La població estacional disminueix a totes les comarques, excepte a l’Anoia, al Bages i al Moianès el 2018 respecte a l’any anterior segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La comarca on més disminueix la població estacional és el Barcelonès: de 36.842 a 29.910 persones equivalents a temps complet anual (ETCA)[1], una disminució de 6.932 persones ETCA. El Tarragonès es manté com la comarca amb més població estacional en termes absoluts, amb 44.531 persones ETCA, que representen el 17,6% de la població empadronada. Aquest any, el Baix Empordà, amb 31.262 persones ETCA (23,4%), se situa en segon lloc per davant del Barcelonès, amb 29.910 persones ETCA (1,3%).

Barcelona és el municipi de Catalunya amb més població estacional (81.771 persones ETCA), seguit de Salou (24.296), Lloret de Mar (15.795), Cerdanyola del Vallès (12.365) i Tarragona (10.150). A l’altre extrem hi ha l’Hospitalet de Llobregat (‑18.185), Badalona (‑16.738) i Santa Coloma de Gramenet (‑13.822).

En relació amb l’any anterior, en 176 municipis dels 221 considerats ha disminuït la població estacional. Les disminucions més importants han estat a Barcelona (‑3.342 persones ETCA), l’Hospitalet de Llobregat  (‑1.620) i Salou (‑1.516). A Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat la població estacional disminueix perquè, tot i que augmenten les entrades de població no resident present, les sortides de població resident absent ho fan amb més intensitat. En canvi, a Salou la població estacional disminueix perquè disminueixen les entrades de població no resident present i augmenten les sortides de residents absents.

El Pallars Sobirà és la comarca amb més població estacional en relació amb la població empadronada

L’Aran i 20 comarques més tenen població estacional de signe positiu, mentre que les 21 comarques restants tenen població estacional de signe negatiu el 2018. El Pallars Sobirà, amb 2.193 persones ETCA, és la comarca que té una proporció més gran de població estacional, un 31,6% en relació amb la població empadronada. La segueixen l’Aran (24,9%), l’Alta Ribagorça (24,5%) i el Baix Empordà (23,4%). A l’altra banda, l’Anoia (‑5,0%), l’Alt Penedès (-4,6%) i el Baix Llobregat (-4,3%) són les comarques amb menys població estacional en termes relatius.

En termes absoluts, el Tarragonès és la comarca amb més població estacional (44.531 persones ETCA). La segueixen el Baix Empordà (31.262), el Barcelonès (29.910) i la Selva (26.819). A l’altre extrem, entre les comarques amb població estacional de signe negatiu destaquen el Baix Llobregat (‑35.166), el Vallès Occidental (‑22.340) i el Vallès Oriental (‑14.837)

Santa Susanna, Pals i Salou són els municipis amb més població estacional en relació amb la població empadronada

Dels 221 municipis de què s’ofereixen resultats l’any 2018, n’hi ha 88 que tenen una població estacional de signe positiu. En termes relatius destaca Santa Susanna, perquè s’estima que la seva població estacional equival al 168,9% de la població empadronada al municipi. El segueixen Pals, Salou, Tossa de Mar, Castell-Platja d'Aro i Torroella de Montgrí, amb increments sobre la població resident que oscil·len entre el 108,8% i el 51,1%.

Entre els 133 municipis on la població estacional és negativa i, per tant, la població present al municipi és inferior a l’empadronada, destaquen Alpicat (‑16,9%), Tiana (‑16,8%) i Torrelles de Llobregat (‑15,7%).

A l’estiu, Santa Susanna i Pals multipliquen per quatre la seva població, i Tossa de Mar i Salou la tripliquen

La població estacional dels municipis pot oscil·lar considerablement al llarg de l’any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d’estudis, de residència i turístics. Així, per exemple, la població estacional de Barcelona el 2018 ha estat de 81.771 persones ETCA (un 5,0% de la població empadronada). Barcelona ha registrat el valor més alt al quart trimestre de l’any, 126.468 persones ETCA; en canvi, a l’estiu va tenir una població estacional negativa de 40.627 persones ETCA.

En termes relatius, els valors més alts de població estacional es registren al tercer trimestre i en municipis litorals, que tenen un important component turístic i de segona residència. Els encapçala Santa Susanna, que a l’estiu del 2018 va arribar a acollir una mitjana d’11.934 persones ETCA, a més dels seus 3.381 habitants. Pals també va multiplicar per quatre la seva població a l’estiu (8.143 persones ETCA, a més dels 2.461 habitants). Dos municipis més van triplicar la seva població mitjana a l’estiu: Tossa de Mar i Salou, i 6 municipis més la van duplicar: Castell-Platja d’Aro, Torroella de Montgrí, Creixell, Calonge i Sant Antoni, Roda de Berà i Begur. També hi ha municipis turístics del Pirineu que registren el valor més alt de població estacional a l’estiu, com ara Vielha e Mijaran i Sort.

 

[1] La població estacional és el saldo entre les entrades a un municipi de persones que no hi resideixen i les sortides de les persones que hi resideixen, ja sigui per feina, estudis, estades en segones residències o vacances. Cada persona només es compta segons el nombre de dies que està al municipi; per tant, la unitat de mesura és la població equivalent a temps complet anual (persones ETCA).