La sala Jaume Massó i Torrents de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) serà l’escenari del primer joc d’escapada que té la llengua catalana i Pompeu Fabra com a fils conductors i que s’anomena A l’ombra de sant Pau. Es tracta d’una iniciativa dels impulsors de la Ruta Pompeu Fabra, Mònica Montserrat i David Paloma, que té el suport de l’IEC i de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. El joc s’inaugurarà el 18 de novembre a les 16.30 hores, amb la presència de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros. El nom del joc fa referència a l’estàtua de sant Pau que es troba al bell mig del pati de l’IEC, a prop de l’escenari on es desenvoluparà l’activitat.

Els primers participants del joc seran alumnes del Consorci per a la Normalització Lingüística. En grups d’entre 4 i 6 persones hauran de resoldre, en només 45 minuts, una sèrie d'enigmes en l’espai tancat de la sala Massó i Torrents. A l’ombra de sant Pau està ambientat en època de la Guerra Civil espanyola. En concret, l’acció té lloc el 17 de març de 1938, quan la ciutat de Barcelona va patir uns dels bombardejos més mortífers de la guerra. Una de les bombes va afectar el despatx de Pompeu Fabra, sense que ell hi fos aquell dia. El joc demana precisament als participants que, per poder-ne sortir, trobin set converses filològiques d’un gran valor per al futur de la llengua catalana que el Mestre tenia desades en aquest despatx.

El joc d’escapada s’iniciarà el 18 de novembre. La Direcció General de Política Lingüística disposa d’entrades promocionals gratuïtes que es poden reservar des d’aquest formulari en què s’ofereixen sessions de matí i tarda i la possibilitat d’inscripció individual (per a una, dues o tres persones) o grupal (per a grups entre 4 i 6 persones):

http://llengua.gencat.cat/jocdescapada

Centenari de les converses filològiques

El joc d’escapada coincideix amb la publicació de la primera conversa filològica de Pompeu Fabra, el 18 de novembre de 1919. Les Converses filològiques són un conjunt d’articles publicats al diari La Publicitat, entre els anys 1919 i 1928. Escrits amb un estil planer, el Mestre hi exposava els seus plantejaments sobre el redreçament del català literari o estàndard: insistia en la depuració del català i en la unificació de la llengua, defensava les solucions de l’IEC i resumia els aclariments i les objeccions que extreia de les converses amb els lectors de la publicació.

En aquests cent anys, les Converses filològiques s’han publicat parcialment en quatre ocasions: el 1924 per l’editorial Regina; el 1946, en una edició d’homenatge; els anys 1954-1956 per l’editorial Barcino, i els anys 1983-1984, per l’editorial Edhasa.