- D’acord amb el mètode del flux-monetari, el saldo negatiu va arribar a 16.803 M€ el 2015 i a 16.801 M€ el 2016
- El pes del dèficit fiscal sobre el PIB en aquests dos exercicis va ser del 8,2% i el 7,9% respectivament
- Els ingressos aportats per Catalunya tenen un pes semblant al pes del PIB català; en canvi, la despesa de l’Estat es situa gairebé sis punts per sota
El dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic central —que inclou l’Estat, els seus ens i la Seguretat Social— va superar els 16.800 milions d’euros anuals en els exercicis 2015 i 2016, d’acord amb la darrera actualització de la balança fiscal que elabora la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat. Aquestes dades s’inclouran a l’Informe Econòmic i Financer que acompanya el projecte de Pressupostos de la Generalitat per al 2020, en compliment de la Llei 10/2012 de 25 de juliol, de publicació de les balances fiscals.
La balança fiscal mostra la diferència entre la despesa que l’Estat espanyol efectua en un territori i els ingressos que obté d’aquest territori, amb els quals finança part de la seva despesa pública. Existeix dèficit fiscal quan els ingressos obtinguts en un territori superen les despeses que es destinen als ciutadans d’aquest territori, és a dir, quan hi ha una sortida neta de recursos. La darrera actualització de la balança permet constatar, un any més, que Catalunya pateix una situació de dèficit fiscal en relació amb l’Estat.
Com en els anys anteriors, la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central s’ha calculat amb les dues aproximacions metodològiques estàndards: la del flux monetari i la de la incidència càrrega-benefici. El mètode del flux monetari reflecteix la despesa efectiva que realitza el sector públic central, i d’aquí que sigui el mètode més adient per mesurar l’impacte econòmic real de l’activitat de l’Estat sobre el territori català.
Una aportació del 19% i un retorn del 13%
D’acord amb aquest mètode, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2015 va ser de 16.803M€, un 8,2% del PIB català. Aquell any, Catalunya va aportar el 18,9% del total d’ingressos del sector públic central i va rebre el 13,2% de la seva despesa. L’any 2016 el dèficit va ser semblant, 16.801 M€, un 7,9% del PIB. Aquell exercici, Catalunya va aportar el 19,2% dels ingressos i va rebre el 13,5% de la despesa. En ambdós casos, es constata que els ingressos aportats per Catalunya tenen un pes semblant al del PIB català, mentre que la despesa de l’Estat es situa gairebé sis punts per sota d’aquest percentatge.
Amb el mètode de la incidència càrrega-benefici, el dèficit fiscal de Catalunya va ser d’11.830 M€ el 2015 i de 12.225 M€ el 2016, que representen un 5,8% i un 5,7% del PIB català, respectivament.
La despesa discrecional de l’Estat a Catalunya, per sota del 9%
Si s’exclouen les operacions de la Seguretat Social (SS), que per les seves característiques són despeses no discrecionals, el diferencial entre el pes dels ingressos aportats i les despeses rebudes s’incrementa substancialment. Això es deu al fet que la despesa de la Seguretat Social —bàsicament pensions i prestacions d’atur— no està subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorials del Govern central, sinó que són drets adquirits pels ciutadans a títol personal. En el cas del flux monetari, els ingressos aportats per Catalunya sense incloure la SS continuen representant un pes similar al del PIB (19%), però el pes percentual de les despeses se situa en un 8,1% el 2015 i el 8,6% el 2016. Això fa que el diferencial dels ingressos respecte a les despeses superi els 10 punts.
Evolució històrica
El Govern disposa de dades del dèficit fiscal català amb el mètode del flux monetari des de l’any 1986. El dèficit en aquest període se situa, de mitjana, en el 8% del PIB català. En valors absoluts, el saldo negatiu dels darrers dos exercicis analitzats (16.803 M€ el 2015 i 16.801 M€ el 2016) és el més alt de la sèrie històrica després dels 17.200 M€ registrats el 2008.
El document d’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’Estat per als anys 2015 i 2016 es pot consultar al web del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda
1