El Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària (CDAH) de la Generalitat de Catalunya, David Minoves, va participar ahir a la tarda a la presentació de l'informe "El Comerç Just a Catalunya 2009", al Palau Robert de Barcelona. El document, que Setem publica des de fa sis anys i que compta amb la col·laboració de l'ACCD, analitza les dades més significatives d'aquesta modalitat alternativa de comerç i aborda el tema de la igualtat de gènere en les organitzacions que el promouen

L'informe evidencia que Catalunya és capdavantera en vendes de productes de comerç just i que, tot i la crisi econòmica actual, representa el 30% del total del territori espanyol. A aquest respecte, Minoves va subratllar la necessitat de "situar al centre del debat les relacions de producció, de control i de gestió dels mitjans de producció " i va recordar que "el comerç just, el consum responsable i les finances ètiques són a l'abast de tota la població per promoure transformacions envers un món més just i sostenible".
Segons l'informe de Setem, si bé les vendes de comerç just a l'Estat espanyol han crescut ininterrompudament des de l'any 2000, l'exercici passat van experimentar una baixada de prop del 3%. Tanmateix, Catalunya, on es produeix gairebé un terç de totes les vendes de productes de comerç just del conjunt de l'Estat, s'ha resistit a aquesta davallada. Des de l'any 2000, les vendes catalanes s'han més que triplicat, passant dels prop d' 1.314.000 euros fins als quasi 4.807.000 euros al 2008. Això representa una taxa mitjana de creixement propera al 20%, superior al 10,1% de la resta de l'Estat espanyol.
En un moment en què la preeminència de l'enfocament neoliberal determina l'evolució de l'economia mundial i unes relacions desiguals entre països del Nord i del Sud, "la cooperació catalana continuarà apostant per una educació per al desenvolupament que contribueixi a transformar les relacions entre el Nord i el Sud", tal com va apuntar el director de CDAH.
L'ACCD destina un important volum de recursos a projectes i accions que fomenten el comerç just i promouen la transformació del model comercial internacional actual, que té un component sistèmic i estructural que dificulta els esforços de molts països del Sud per sortir de la pobresa. Entre aquestes accions i projectes, molts estan orientats a defensar la sobirania alimentària dels pobles, entesa com el dret d'aquests pobles a definir la seva política agrària i, per tant, alimentària.
Minoves va voler destacar, en la seva intervenció, la vinculació indisociable entre sobirania alimentària i comerç just en tant que ambdós conceptes busquen "canviar les regles del comerç internacional, injustes per als països del Sud, afavorir l'accés als mercats dels productors locals i millorar les condicions dels productors/es i treballadors/es locals". En aquest sentit, el director de CDAH va incidir també en el fet que "el comerç just és un concepte que ha d'anar fortament lligat a la defensa i garantia de la sobirania alimentària i d'un canvi en les relacions de poder entre els homes i les dones, ja que com mostra l'estudi de Setem, la feminització de la pobresa és una realitat cada cop més extesa."
Equitat de gènere
Enguany, l'informe "El Comerç Just a Catalunya 2009" centra el seu anàlisi en la relació entre el comerç just i les relacions de gènere. Com denuncia el document, vora del 70% de les persones pobres són dones i només són propietàries de l'1% dels recursos del planeta, tot i ser les principals productores d'aliments, especialment a l'Àfrica Subsahariana, Amèrica Llatina i Àsia. La desigual distribució de a renda i accés als recursos entre homes i dones, i el treball no valoritzat que freqüentment realitzen les dones són algunes de les raons principals que expliquen el fenomen de la feminització de la pobresa
Per això, l'equitat de gènere és un dels deu principis bàsics del comerç just. I, en tant que projecte transformador, "esdevé un dels senyals d'identitat de la cooperació catalana", segons el director de CDAH. Un compromís que s'està manifestant en l'impuls de l'elaboració d'una estratègia per a la incorporació de l'objectiu transversal de l'equitat de gènere en la política pública de cooperació, en l'increment dels recursos destinats a l'apoderament de les dones i en la millora de la captura de la informació sobre l'aplicació d'aquest objectiu transversal mitjançant l'aplicació del marcador de gènere del CAD.
Tanmateix, Minoves va voler fer un darrer apunt recordant que "canviar les relacions de gènere desiguals, promoure l'equitat i contribuir a l'apoderament de les dones és un procés llarg que requereix compromís polític, recursos i expertesa".
► L'informe "El Comerç Just a Catalunya 2009" està disponible, en format .pdf, accedint als webs de Setem (www.setem.cat) i de l'ACCD (www.cooperaciocatalana.cat).




