- Segons l’últim cens publicat, el 2018 es van localitzar 1.628 parelles repartides en 170 colònies i 23 parelles aïllades
- La demarcació de Lleida concentra el gruix de la població, amb 1.287 parelles, seguida de Tarragona, amb 279
- Girona és on s’ha experimentat un creixement de població més exponencial en els últims anys, i ha arribat fins a la Garrotxa, l’extrem més oriental on és present a tota la península Ibèrica
- Tanmateix, en general es manté la tendència reproductiva a la baixa, amb un decreixement de la productivitat que se situa en el 0,58 i un èxit reproductiu del 0,69
La població de voltor comú (Gyps fulvus) a Catalunya ha augmentat un 50% en l’última dècada segons dades del darrer cens publicat, corresponent al 2018. L’informe ha estat elaborat a Catalunya pel Departament de Territori i Sostenibilitat, i a tot l’Estat ha estat coordinat per SEO/BirdLife. El nou cens avalua l’evolució del voltor comú tenint en compte l’anterior cens, del 2008.
Concretament, a Catalunya, el 2018 s’han identificat 1.628 parelles repartides en 170 colònies i 23 parelles aïllades. El 82% de la població es concentra dins d’àrees protegides dins la Xarxa Natura 2000 o espais naturals de protecció especial. L’increment en l’última dècada a Catalunya ha estat, doncs, considerable, de prop del 50%, en comparació amb les 1.115 parelles detectades el 2008.
L’augment més notable s’ha experimentat a la demarcació de Girona, superior al 700%. En concret, s’ha passat de les 4 parelles del 2008 a 35 parelles el 2018. La població aquí es reparteix en quatre colònies, i per primer cop, més enllà del Ripollès. Així, també es localitza a la comarca de la Garrotxa, que es converteix en el límit oriental de distribució de l’espècie a la península Ibèrica. D’aquesta manera, es confirma l’expansió del voltor comú cap al Pirineu oriental, amb l’aparició i consolidació en els últims anys de noves parelles i colònies a la comarca de la Garrotxa.
Al Pirineu gironí, l’espècie va desaparèixer com a reproductora l’any 1963, i es va detectar de nou cap al 2009, amb tres parelles segures. Des de llavors, el creixement ha estat exponencial, tot i que per nombre d’individus ocupa el tercer lloc a Catalunya.
Lleida, la més poblada
El primer lloc, amb diferència, l’ocupa la demarcació de Lleida, que concentra el gruix de la població a Catalunya, amb 1.287 parelles (un 79% del total), repartides en 131 colònies i 12 nius aïllats. El creixement ha estat de prop del 57%, tenint en compte l’últim cens que situava aquí 821 parelles el 2008.
Es distribueixen ara en set comarques, sobretot al Pallars Jussà i l’Alt Urgell. A diferència de deu anys enrere, quan l’Alta Ribagorça se situava al capdavant, ara és el Pallars Jussà la comarca més densament poblada, amb 533 parelles en 47 colònies i 2 parelles aïllades, i un creixement del 106% respecte de l’anterior cens. L’Alt Urgell és la segona comarca amb més parelles, un total de 301, repartides en 30 colònies i 3 nius aïllats. Segueixen l’Alta Ribagorça, amb 152 parelles; el Pallars Sobirà, amb 116 parelles; la Noguera, amb 137 parelles; el Solsonès, amb 43 parelles, i el Segrià, amb 5 parelles.
Finalment, a Barcelona, s’ha passat de 20 a 27 parelles, un 35% més el 2018 respecte el 2008. La població representa aquí l’1,7% respecte del total general a Catalunya, i es reparteix en cinc colònies i un niu aïllat. L’última dècada, l’espècie s’ha expandit a la comarca d’Osona, amb la consolidació d’una colònia mitjana. Continua present a la meitat nord, al Prepirineu, especialment al Berguedà, tot i que aquí ha disminuït un 28,5%.
En global, la població reproductora de Catalunya representa només el 5,3% del total de la península i Balears. A nivell europeu la població peninsular concentra el 90% dels efectius de voltor comú.
