Atorgada la concessió definitiva de l’emissora de freqüència modulada a l’Ajuntament de Gelida
El Govern ha acordat atorgar a l’Ajuntament de Gelida la concessió definitiva per a la prestació del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència de caràcter municipal, la qual restarà substituïda per un règim de gestió directa amb el dret d’utilitzar l’espai radioelèctric corresponent i subjecta al compliment de les previsions contingudes al títol III de la Llei 22/2005, de 29 de desembre.
L’acord de Govern resol aquesta concessió, que fins ara restava en situació de provisionalitat, atenent que correspon al Govern de la Generalitat atorgar aquesta concessió, i que la instal·lació de l’emissora esmentada s'adiu als respectius projectes aprovats al seu dia, a les especificacions tècniques d'aplicació, ha superat la inspecció preceptiva i ha obtingut de l’administració competent l’autorització de la posada en servei.
El Govern autoritza a garantir l’aval de l’ICF al grup Celsa
El Consell Executiu ha autoritzat els departaments de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i d’Empresa i Coneixement a garantir l’aval que l’Institut Català de Finances (ICF) ha atorgat al grup Celsa. D’aquesta manera es vol mantenir l’activitat industrial de l’empresa.
Amb aquest acord es garanteix l’equilibri patrimonial de l’ICF pel menyscabament tant de capital com d’interessos que es puguin derivar de la formalització per l’ICF de l’allargament del termini d’un aval, fins a un termini final no superior a 31 de desembre de 2020, a favor de Barna Steel, SA, o qualsevol empresa del grup CELSA com a garantia davant de proveïdors de fins a un import màxim de 20 milions d’euros.
El Consell Social de la Llengua de Signes Catalana s’amplia amb la incorporació d’una representació de les persones sordcegues de Catalunya i del Departament de Salut
El Decret 142/2012, de 30 d’octubre, va crear el Consell Social de la Llengua de Signes Catalana, que es va constituir el 21 de febrer de 2013 com a òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística del Govern amb relació a la llengua de signes catalana (LSC).
Amb la modificació del Decret, el consell social s’amplia amb dues noves vocalies i passa a estar integrat per 16 vocalies, 8 en representació de les entitats i persones usuàries de llengua de signes i 8 en representació dels departaments de la Generalitat que intervenen en l’àmbit de la llengua de signes i de les persones signants.
D’aquesta manera, en el Consell Social de la Llengua de Signes Catalana hi seran representats tots els sectors de persones usuàries d’aquesta llengua gestual pròpia de Catalunya, com preveu l’article 11 de la Llei 17/2010, de la llengua de signes catalana com a sistema lingüístic propi també de les persones sordcegues de Catalunya.
Amb l’ampliació del Consell s’incorpora una vocalia per a representació de les persones sordcegues de Catalunya, per mitjà de l’Associació de Sordcecs de Catalunya (ASOCIDECAT), entitat que es va fundar el 2009. S’estima que actualment a Catalunya hi poden haver unes 1.500 persones sordcegues. Encara que bona part poden tenir algunes restes visuals o auditives, totes elles són usuàries de la llengua de signes com a únic sistema de comunicació al seu abast.
L’altra vocalia que s’hi suma correspon al Departament de Salut. Les polítiques públiques de salut en l’atenció de persones amb sordesa, hipoacúsia i discapacitat auditiva, especialment en edats primerenques, poden incidir favorablement i facilitar l’ús de la llengua de signes catalana (LSC) com un recurs més a tenir en compte per garantir un correcte desenvolupament dels infants sords i, indirectament, en la configuració de la comunitat signant catalana. La intervenció dels professionals sanitaris ha d’incorporar i tenir en compte la realitat de la llengua de signes catalana.
Amb la incorporació també del Departament de Salut tots els departaments de la Generalitat que intervenen o incideixen en l’àmbit de la llengua de signes catalana hi seran representats, amb la finalitat de garantir l’adequada interlocució entre l’Administració de la Generalitat i els usuaris i professionals de la llengua de signes catalana, per al seu foment i difusió.
El Govern aprova destinar 600.000 euros en subvencions per a la custòdia del territori
El Consell Executiu ha aprovat les despeses per atendre la convocatòria de subvencions per a la promoció i la consolidació de la custòdia del territori a Catalunya per al període 2020-2022, per un import total de 600.000 euros. Aquestes despeses aniran amb càrrec a pressupostos d’exercicis futurs del Departament de Territori i Sostenibilitat. En concret, l’any 2020 l’import serà de 360.000 euros, i el 2021 i 2022, de 120.000 euros.
La custòdia del territori es basa en un instrument per facilitar les iniciatives voluntàries de conservació de la natura, el paisatge i el patrimoni cultural en finques privades i públiques. Mitjançant acords, les entitats de custòdia assessoren i ajuden les persones propietàries en una gestió de les seves finques orientada a la conservació dels valors i en la millora ecològica d’aquestes
El Govern planteja un conflicte jurisdiccional amb requeriment previ d’inhibició per mantenir els béns de la Franja
El Govern de la Generalitat ha aprovat facultar la consellera de Cultura per tal que formalitzi i presenti un conflicte jurisdiccional davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barbastre per tal de materialitzar el requeriment previ d’inhibició, tal com estableix l’article 10.2 de la Llei orgànica 2/1987, de 18 de maig, de conflictes jurisdiccionals, en relació amb la sentència, del passat 10 de desembre, d’aquest jutjat que va estimar que un seguit de béns en litigi havien de ser lliurats a parròquies que actualment pertanyen al Bisbat de Barbastre-Monzó.
La voluntat del Govern de la Generalitat de plantejar un conflicte jurisdiccional es basa en el fet que considera que la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barbastre ha obviat les competències que en matèria de patrimoni cultural té atribuïdes estatutàriament la Generalitat de Catalunya i el contingut de la Resolució dictada per la consellera de Cultura el 5 de abril de 2006. L’esmentada Resolució, que va ser confirmada per dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 4 de desembre de 2008, subjecta al compliment de determinades condicions qualsevol eventual disposició sobre aquests béns.
Tenint en compte l’anterior, i a banda del pertinent recurs d’apel·lació que s’interposarà, s’estima imprescindible per garantir els interessos de la Generalitat, plantejar el conflicte jurisdiccional que preveu la Llei orgànica 2/1987, de 18 maig, de conflictes jurisdiccionals, davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barbastre, formulant el requeriment previ d’inhibició, tal com preveu l’article 10.2 de la Llei esmentada.
La Generalitat de Catalunya es troba legitimada per promoure un conflicte de jurisdicció en relació amb el Jutjat de Primera Instància de Barbastre. L’article 3.2 de la Llei orgànica 2/1987, de 18 de maig, reconeix l’esmentada legitimació a l’Administració autonòmica, indicant que l’òrgan que ha de promoure el conflicte és aquell que indiqui el corresponent Estatut d’autonomia i, a manca de previsió en l’Estatut, el Consell de Govern o qualssevol dels seus membres, per conducte del president.
Aquest procediment té el seu origen immediat en el fet que el 10 de desembre de 2019 el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barbastre va dictar sentència en el procediment ordinari número 42/2018 per la qual va estimar la demanda formulada pel Bisbat de Barbastre-Monzó i l’Administració de la Comunitat Autònoma d’Aragó contra el Bisbat de Lleida, el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal i la Generalitat de Catalunya, i va declarar que un seguit de béns són propietat de les parròquies aragoneses de les quals provenen. La sentència va condemnar de manera solidària a les parts demandades a passar per aquesta declaració i, per tant, a lliurar de forma immediata aquests béns a les parròquies per mediació del Bisbat de Barbastre-Monzó.
El Govern aportarà més de cinc milions d’euros als parcs naturals per contractar els serveis d’informació, coordinació i educació ambiental
El Consell Executiu ha aprovat les despeses per a la contractació del servei d’informació, coordinació i educació ambiental als parcs naturals, per un import total de 5.034.398 euros, durant el proper trienni. En concret, des de l’any 2020 i fins al 2022, s’hi destinaran més d’1,6 milions anuals. Aquestes despeses aniran a càrrec dels pressupostos d’exercicis futurs del Departament de Territori i Sostenibilitat.
Gràcies a aquesta inversió, es potenciarà l’ús públic d’aquestes àrees i el seu paper en l’educació ambiental, facilitant l'Administració de l'espai protegit l’apropament de les persones que els visiten als seus valors naturals i culturals, d'una manera ordenada, segura i que garanteixi la conservació i la difusió d'aquests valors a través de la informació, l'educació i la interpretació ambiental.
La Generalitat i l’Estat col·laboren en matèria d'estadística agrícola, ramadera i de pesca
El Govern ha aprovat un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i l’Estat, a través del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i l’Administració en matèria d'estadística agrícola, ramadera i de pesca, per dur a terme durant l'any 2019.
La col·laboració consisteix en la recollida d'informació en explotacions agràries, establiments, empreses industrials i mercats de productes agraris, així com la seva gravació i validació, en l'àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya, per a l’execució del corresponent programa d’estadístiques.
La Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació han mantingut aquesta relació de cooperació mitjançant la signatura de convenis bilaterals en matèria d’estadística per portar a terme cada any les funcions necessàries en aquesta matèria.
El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat incorpora l’Àrea Metropolitana de Barcelona a la seva gestió
El Govern ha aprovat la modificació dels Estatuts del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat per adaptar-los a la incorporació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La decisió d’ampliació de l’òrgan es va prendre en el Consell Plenari que va celebrar el Consorci el passat 9 d’abril i avui s’ha ratificat amb aquest acord.
El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat és un ens públic de caràcter local i voluntari que té com a objectiu l’ordenació, la gestió i el desenvolupament integrals d’aquest espai, i també la promoció dels instruments de cooperació que garanteixin la participació, el debat i la col·laboració de totes les entitats i els agents socials implicats en el marc d’aquest objecte.
La constitució del Consorci va tenir lloc el 26 de juny de 1998; posteriorment, l’any 2007, s’hi va incorporar la Generalitat mitjançant el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Acció Rural. Actualment, és format per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Unió de Pagesos com a entitats promotores, conjuntament amb els ajuntaments del Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts i Pallejà, i la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament d’Agricultura.
El Parc Agrari del Baix Llobregat és un espai que forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, on el desenvolupament de l’activitat agrària, de la funció ambiental i de l’ús social es compatibilitzen amb la preservació dels recursos naturals, l’equilibri ecològic i el patrimoni cultural.
Aprovació de despesa per a l’arrendament d’un local sindical a Tarragona
El Govern ha aprovat les despeses amb càrrec a pressupostos d’exercicis futurs del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, per a l’arrendament d’un espai per ubicar un local sindical a la ciutat de Tarragona, per un import total de 302.190 euros durant els propers sis anys.
