Els efectes negatius de la crisi derivada de la COVID-19 han estat especialment acusats en el cas de les dones, d’acord amb l’informe “L’impacte econòmic de la crisi de la COVID-19 en perspectiva de gènere”, elaborat pel departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha avançat les principals conclusions d’aquest document durant la inauguració de la jornada "Per què cal feminitzar la gestió dels recursos públics? L'impacte de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques”, on ha remarcat que “no tots els confinaments han estat iguals per a tothom” ja que, “molt sovint, els efectes negatius de la crisi tenen rostre femení”.

Davant d’aquesta realitat, Aragonès ha subratllat que les polítiques de recuperació econòmica i social després de la COVID-19 “s’hauran de fer necessàriament amb perspectiva de gènere”. El vicepresident ha recordat que el fons europeu de reconstrucció “suposarà una mobilització de recursos molt important”, i que cal que aquests recursos “vagin ben dirigits, perquè no tornin a pagar la crisi els col·lectius que més pateixen les desigualtats”. “Una sortida correcta, justa i equitativa d’aquesta crisi serà una sortida feminista”, ha conclòs.

 

Conclusions de l’informe

L’informe “L’impacte econòmic de la crisi de la COVID-19 en perspectiva de gènere”, elaborat pel departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, recull indicadors i enquestes sobre les afectacions personals, laborals i econòmiques del confinament. D’acord amb el document, el major impacte de la COVID-19 sobre el col·lectiu femení s’explica per diversos motius. D’entrada, perquè durant el confinament les dones han assumit la major part de les tasques domèstiques i de cura de familiars dependents, i aquestes tasques s’han multiplicat degut al tancament de les escoles i centres de dia. A això s’afegeix el fet que l’opció del teletreball ha estat més habitual en el cas de les dones que dels homes, generant una sobrecàrrega domèstica amb repercussions tant a nivell físic com emocional.

En aquest sentit, el document adverteix de l’impacte que la pèrdua d’ingressos de les dones pot tenir sobre la bretxa de gènere, en cas que degut a les repercussions de la pandèmia moltes hagin de reduir la seva jornada laboral, deixar de progressar en el lloc de treball o, fins i tot, haver de deixar la feina.

D’altra banda, l’impacte de gènere també s’ha reflectit en la incidència dels contagis per COVID-19, ja que la proporció de dones que han treballat en la primera línia del front contra la malaltia (centres sanitaris i assistencials) és superior a la dels homes. A Catalunya, el 73,9% de l’afiliació en activitats sanitàries al març del 2020 corresponia a dones, i en el sector de cures a residències la proporció arribava al 84,3%.

Llars monoparentals: menys ingressos i menys conciliació

L’impacte negatiu de la COVID-19 s’ha agreujat en el cas de les llars monoparentals, on hi ha una única font d’ingressos i la conciliació és especialment complicada. L’informe reflecteix que, en el 79,9% dels casos, al capdavant de les llars monoparentals hi ha una dona. I, durant el confinament, un 7,9% de les dones vivien soles amb els infants, percentatge que es redueix gairebé a la meitat (4,1%) en el cas dels homes.

Finalment, l’estudi també recull l’impacte del confinament sobre dos col·lectius específics: les dones maltractades i les treballadores de la llar. En el cas de les dones maltractades, entre el 16 de març i el 30 d’abril les trucades diàries a l’Institut Català de les Dones van augmentar un 88%. A més, el document adverteix que la crisi pot augmentar la seva dependència econòmica i dificultar que puguin superar la situació de maltractament. Pel que fa a les treballadores de la llar, el xoc de la crisi ha estat molt rellevant, ja que són feines que operen en gran mesura en el marc de l’economia submergida, de forma que durant el confinament han quedat suspeses sense comptar amb cap assegurança.

Recomanacions en l’àmbit públic i privat

Al marge de l’anàlisi, el document proposa un seguit de mesures per reduir l’afectació de la COVID-19 sobre el col·lectiu de dones, tant a l’àmbit del sector públic com de l’empresa privada:

• Mentre els centres educatius no obrin, es recomana crear permisos de maternitat i paternitat, de caràcter intransferible i no acumulatiu (excepte en el cas de les llars monoparentals)
• Establir ajuts i mesures especials de protecció per a les mares soles amb fills i per a les dones maltractades
• Avançar en la reforma horària com a mesura de conciliació i millora del rendiment, facilitant el teletreball i garantint que la desconnexió digital es produeix de forma efectiva
• Potenciar la flexibilitat d’horaris i les jornades laborals més compactades
• Regularitzar la situació administrativa de les treballadores de la llar per tal de garantir els seus drets socials i laborals; mentrestant, caldrà dirigir recursos públics cap a les entitats que donin suport a aquest col·lectiu.