- El director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCiP) ha conduït el debat d’experts sobre les dificultats d’accés a vot dels immigrants, que suposa que el 15% de catalans, prop d’un milió de persones, quedin exclosos de les eleccions generals i autonòmiques
- L’“Accés al dret de sufragi dels ciutadans sense passaport espanyol” és la segona sessió del cicle de debats “El dret de participació ciutadana en els processos electorals” impulsat per l’ODCiP
El director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCiP), Adam Majó, ha destacat aquesta tarda que “no hi ha una democràcia plena sense sufragi universal per a les persones immigrades que fa temps que van arribar a Catalunya”. Majó ha argumentat que molt bona part d’aquestes persones van arribar quan eren infants, i tot i que actualment ja són majors d’edat, no poden votar. A Catalunya hi viuen de forma estable i permanent un milió de persones que no tenen la nacionalitat espanyola. Aquesta xifra representa un 15% de total de la població catalana.
Majó ha presentat aquesta tarda a la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona la segona sessió de debat “Accés al dret de sufragi dels ciutadans sense passaport espanyol”, que s’emmarca en el cicle de debats “El dret de participació ciutadana en els processos electorals”. El responsable de l’ODCiP ha afirmat que cal reduir la burocràcia perquè els immigrants puguin aconseguir la nacionalitat espanyola, un requisit indispensable per poder votar. Actualment, els ciutadans amb passaport d’algun altre estat de la Unió Europea (UE) que estiguin empadronats en algun municipi de Catalunya poden votar a les eleccions europees i municipals. Però en el cas de les eleccions generals i les autonòmiques, per exercir el dret a vot és necessari tenir la nacionalitat espanyola, excepte per a les persones que provenen de Llatinoamèrica, Portugal, Filipines o Andorra. En aquest darrer cas, sí que poden exercir el seu dret de sufragi.
Adam Majó ha reconegut que per millorar aquesta situació s’haurien de fer canvis a la Constitució espanyola, i s’ha referit a que “una de les millors solucions seria que els immigrants poguessin votar a partir del seu empadronament en totes les convocatòries electorals”. El director de l’Oficina ha afegit que hem de tenir present que “el temps per aconseguir la nacionalitat espanyola pot arribar a 10 anys de residència i un llarg procés burocràtic que pot allargar-se fins a 15 anys més”.
El col·loqui ha comptat amb la participació de cinc experts, que s’han fixat com a objectiu trobar alternatives a les deficiències actuals del sistema electoral. Els ponents han estat el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós; el regidor de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global a l’ajuntament de Barcelona, Marc Serra; la presidenta de SOS Racisme Catalunya, Alba Cuevas; la impulsora de la campanya “Te cedo mi voto”, Safia Elaaddam; i el periodista i escriptor argentí, Diego Arcos.
Canviar el Codi Civil
El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha remarcat que l’estat espanyol es troba al “furgó de cua” de la Unió Europea, perquè forma part del club de cinc països en que l’obtenció de la nacionalitat està fixada en 10 anys. La realitat encara és més crua, tenint en compte que “ens trobem que els catalans que han nascut a l’Àfrica o a l’Àsia, estan abocats a les obligacions des del primer dia, però a drets com el de l’accés al treball públic, o al dret de vot, hi accedeixen en una mitjana de 17 o 18 anys”, ha afegit. Com a possible millora, Amorós ha proposat “canviar un número del Codi Civil. On posa 10 anys, que posi 5 anys. I d’aquesta forma, podríem incorporar unes 830.000 persones. Perquè canviar l’article 12 de la Constitució espanyola és molt difícil”.
Per la seva banda, el regidor de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global a l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra, ha explicat les iniciatives realitzades des de la capital catalana per promocionar i ampliar l’exercici del dret a vot per part dels nouvinguts en les últimes eleccions municipals. Serra ha indicat que “el problema que tenim és que poden votar les persones comunitàries i les extracomunitàries amb convenis de reciprocitat. Però s’han d’inscriure en un cens. L’estat espanyol no fa una política activa de comunicació. I des de l’ajuntament vam enviar una carta personalitzada a través del padró perquè, com a mínim, els que tenien el dret a vot es poguessin inscriure”. El resultat va ser que va augmentar un 50% els inscrits al cens respecte a les eleccions del 2015.
La presidenta de SOS Racisme Catalunya, Alba Cuevas, ha presentat tres propostes per millorar la situació. En primer lloc, “no lligar el dret de vot a la nacionalitat, sinó a la residència. Si vius en un lloc que fa temps que estàs empadronat has de poder votar en totes les eleccions. En segon lloc, s’ha de visualitzar que si les persones estrangeres no voten, no és normal. I la tercera va més enllà del sufragi universal. La ciutadania ha de parlar de tot. En cas contrari, els migrants només participen en espais sectorials”.
L’estudiant Safia Elaaddam, de 23 anys, ha aportat la seva pròpia experiència vital al debat. Ha insistit en que “no tens els mateixos drets i tracte que un espanyol. Jo he acabat una carrera al juny i no puc ser funcionària. No puc votar, no puc decidir. Paguem els impostos com tots. Quan vaig fer 18 anys vaig veure que no podia votar i els meus companys sí. Vaig esperar dos anys i vaig anar al Registre Civil i em van dir que les lleis havien canviat. Després, em van dir que havia de fer dos exàmens per demostrar la meva integració i el coneixement del castellà. Em vaig esperar dos anys més i ara fa poc que tinc el que s’anomena ‘dispensa’ i ara encara haig de fer més tràmits”.
Finalment, el periodista i escriptor argentí, Diego Arcos, ha explicat que “la Llei d’estrangeria magnifica la desigualtat. Ni tan sols naixent aquí tens igualtat de drets. Els immigrants es pregunten per què s’han d’interessar per la política si no voten. A les entitats veïnals vota qui és soci, als sindicats qui té un contracte laboral. Doncs l’únic àmbit on això està prohibit, i que és el més important, és el dret a vot a les eleccions”.
L’ODCiP tancarà el cicle de debats ”El Dret de Participació Ciutadana” amb una tercera sessió sobre “Campanyes Electorals i el Procediment de Votació del Segle XXI”, que tindrà lloc el 20 de novembre.
Totes les sessions del cicle de debats es poden recuperar al següent enllaç: https://youtu.be/nyAy7FE2tmI
