col·legis de Notaris i de Gestors Tributaris. També s’ha avançat en la construcció de la xarxa Tributs de Catalunya, amb la signatura de 13 convenis amb entitats locals, que preveuen la recaptació executiva (subhastes) i l’intercanvi d’informació amb transcendència tributària. D’aquesta manera, s’ha aconseguit oferir el servei de finestreta única des de 203 oficines, amb un potencial d’actuació sobre 911 municipis, és a dir, un 86% de la població.
Finalment, l’organització de l’ATC s’ha dotat de recursos i mitjans per fer front als nous reptes de l’Agència, amb un creixement de la plantilla que ha arribat als 725 efectius, un 225% més que l’any 2015, i un increment de 13 punts percentuals del personal qualificat adscrit als cossos tributaris especialitzats.
