Els primers exemplars a Catalunya es van dectectar a Sant Cugat del Vallès l’any 2004 i l’estudi de seguiment del 2009 constata que ara es troba en catorze comarques
El més efectiu per frenar la proliferació és evitar la posta d’ous i el creixement de les larves aquàtiques eliminant els punts d’aigua on poden desenvolupar-se, ja que el cicle vital del mosquit tigre asiàtic es pot completar en només 10 dies
El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de la Direcció General del Medi Natural, ha realitzat el cinquè estudi de seguiment anual de la població del mosquit tigre asiàtic (Aedes albopictus) per conèixer la distribució territorial de l’espècie, avaluar la seva evolució i la seva capacitat d’expansió. L’estudi, elaborat el 2009, ha constatat que el mosquit tigre es troba en 119 municipis de 14 comarques: l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, Anoia, el Bages, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, el Barcelonès, el Garraf, la Selva, el Maresme, el Tarragonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
El nou estudi s’ha realitzat durant tot l’any i ha permès conèixer la dispersió del mosquit i en quin moment de l’any s’ha produït. L’estudi del 2009 incorpora la informació obtinguda pel Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat i pel Servei de Control de Mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter.
A on es troba?
El nombre de municipis afectats pel mosquit tigre ha augmentat i hi ha presència de l’espècie per primera vegada a 33 municipis catalans: Vilafranca del Penedès, St. Llorenç d’Hortons, Olesa de Bonesvalls, St. Sadurní d’Anoia, Subirats, Piera, Masquefa, Castellbell i el Vilar, Manresa, St. Fruitós de Bages, Arenys de Munt, Cabrera, Alella, Vilassar de Mar, Mataró, Creixell, Roda de Barà, Rellinars, Matadepera, St. Llorenç Savall, Parets del Vallès, Sta. Eulàlia de Ronçana, Vilanova del Vallés, La Garriga, Montornès, Sta. Mª de Martorelles, Montmeló, Lliçà de Vall, Caldes de Montbui, Vallromanes, L’Escala i Platja d’Aro.
L’evolució del nombre de municipis amb poblacions estables de mosquit tigre pot ser observada a la següent Figura.
Cada any, el nombre màxim de municipis afectats pel mosquit tigre es dóna cap el mes de setembre, moment en què es produeix l’expansió més important.
Campanyes de control
El Departament de Medi Ambient i Habitatge, en col·laboració amb el Departament de Salut, ha fet diverses campanyes de sensibilització i control del mosquit tigre des que se’n va detectar la presència a Catalunya. Les campanyes, realitzades a les comarques de Barcelona també en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, els consells comarcals afectats i els municipis on s’ha trobat l’espècie, han consistit a divulgar, sensibilitzar, formar i donar a conèixer una sèrie d’actuacions per tal de disminuir la població d’aquest insecte i la seva velocitat d’expansió. Les recomanacions s’han començat a efectuar en els municipis de les comarques on s’ha detectat la presència del mosquit tigre i també en aquells que ho han demanat.
De les investigacions dutes a terme fins ara s’ha constatat que el més important i efectiu de cara a frenar la ràpida proliferació d’aquest insecte és evitar la posta d’ous i el creixement de les larves aquàtiques. Això s’aconsegueix eliminant els punts d’aigua on poden desenvolupar-se. Amb aquest objectiu es fan les recomanacions següents:
· Buidar regularment o retirar qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, etc.
· Evitar les acumulacions d’aigua en les zones de drenatge o canals de desguàs.
· Cobrir els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua.
· Vigilar les basses petites, buidar-les setmanalment i cobrir-les amb una tela mosquitera.
· Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les. Val a dir que, d’acord amb l’experiència obtinguda, les piscines no tractades de certes dimensions no són un bon hàbitat per a aquest mosquit i sí per a d’altres mosquits propis de casa nostra (en qualsevol cas també molestos, per reproduir-se milers de larves).
· Evitar els forats naturals presents en troncs, omplint-los amb poliestirè expandit.
· Canviar molt sovint l’aigua de les plantes que viuen en aigua i la dels plats dels animals domèstics. Cal buidar-los quan no es facin servir.
· Parar atenció en mantenir les portes dels vehicles el màxim temps possible tancades i matar qualsevol mosquit que sigui detectat en el vehicle. A Catalunya ja s’han donat casos de transport d’adults per aquest mitjà.
· Incloure, com a comportament quotidià en els ciutadans, buidar o capgirar qualsevol petit recipient o receptacle amb aigua o els que en puguin contenir.
