El Govern ha modificat puntualment el text del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. En concret, ha canviat la definició d’habitatge buit, introduïda en un dels articles, perquè considera que podia generar dubtes d’interpretació i, en conseqüència, problemes de seguretat jurídica que cal evitar en una matèria tan sensible com és la de l’habitatge.

D’aquesta manera, segons l’actual definició, l'habitatge buit és el que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l'abandonament de l'habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l'habitatge sigui objecte d'un litigi judicial pendent de resolució. L’ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge.

També ha corregit una errada que contenia la disposició addicional sisena i que feia referència al termini d’entrada en vigor del Decret Llei.