El secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó; el secretari general del Departament de Cultura, Francesc Vilaró; el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Massó; la directora del Museu d’Història de Catalunya (MHC), Margarida Sala, i el president del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Eduard Cayón, han inaugurat avui al Museu d’Història de Catalunya la mostra Mapes, país, futur: centenari de l’exposició cartogràfica catalana, que s’hi podrà veure fins el 19 d’abril.

 

La mostra, d’accés gratuït, és organitzada per l’ICGC i compta amb la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya i del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), i amb el patrocini d’Hitachi. S’hi exhibeixen 62 mapes de Catalunya, des del segle XVII fins el 1919, per commemorar el centenari de l’exposició organitzada el 1919 pel CEC.

 

El 24 de gener de 1919 es va inaugurar a la seu del CEC una exposició de mapes antics i moderns de Catalunya, amb l’objectiu d’aportar documentació cartogràfica que facilités la nova divisió territorial en comarques. Aquesta divisió era un dels projectes que es plantejava a l’Estatut d’Autonomia. La mostra va constar de 217 peces, entre mapes, fotografies i maquetes procedents del fons de l’entitat, de particulars i d’altres institucions. Tot i que aquell Estatut no va tirar endavant, aquella va ser la primera gran exposició de mapes de Catalunya

 

      Una de les sales de la seu del CEC a Barcelona on es realitzà l’exposició cartogrà-

      fica catalana (1919). Font: Arxiu fotogràfic del CEC.

 

Els 62 mapes que ara s’exhibeixen al Museu d’Història de Catalunya formen part de les 217 peces que es van mostrar el 1919. Entre aquestes peces hi ha la primera edició del mapa de Josep Aparici de 1720 o la proposta manuscrita de divisió comarcal de Norbert Font i Sagué, guanyadora dels Jocs Florals de 1897.

Igualment s’hi pot veure una destacada selecció de mapes geològics dels segles XIX i principis del XX, així com dos mapes en relleu de la muntanya de Montserrat i de Barcelona i els seus voltants fets de guix cap el 1915.

Carta Comarcal de Catalunya. Divisió en comarques de Norbert Font i Sagué feta el 1897 i premiada en els Jocs Florals de Barcelona. Font: CEC/ICGC.

 

La mostra acaba amb una àrea dedicada a la cartografia del segle XXI, que permet copsar tant els canvis que ha portat la tecnologia a aquesta disciplina com també els nous hàbits de la ciutadania en l’ús dels mapes. Inclou dues instal·lacions, una que mostra els avenços en l’observació de la Terra i l’altra, la potència de les geodades i les possibilitats d’interacció que ofereixen amb les persones usuàries.

 

Catàleg i cicle de xerrades

 

Com a complement de l’exposició, s’ha editat un catàleg i també s’ha organitzat un cicle de xerrades, que tindran lloc cada 15 dies a la seu del museu, precedides per una visita guiada a la mostra. També s’ha organitzat una activitat sobre orientació dirigida a públic infantil i familiar.

 

Els temes a debatre a les xerrades són: riscos naturals i excursionisme; recursos d’informació digital per a excursionistes; delimitació territorial i cartografia, noves manera d’observar la Terra, patrimoni geològic i medi natural, i eines d’excursionisme i orientació.

 

El CEC va signar el 2015 el dipòsit de tots els seus fons documentals a la Generalitat. Pel que fa als mapes, uns 10.000, es conserven a la Cartoteca de Catalunya de l’ICGC, que en té cura, els cataloga i en fa difusió.

 

 

Més informació sobre l’exposició i activitats paral·leles al web del Museu d’Història de Catalunya.