festes

El Govern declara set festes patrimonials d'interès nacional

query_builder   25 maig 2010 14:20

event_note Nota de premsa

El Govern declara set festes patrimonials d'interès nacional

  • S’hi inclouen la Festa Major d’Ascó, el Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses i altres cinc festes més que han estat reclassificades per adaptar-les a la normativa actual
El Govern ha acordat avui declarar festa patrimonial d’interès nacional la Festa de Sant Antoni d’Ascó (Ribera d’Ebre) i element festiu patrimonial d’interès nacional el Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). El Govern també ha aprovat la inclusió d’ambdues declaracions en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
 
Així mateix, el Govern ha decidit avui reclassificar com a festes patrimonials d’interès nacionals les festivitats següents: la Festa Major de Sant Pere de Reus (Baix Camp), que va ser declarada festa tradicional d’interès nacional l’any 2001; espai la Festa de les Falles d’Isil (Pallars Sobirà), que des del 1991 era festa tradicional d’interès nacional; la Festa del Pi de Centelles (Osona), que el 1987 va ser declarada festa tradicional d’interès nacional; les Festes de Santa Tecla de Tarragona (d’interès nacional des del 1996) i la Processó del Sant Enterrament (declarada festa tradicional d’interès nacional des del 1999, també de la capital del Tarragonès. La reclassificació d’aquestes festes s’inscriurà en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
 
La reclassificació de les festes esmentades es fa per adequar la seva declaració a la normativa actual, recollida en el decret del patrimoni festiu de Catalunya. La disposició addicional d’aquest decret determina que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha de revisar les declaracions de festes tradicional d’interès nacional declarades abans de l’entrada en vigor del decret i reclassificar-les, si escau.
 
Festa de Sant Antoni d’Ascó
 
La Festa de Sant Antoni d’Ascó es concentra el cap de setmana més proper al 17 de gener i dura quatre dies. La festa comença amb la recollida de la llenya que els veïns deixen a les portes de les seves cases i que servirà per alimentar la foguera al llarg dels dies de celebració. També té lloc la Plega (o capta de diners) pels carrers del poble, que abans servia per sufragar les despeses que generava la celebració.
 
El segon dia destaca pels Tres Tombs i la benedicció dels animals. A Ascó té la particularitat que són encapçalats pel Clavari i els Majorals, i que en el seu itinerari es passa a cercar la imatge del Sant a casa del Clavari anterior que al llarg de tot l'any l'ha custodiat. També tenen lloc els oficis solemnes en honor del Sant i la processó amb la qual es trasllada la imatge a la casa del nou Clavari, qui convida els qui l’acompanyen a dolços casolans i begudes de la terra. Aquest mateix dia i els dos següents tenen lloc les corrides de cavalls, matxos i rucs amb els tradicionals premis de galls i cebes i també amb diners en metàl·lic.
 
La foguera, encesa el segon dia de la festa pel Clavari i els Majorals, les Pubilles i les Damisel·les, s’ubica al bell mig del Pla de l’Església i esdevé durant els dies de Sant Antoni un element simbòlic de la festa. Cada dia, a partir de les sis de la tarda i fins ben bé la mitjanit, té lloc al voltant de la foguera la ballada de jotes i sardanes. També al voltant de la foguera, se celebren els àpats populars i de germanor, que actualment s’acostumen a acompanyar amb algun espectacle d'entreteniment musical o humorístic.
 
Entre els elements que conformen la Festa Major d’Ascó, destaquen: la jota d’Ascó, de la qual es té constància des del 1520, i les corrides al carrer dels Clots, que és el nom amb què es coneixen a Ascó les curses de cavalls, matxos i rucs.
 
El Ball dels Pabordes
 
Inicialment la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses se celebrava el 24 de juny en honor de Sant Joan Baptista. Però és durant l’any 1655 que es passà a celebrar el segon diumenge de setembre en honor del Santíssim Misteri.
 
El Ball dels Pabordes, d’origen religiós però d’arrelament profundament popular, s’ha mantingut al llarg dels anys amb una característica ben pròpia: ser un ball que té com a essència el seu caràcter senyorial. La voluntat de mantenir la tradició del Ball queda palesa amb el procés de reorganització en el qual el 23 de juny de 1934 fou aprovat el reglament pel qual s’hauria de regir a partir de llavors. Aquest reglament en conté una descripció ben detallada i s’ocupa de tots els aspectes del ball, la indumentària i la música.
 
El Ball dels Pabordes és interpretat a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses durant la Festa Major del Santíssim Misteri, que s’escau el segon diumenge de setembre, el diumenge a la tarda i el dilluns al vespre. També es balla en comptades ocasions extraordinàries a la vila, amb motius d’actes assenyalats, i encara més excepcionalment fora de Sant Joan. El ball és executat per quatre parelles que vesteixen la indumentària senyorial pròpia.
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined