El secretari d’Empresa i Competitivitat, Quim Ferrer, i la directora de l’Agència Catalana del Consum ( ACC), Elisabeth Abad, ha presentat avui l’Estudi canvis de comportament social i noves formes de consum, en el marc de l’acte celebrat al Palau Robert sobre “Actualitat i tendències dels hàbits de consum a Catalunya”. L’estudi revela que de les contradiccions que defineixen el comportaments de consum actuals es passarà a un nou model de consum més sensible i compromès.

En aquest marc, l’ACC ha presentat també els resultats de l’enquesta Hàbits de Consum a Catalunya i coneixement del drets com a consumidors (2019), que indica que tot i que el 72,5% dels catalans no ha patit cap incidència de consum en el darrer any, el grau de coneixement sobre els seus drets com a persones consumidores és moderat.

En aquest sentit el secretari d’Empresa i Competitivitat, Quim Ferrer ha ressaltat que “hem volgut ser proactius. Aquests estudis són una oportunitat per dotar-nos de coneixement i facilitar eines, tant a consumidors com a empreses, per saber on som i  sobretot cap on anem”.

De la seva banda la directora de l’ACC, Elisabeth Abad, ha assenyalat que des de l’Agència “apostem per fer una política de consum molt més igualitària, molt més ètica, solidària i sostenible”, i  ha ressaltat que “el bon consum, el consum responsable, és aquell pel qual hem de treballar tots plegats, institucions, consumidors i les pròpies empreses”. La directora també ha ressaltat que aquests dos estudis són “el primera pas per crear i consolidar en l’Agència una àrea de coneixement en l’àmbit del consum, de prospectiva, recerca i talent”.

Aquests dos informes s’emmarquen en el Pla Estratègic 2019-2023 de l’Agència Catalana del Consum (ACC), que contempla actuacions que apostin per la recerca, el coneixement, la innovació i la difusió per tal de potenciar eines a l’abast de les persones consumidores, de les empreses, les entitats i les administracions i millorar-ne la informació, la formació i la sensibilització, amb especial incidència en els nous productes i serveis, les noves tendències del mercat i els nous hàbits de consum.

Basat en la metodologia del Business Sociology, l’Estudi canvis de comportament social i noves formes de consum,  elaborat per la consultora  estratègica de marques Labrand, ha analitzat  de forma continuada, durant els mesos de maig i juny de 2019, els comportaments emergents de consum actual, per detectar les noves formes d’expressió o signes de canvis de comportaments de la societat que marcaran les relacions de consum futures.

 

L’eina ha permès detectar diverses conclusions que apunten que els comportaments de consum emergents més ètics i socialment responsables fan preveure un canvi en el model de consum actual. Consumidors més ètics i empreses socialment compromeses seran, doncs, els protagonistes de generar, un nou model de consum basat en la sostenibilitat. Els futurs consumidors exigiran ètica, transparència, honestedat i coherència en les seves relacions amb les empreses, que facin activisme social i que apostin per valors de consum sostenibles i respectuosos.

 

En concret indica que: 1.- El consum és un món de contradiccions, que s’han accentuat amb la tecnologia i la híper-segmentació. 2.- Les sensibilitats socials emergents qüestionen el sistema actual i empenyen una manera de consumir més “sensible”. 3.- Els consumidors exigiran, cada cop més, ètica, transparència, honestedat i coherència a les marques.4.- A les empreses ja no es tractarà només de fer RSC, sinó de mullar-se en postures que poden ser controvertides.

 

En aquest sentit, l’estudi, segons els nous patrons de comportament detectats, es divideix en 3 grans blocs:

I El Joc de les Contradiccions que analitza diverses tendències de consum oposades entre si: Floting Farm vs Uovo di Selva; Biblioteques Humanes vs Generació Tinder, del Fomo al Jomo,  la revolució de l’ordre vs l’Art de ser un desastre, o Nens influencers vs la iniciativa Vull un avi, entre d’altres. La tecnologia punta que representa el futur conviu amb el retorn a la tradició, la nostàlgia i l’artesania. També hi ha un redescobriment de la humanitat paral·lel a la generalització de la robòtica i la intel·ligència artificial. La cerca del control es barreja amb el desig del caos. I en una societat narcisista de l’aparador de les xarxes socials sorgeixen iniciatives per a conviure.

 

II Regirant el sistema que detecta tendències a l’alça que qüestionen el model de societat de consum: La silver economy, fairbnb, happycràcia, la felicitat del detox, Napuccino, o els plasticarians, entre d’altres. Són ja els mateixos consumidors que utilitzen les noves eines per apoderar-se en front de les marques i demanar explicacions. Alhora, es posa en valor la vellesa i  s’anomenen els nous joves. La cultura de la recerca de felicitat s’està substituint per un mercat que aposta per la salut emocional, l’equilibri personal i el benestar vital. En aquest sentit, les sensibilitats dels consumidors es regiren, i marques i consumidors necessiten fer un pas endavant perquè algunes percepcions, hàbits i maneres de fer canviïn. Les dinàmiques actuals del sistema necessiten evolucionar.

III Caminant cap a nous models identifica tendències que pronostiquen el naixement d’un nou model de consum: Plogging, Doger Café, Rural muller, Dog Camp Junior, entre d’altres. Amb un consumidor més ètic i sensibilitzat pels temes mediambientals, socials, polítics o de justícia, que portarà les empreses a posicionar-se i involucrar-se en assumptes socials. Les noves identitats col·lectives, en molts casos reivindicatives, semblen començar a obrir un nou temps cap a una societat més sensible i preocupada pel que passa al seu voltant i en què els projectes educatius intenten fer arribar noves maneres de veure el món, tenint en compte l’ecologia i l’amor pel medi ambient, la convivència i el respecte pels animals, la superació de les barreres de gènere, la inclusió de col·lectius minoritaris o la comprensió de la diversitat. Les marques, com a líders d’opinió, tindran aquí un paper important. I els nens i les nenes seran el pilar de la noves estructures socials i de consum del futur.

A través d’aquesta eina, l’ACC ha volgut  dotar de coneixement a empreses, entitats i administracions, potenciar la seva tasca d’informació, formació i sensibilització i avançar-se als canvis per poder treballar per una societat de consum més justa, responsable i equilibrada.

 

Avui, l’Agència Catalana del Consum (ACC) també ha presentat els resultats de l’enquesta Hàbits de Consum a Catalunya i coneixement del drets com a consumidors (2019), que ha impulsat amb l’objectiu de conèixer els hàbits de consum actuals a Catalunya, així com l’ús i la valoració de la ciutadania vers els seus drets com a persones consumidores, per tal de potenciar la seva tasca de protecció i defensa de les persones consumidores.

 

L’informe, elaborat per la consultora MDK, ha obtingut la informació de base mitjançant una enquesta en línia que es va fer el mes de maig de 2019 a una mostra de 750 residents a Catalunya, a partir dels 18 anys. L’estudi analitza els 5 aspectes següents: el grau de percepció de protecció i coneixement de drets, les principals incidències de consum en el darrer any, els hàbits de compra, el grau de coneixement de garanties i els drets de consum. A més, aborda qüestions d’actualitat com ara les compres per internet o el coneixement i les incidències relacionades amb la nova llei de protecció de dades personals.

 

Així, l’informe indica que tot i que el 72,5% dels catalans no ha patit cap incidència de consum en el darrer any, el grau de coneixement sobre els seus drets com a persones consumidores i el grau de protecció davant possibles incidències que puguin tenir a l’hora de comprar o contractar un servei, és moderat. Destacar que a major coneixement dels drets, major sensació de protecció enfront de les possibles incidències en l’àmbit del consum

Amb relació a les incidències, un 77,2% dels qui han patit alguna incidència han pres alguna mesura per solucionar-ho, i en un 56% dels casos es va resoldre. Pel que fa la tipologia de producte o servei, la telefonia fixa o mòbil és, amb l’11,3%, la que registra més incidències, seguit de la compra d’electrodomèstics (el 2,8%), el transport aeri (2,7%) i les compres en línia (el 8,4%).

La majoria de les incidències registrades en productes o serveis del sector de la telefonia són: un 34,4% per problemes amb les factures; el 18,8% per ofertes/tarifes enganyoses i el 13,5% per problemes de connexió, cobertura o portabilitat. Pel que fa a la compra d’electrodomèstics, un 60% diu que la incidència està relacionada amb el mal funcionament del producte; un 35% per problemes amb la devolució i el 5% indica que és perquè el producte arriba tard. Respecte al transport aeri, un 63,6% de les incidències és per retards o cancel·lacions, un 31,8% per problemes amb els bitllets o l’equipatge i només un 4,5% per problemes tècnics.

 

Pel que fa als hàbits en el procés de compra i la garanties de consum, l’estudi destaca que un 74,9% dels catalans sempre mira la data de caducitat o de consum preferent quan compra un producte d’alimentació; un 50,3% sempre guarda el tiquet de compra, la factura o la garantia; un 39% sempre pregunta per les condicions i garanties; un 30,6% sempre es fixa en els característiques del producte escrites a l’etiqueta i un 28,2% sempre acostuma a comparar preus.

 

Pel que fa a la tipologia de comerç i la freqüència de compra de productes d'alimentació, destaca que un 47,9% dels enquestats ha comprat, en l’últim mes i més d’un cop a la setmana, en botigues especialitzades de barri; un 47,7% en supermercats de barri; un 13,5% en mercats municipals; un 13% en grans superfícies; un 5,4% en botigues especialitzades en productes ecològics i saludables i un 6,3% ha comprat en dietètiques.

 

En l’àmbit de temes d’actualitat, l’enquesta revela que, pel que fa a la freqüència de compra per Internet, un 56,4% dels catalans ha comprat per internet un producte o servei en els últims tres mesos, i el 15,6% ha realitzat una compra en línia almenys una vegada a la setmana. Un 97,2% reconeix que està satisfet amb el servei que ha rebut quan ha comprat per internet.

 

Amb relació a la nova Llei orgànica de Protecció de dades i garantia dels drets digitals, que va entrar en vigor el 7 de desembre de 2018, un 55% coneix la nova normativa. Un 13,2% indica que ha tingut algun problema o incidència amb l’ús de les seves dades personals. Quant a la tipologia d’incidències, un 6,2% estan relacionades amb trucades o recepció de correus electrònics sense consentiment previ, un 3,3% per rebre publicitat i un 1,6% per ús de les seves dades personals sense consentiment.

 

Per concloure, l’estudi destaca que un 62,2% dels enquestats coneix l’Agència Catalana del Consum com organisme públic que vetlla pels drets de les persones consumidores.

 

En l’acte, també hi ha participat  la responsable de canvis de comportament de Labrand Psicologia de marques, Ana Reventós, i el director de MDK Investigació de Mercats, Sergi Romero.

 

 

 

§  Twitter @empresacat | @coneixementcat

§  Twitter, Instagram i Facebook @consumcat