El Govern ha distingit amb les medalles i plaques Josep Trueta nou persones i tres entitats que, pels seus mèrits, han contribuït destacadament al progrés i a la millora de la sanitat.

 

Els guardonats amb la medalla Josep Trueta són l’especialista en radiodiagnosi Javier Bardají; el digestòleg Miquel Bruguera; el professor de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra i llicenciat en Medicina, Vicenç Navarro; la podòloga Virgínia Novel; l’infermera Rosa Parés; la periodista Milagros Pérez Oliva; els metges de família Carles Querol i Josep Ruscalleda, i el farmacèutic Andreu Suriol.

 

Pel que fa la placa Josep Trueta, ha estat atorgada a la Fundació Eulàlia Torras de Beà, dedicada a la salut mental; a l’obra social de la Caixa i a l’Observatori de Salut i Medi Ambient del Camp de Tarragona.

 

La medalla i la placa Josep Trueta al mèrit sanitari van ser creades pel Govern

l’any 1997, coincidint amb el centenari del naixement d’aquest doctor i científic

català. L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el 25 de maig, a les 19 hores, al Palau de la Generalitat.

 

 

Les persones que han estat guardonades són les següents:

 

Javier Bardají Garrido (Barcelona, 1955 - Móra d’Ebre, 2009). Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (1978). Especialista en radiodiagnòstic per la Universitat de Barcelona (1981). Va impartir docència en aquesta especialitat en diversos centres hospitalaris i va participar en programes de formació continuada en atenció primària. També va ser docent de la Unitat de Protecció Radiològica de la Càtedra de Física Mèdica de la Facultat de Medicina de Reus (1997). Bona part de la seva carrera professional es va desenvolupar a les Terres de l’Ebre com a metge especialista en radiologia del CAP Baix Ebre de Tortosa (1982-1996), de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús de Tortosa (1982-1991), de l’Hospital Comarcal d’Amposta (1994-2003) i també com a cap del Servei de Radiologia de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre des del 2000. Va ser el responsable de la digitalització de la imatge radiològica a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre i de l‘accessibilitat dels centres d’atenció primària de la seva àrea de referència. Va ser membre de la Unitat de Seguiment del Programa de Cribratge de Càncer de Mama a Tarragona i Terres de l’Ebre des del 1998 i vocal de la Junta de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears des del 1984. El 2009 se li concedí la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya.

 

Miquel Bruguera i Cortada (Barcelona, 1942). Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (1965). Especialista en medicina interna i de l’aparell digestiu (1972). Doctor en medicina per la Universitat de Barcelona (1979). És professor titular de medicina de la Universitat de Barcelona des del 1985. Quasi tota la seva trajectòria professional s’ha desenvolupat a l’Hospital Clínic de Barcelona, primer com a cap de secció del Servei d’Hepatologia (1979-2000) i després com a consultor sènior (2000-2010). Ha estat president de la Societat Catalana de Digestologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (1983-1984), president de la Asociación Española de Hepatología (1993-1997), president del Patronat de la Fundació Museu d’Història de Medicina de Catalunya des del 1995 i president del Col·legi de Metges de Barcelona (1994-2010). El 2001 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic.

 

Vicenç Navarro López (Barcelona, 1937). Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (1962). Exiliat d’Espanya el mateix 1962, va estudiar economia política a Suècia i polítiques públiques i socials a la London School of Economics, Oxford i Edimburg. Actualment és catedràtic de ciències polítiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra. És també professor de polítiques públiques a la The Johns Hopkins University, on ha impartit docència durant 35 anys. Dirigeix el Programa en Polítiques Públiques i Socials, patrocinat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra i la The Johns Hopkins University. Dirigeix també el Observatorio Social de España. Anteriorment, va ser catedràtic d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona. Ha estat assessor de les Nacions Unides, l'Organització Mundial de la Salut i de diversos governs europeus i d’Amèrica Llatina, fins i tot del Govern d'Unitat Popular de Xile o el Govern cubà, i d’altres governs, així com del Congrés dels Estats Units d’Amèrica. El 1993 va formar part del grup de treball sobre la reforma sanitària de la Casa Blanca dirigit per Hillary Rodham Clinton. Des del 2004 és el president del Consell Assessor de Sanitat del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Ha escrit 34 llibres, publicats en diversos idiomes, i més de 600 articles científics. Durant l’any 2009 ha estat un dels investigadors socials espanyols més citats en la literatura científica internacional.

Virgínia Novel i Martí (Barcelona, 1944). Diplomada en podologia per la Universitat de Barcelona (1978) i llicenciada en podologia per l’Escola Superior de Saúde do Vale do Sousa - Instituto Politécnico Saúde do Norte CESPU–CRL, Oporto-Portugal (2001). Llicenciada en antropologia social i cultural per la Universitat Catòlica de San Antonio de Murcia (2001). Doctora honoris causa en ciències mèdiques per la Pennsylvania College of Podiatric Medicine (1998). Doctora cum laude per la Universitat de Barcelona (2009). És professora titular del Departament de Podologia de l’Escola Universitària d’Infermeria i Podologia de la Universitat de Barcelona. Imparteix docència en cirurgia podològica, deontologia i legislació podològica, i podologia preventiva des del 1983. És vicedirectora de l’Escola esmentada; directora de la Clínica Podològica de la Universitat de Barcelona (1983); membre del Claustre de la Universitat de Barcelona; també forma part de diverses comissions docents de la Universitat de Barcelona. És presidenta del Consejo General de Colegios Oficiales de Podólogos i expresidenta del Col·legi Oficial de Podòlegs de Catalunya (1994-2010). És autora de nombroses publicacions científiques tant en l’àmbit nacional com internacional i coautora de diversos llibres relacionats amb la podologia. El 1999 se li va concedir la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya.

Rosa Parés Palom (Verges, 1949). Diplomada en infermeria per la Universitat de Barcelona-Hospital Universitari Vall d’Hebron (1969). Especialista en infermeria pediàtrica (1973) i màster en gerontologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a infermera a l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron (1971-1973) i a l’Hospital Clínic (1975-1980). Ha estat docent a l’Escola d’ATS de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, del màster d’atenció sociosanitària a persones amb dependència de l’Escola Universitària d’Infermeria Santa Madrona-Fundació la Caixa i del postgrau de gestió de residències de la Universitat Ramon Llull. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat, els últims 30 anys, en el camp de l’assistència a les persones grans i els malalts crònics en l’àrea sociosanitària. Ha col·laborat en la posada en marxa del Centre Geriàtric Llar Cabanelles del Consorci Sanitari de Mataró, com a directora assistencial (1981-2000). De 2000 a 2010 ha estat adjunta a la direcció d’infermeria de l'Antic Hospital Sant Jaume de Mataró i directora de la Residència Sant Josep del Consorci Sanitari del Maresme. És membre fundadora de la Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives, de l’Associació Multidisciplinària de Gerontologia, de l’Associació Catalana d’Infermeria Geriàtrica i Gerontològica, i de l’Associació Alzheimer de Catalunya. Membre de diferents consells consultius del Servei Català de la Salut (CatSalut) i del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

 

Milagros Pérez Oliva (Eriste, 1955). Llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1980). També va cursar estudis de dret a la Universitat de Barcelona (1980-1984). Actualment és professora del màster de periodisme de El País-Universidad Autónoma de Madrid i també ha impartit classes a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Treballa com a periodista al diari El País des del 1982, on és defensora del lector (2009). La seva tasca periodística s’ha centrat en les especialitats de biomedicina i salut, i ha rebut diversos premis en aquest camp, com el Premi de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona (1996), el Premi Nacional de Periodisme (2006), concedit pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Premi de Bioètica de la Fundació Víctor Grífols i Lucas (2007) o el Premi de la Sociedad Española de Medicina General (2008). Col·labora regularment, com a analista, en diversos programes com “Hora 25” i “El Balcó” de la Cadena Ser, “El Matí” de Catalunya Ràdio, “Els Matins” de TV3, i “59 segons” de TVE. És membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra i del Comitè de Ciències del Consell de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i presidenta de la Demarcació de Barcelona (1991-1997) d’aquest Col·legi.

 

Carlos Querol Vela (Saragossa, 1952). Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Saragossa (1977). Especialista en medicina de família i comunitària (1993). És funcionari del cos nacional de metges titulars al servei de l’administració local (1983), transferit a la Generalitat de Catalunya. Inicià la seva activitat professional a Catalunya com a metge de família a la població de Maials (1978). El 1980 es traslladà a Os de Balaguer, on resideix des de llavors, i exerceix com a metge de família en aquesta localitat i al municipi de les Avellanes i Santa Linya. També és el metge de família de la residència geriàtrica municipal d’Os de Balaguer des de la seva creació (1988). Forma part de l’Equip d’Atenció Primària de l’ABS de Balaguer des del seu inici, on va participar en l’elaboració del primer reglament de règim intern. Actualment n’és el referent en neurologia (2008) i hi realitza tasques docents i d’educació sanitària en aquesta matèria. Ha estat el representant de la comarca de la Noguera al Sindicat Provincial de Metges Titulars de Lleida i vocal de Medicina Rural al Col·legi Oficial de Metges de Lleida (1998-2002). Des del 2002 és el secretari d’aquesta institució i també és membre del Plenari del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

 

Josep Ruscalleda i Sabater (Sant Feliu de Guíxols, 1910). Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (1934). Inicià la seva activitat professional com a metge a Cassà de la Selva l’any 1936, substituint el seu oncle patern, que n’era el metge titular. Des de llavors i fins l’any 1982 va exercir com a metge de família a Cassà de la Selva, encarnant la figura del metge rural. Ha estat un clar exponent del metge arrelat a la població i la comarca on ha exercit la medicina i ha col·laborat en moltes de les entitats del poble, com ara la Colla Excursionista, la Unió Esportiva Cassà o el Club d’Escacs. Actualment, és el president local de Càritas. És un dels col·legiats més antics del Col·legi de Metges de Girona. L’any 2008, amb Joaquim Tolosà, va publicar les seves memòries Anys i panys, vivències d’un metge rural.

Andreu Suriol Ribé (l’Arboç, 1945). Llicenciat en farmàcia i diplomat en òptica oftàlmica i acústica audiomètrica per la Universitat de Barcelona. Ha estat farmacèutic titular del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya durant 29 anys i és titular de l’oficina de farmàcia de l’Arboç des de 1973. Va fundar l’Associació de Farmacèutics Empresaris de Tarragona (AFET), de la qual va ser el primer president. També va crear i presidir la Federació Catalana d’Associacions de Farmacèutics Empresaris (FEFAC). És president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona des de l’any 2004 i també vocal autonòmic del Pleno del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos de España des del 2005. Durant el període 2002-2006 fou membre del Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona i des del 2006 n’és el vicepresident segon.

 

 

Les plaques es lliuraran a les entitats següents:

Fundació Eulàlia Torras de Beà: La Fundació Eulàlia Torras de Beà va iniciar la seva trajectòria el darrer trimestre de 1969 quan, per iniciativa de la doctora Eulàlia Torras de Beà, es va posar en marxa el Servei de Psiquiatria del Nen i l’Adolescent de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Es tractava del primer servei a Catalunya que oferia no només el diagnòstic, sinó també el tractament psicològic adaptat a cada cas, entre els quals trobem la reeducació i l’estimulació terapèutica. L’any 1989, el Servei de Psiquiatria del Nen i l’Adolescent de l’Hospital Creu Roja s’integra a la xarxa de centres de salut mental infantil i juvenil desplegada pel Servei Català de la Salut. Un any més tard, el 1990, es constitueix la Fundació Eulàlia Torras de Beà (Institut de Psiquiatria i Psicologia del Nen i de l’Adolescent). Durant aquests quaranta anys, la Fundació ha col·laborat intensament amb la Generalitat de Catalunya per tal de millorar la salut mental de la població més jove i d’orientar les seves famílies, i ha dut a terme una destacada activitat docent i de recerca.

 

 

Obra Social “la Caixa”. L’Obra Social “la Caixa” gestiona els recursos que "La Caixa" destina a la seva obra social i cultural, amb especial incidència, en els seus orígens, en el suport a la gent gran (“Homenatges a la Vellesa”, des de 1925). Actualment, finança i impulsa activitats de caràcter social, educatiu, cultural i científic. L’Obra Social aposta per la posada en marxa d’iniciatives que intenten donar resposta a algunes de les demandes socials més urgents, també en el camp de la salut: la lluita contra la pobresa infantil, la integració laboral de col·lectius fràgils, el suport integral a malalts terminals, la prevenció de la dependència, el foment del voluntariat, la integració d'immigrants o la conservació del medi ambient. En els darrers anys s’ha convertit en la primera fundació privada espanyola, la segona europea i la cinquena del món per volum pressupostari, segons dades de l'European Foundation Centre.

 

 

Observatori de Salut i Medi Ambient del Camp de Tarragona. L’Observatori de Salut i Medi Ambient del Camp de Tarragona es va posar en marxa l’any 2006. Forma part de l’organigrama del Servei Regional al Camp de Tarragona de l’Agència de Protecció de la Salut i constitueix un recurs específic per al Camp de Tarragona i únic a l’Estat espanyol. La seva missió principal és la protecció de la salut i la prevenció dels factors de risc ambiental que puguin repercutir en la salut de les persones. L’Observatori compta amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), la Universitat Rovira i Virgili, l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i el Registre de Càncer de Tarragona. L’Observatori és també un punt de confluència dels sectors industrials i no industrials (l’Associació Empresarial Química de Tarragona i l’Autoritat Portuària de Tarragona, entre d’altres), dels grups ecologistes, dels responsables de l’àmbit municipal i dels ciutadans.