La directora general de Contractació Pública de la Generalitat, Mercè Corretja, ha assegurat, davant dels representants de 37 regions europees a Brussel·les, que “la Llei de contractes de serveis a les persones vol ser un referent a escala europea pel que fa a garantir la qualitat dels serveis mitjançant la compra pública”. Corretja ha estat convidada pel Comitè de les Regions de la Unió Europea per explicar la Llei de contractes de serveis a les persones que ha impulsat el Govern català, en el marc d’un seminari organitzat per la Xarxa de Punts de Contacte Regionals del Comitè de les Regions (RegHub Network). La trobada, que s’ha celebrat a Brussel·les, forma part d’un projecte que la RegHub Network ha posat en marxa per conèixer l’opinió de les regions sobre la implementació de les directives europees de contractació pública.

 

Durant la seva intervenció, Corretja ha explicat que l’objectiu del text és “garantir la màxima qualitat i un major control públic en els contractes de serveis socials i de salut, desenvolupant el règim especial previst a les directives europees de contractació”. Seguidament ha destacat els criteris que introdueix la Llei a l’hora de valorar les propostes, com ara l’expertesa i l’experiència dels prestadors del servei, la responsabilitat social i ambiental de les entitats i les empreses. També ha posat de relleu el límit del pes del preu en la puntuació de les ofertes, que no podrà superar el 30% en el cas dels serveis sanitaris i el 40% en la resta de contractes relacionats amb les persones.

 

La directora de Contractació Pública del Govern català ha situat aquesta Llei en el marc de la contractació pública estratègica, un nou model que ha qualificat de “molt positiu”, perquè “incorpora objectius polítics a la contractació pública i la converteix en un important instrument de política econòmica”. Si bé ha admès que la implementació del nou model “requereix temps, molta formació i eines per ajudar els compradors públics a entendre’l i aplicar-lo”. “També cal molta col·laboració público-privada i cooperació entre administracions”, ha afegit.

 

Finalment, la directora general ha posat sobre la taula la confusió que s’ha creat al voltant de la tipologia dels serveis que consta a l’annex de la Directiva europea. Corretja ha explicat que molta gent ha considerat els codis de contractació que apareixen en aquest annex com els serveis públics susceptibles de ser externalitzats, quan són codis genèrics que només serveixen per identificat categories de contractes a efectes estadístics.

 

Per la seva banda, el representant de la Comissió present al seminari, David Blanchard, ha reconegut que els codis emprats per la Directiva europea efectivament eren massa genèrics, a la vegada que també ha posat de manifest les dificultats tècniques per a la seva revisió. Blanchard ha assenyalat la necessitat d’aprofundir en canvis organitzatius i en la professionalització dels compradors públics per avançar cap a la contractació estratègica. Ha subratllat que el desenvolupament o no del règim especial de contractació per als serveis socials i de salut és opcional. Ha esmentat també la necessitat d’incrementar la cooperació entre administracions públiques i, a tall d’exemple, ha assenyalat que estan posant en marxa un projecte pilot format per grans compradors públics de grans ciutats.

 

A la reunió hi han assistit representants de 37 regions europees, el director del projecte RegHub, Rainer Steffen, diversos membres del Comitè de les Regions i la Delegada del Govern de la Generalitat a Brussel·les, Meritxell Serret.