- El cap de l’Executiu, el vicepresident Aragonès i la consellera Chacón s’han reunit aquesta tarda amb representants dels centres de recerca per traslladar-los el compromís del Govern
- La reassignació del Programa Operatiu Feder 2014-2020, d’acord amb els criteris establerts per la Comissió Europea, facilita atendre les urgències derivades de la crisi sanitària i econòmica provocada per la pandèmia de la Covid-19
- La reprogramació no aturarà els projectes i, en molts casos, fins i tot permetrà tenir un calendari d’execució menys restringit i optar a un major import de finançament
El Govern ha reafirmat avui el seu compromís amb la recerca i la innovació a Catalunya, en una reunió amb representants de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER) i dels centres tecnològics EURECAT i Leitat i del Consell Interuniversitari de Catalunya. En la reunió telemàtica, on hi han participat el president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, també s’ha traslladat l’agraïment de l’Executiu pel compromís del sector durant la crisi generada per la Covid-19.
La reunió ha servit per donar a conèixer als representats dels centres de recerca i tecnològics la proposta del Govern per garantir els recursos econòmics pels projectes que havien d’anar a càrrec del fons Feder. Així mateix, també per compartir l’estratègia del Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda i del Departament d’Empresa i Coneixement en l’àmbit de la recerca després d’aquesta reprogramació.
El Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda ha dut a terme la reprogramació dels fons del Programa Operatiu Feder 2014-2020, d’acord amb els criteris establerts per la Comissió Europea, que van autoritzar els estats membres a fer servir aquests recursos per pal·liar la crisi econòmica i sanitària provocada per la Covid-19. D’aquesta manera, el Govern ha pogut atendre despeses extraordinàries i urgents derivades de la pandèmia i, a la vegada, garantir la solvència financera de la Generalitat, ja que la reassignació dels fons no ha comportat, en cap cas, una reducció dels recursos disponibles.
D’altra banda, el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda s’ha compromès amb tots els departaments afectats a buscar mecanismes alternatius per poder mantenir la viabilitat de tots els projectes i convocatòries afectats per aquesta reprogramació. En aquests moments, s’estan concretant amb els departaments afectats les solucions particulars per a cada cas, però, com a criteris generals, es recorrerà a diferents estratègies de finançament: o bé finançar amb recursos propis del 2020 els projectes més immediats, o bé finançar amb recursos propis del 2021 els projectes que tenien prevista la seva posada en marxa més endavant, o reprogramar en el nou Programa Operatiu 2021-2027.
Per tant, la reprogramació no només no atura cap dels projectes que estaven previstos sinó que, en alguns casos, podran tenir un calendari d’execució menys restringit, acollir-se a un procés de certificació més ràpid i senzill i optar a un import de finançament superior.
La Generalitat no perdrà ni un euro dels recursos previstos
Es dona la circumstància que aquest any hi havia un risc força elevat de perdre una partida significativa pel retard en l’execució i la certificació d’alguns dels projectes que estaven inclosos dins el Programa Operatiu 2014-2020. En canvi, la reprogramació ha permès assolir els nivells mínims de certificació de despesa exigits per la Comissió Europea pel 2020 i, per tant, queda garantit que la Generalitat no perdrà ni un euro dels recursos previstos.
Catalunya, recerca de referència a Europa
La crisi per la pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat el paper central de la innovació i la recerca en l’elaboració de qualsevol tipus d’estratègia, per això el Govern es compromet a seguir impulsant polítiques públiques amb l’objectiu de fer de Catalunya una societat que basa el seu creixement en la generació de coneixement. Des del Departament d’Empresa i Coneixement s’ha avançat en aquesta línia a través de dos projectes estructurals: el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, l’instrument per desplegar una estratègia integral entre l’educació superior, la recerca, la innovació i el teixit empresarial; i l’Avantprojecte de Llei de la Ciència, que segueix el seu camí de tràmits i que té com a objectiu impulsar el sistema d’ R+D+I de Catalunya i coordinar, protegir i fomentar la ciència i la innovació.
Catalunya és un pol de recerca de referència a Europa, format per 87 centres, 16 parcs científics i tecnològics i 3 grans infraestructures científico-tècniques singulars: BSC – Barcelona Supercomputing Center, Sincrotró ALBA, i Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CRG-CNAG).
Reunió amb el món local
També aquesta tarda, el vicepresident Aragonès i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó s’han reunit amb els presidents de les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona, representants de la diputació de Barcelona, la presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya i el president de l’Associació Catalana de Municipis. El Govern ha traslladat als representants del món local aquest mateix compromís per garantir la viabilitat dels projectes que havien d’anar a càrrec dels fons Feder.