- Les taxes d’incidència acumulada i de reproducció del Covid-19 registrades els darrers dies senyalen una estabilització i uns primers indicis de lleu retrocés del rebrot de la pandèmia a la vegueria de Lleida, que tanmateix encara no es reflecteix en el sistema sanitari
- Divina Farreny anuncia la incorporació de 24 gestors/es Covid a les ABS de Lleida per informar les persones a les quals se’ls fa una PCR sobre el procediment que s’ha de seguir i iniciar el procés d’identificació de contacte
L’evolució de la taxa d’incidència acumulada i de la taxa reproductiva del Covid-19 registrada els darrers dies apunten cap a una estabilització i uns indicis de lleu retrocés del rebrot de la pandèmia a la vegueria de Lleida. Així ho ha afirmat avui el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, en una compareixença telemàtica davant dels mitjans de comunicació.
Farré ha explicat que des de principis de juliol i fins fa pocs dies la pràctica totalitat dels CAP de la Regió Sanitària de Lleida, amb especial intensitat en els de la ciutat de Lleida i dels sis municipis del Baix Segre encara confinats, patien més casos la setmana en curs que l’anterior, amb augments força marcats en molts dels casos. En aquests moments, el nombre de CAP que veuen com es redueix la taxa d’incidència de casos d’infecció en relació a setmanes anteriors ja supera als que no. A més, els CAP que encara presenten una taxa d’incidència creixent ho és cada cop amb menys puixança.
Un altre indicador que va en la mateixa línia de temperament de l’evolució del Covid-19 a Lleida és el de la taxa reproductiva efectiva, que reflecteix quantes persones de mitjana contagia cada persona infectada. Farré ha exposat que en el moment de la decisió del confinament del set municipis del Segrià aquesta taxa era d’1,9, o el que és el mateix, cada persona infectada per coronavirus en contagiava gairebé dues. La taxa reproductiva efectiva corresponent a data d’avui s’ha reduït fins al valor 1.
El delegat del Govern ha qualificat d’”esperançadora” l’evolució d’aquests indicadors. En aquest sentit, ha dit que el Govern és conscient de “les conseqüències i del patiment” que estan provocant a la ciutadania algunes de les mesures restrictives que ha aplicat, i per això és “encoratjador” l’indici de canvi de tendència del coronavirus, perquè permet visualitzar que “els esforços individuals i col·lectius que estan fent els ciutadans paguen molt la pena i donen rèdits en termes de salut”.
Malgrat l’evolució dels darrers dies de la pandèmia a Lleida, Ramon Farré ha alertat que aquesta “segueix ben viva” i que el sistema sanitari de Ponent segueix “altament estressat”, atès que encara està rebent l’afluència dels casos d’afectació, siguin sospitosos o bé confirmats, que s’han originat diversos dies enrere. Per això es preveu que la tensió al sistema sanitari continuï sent alta en els pròxims dies, tant a nivell hospitalari com d’atenció primària. Per tot plegat, “ara no és el moment de confiar-se ni d’abaixar la guàrdia, sinó de mantenir els mateixos esforços que sembla que comencen a donar fruit”, ha advertit. Farré ha insistit en la necessitat, mentre no es disposi d’una vacuna contra el Covid-19, de reduir els contactes, evitar els desplaçaments prescindibles i seguir amb el manteniment de la distància social, l’ús de mascaretes i la higiene de mans sovintejada, perquè no s’iniciïn les cadenes de transmissió i, per tant, no s’engeguin els contagis.
Una setantena de brots i agrupacions de casos, detectats majoritàriament a la comarca del Segrià
La gerent de les regions sanitàries (RS) Lleida i Alt Pirineu i Aran, Divina Farreny, ha agraït el compromís i l’esforç que estan fent els professionals de tots els àmbits assistencials en el control i l’estabilització dels casos, així com la col·laboració de totes les administracions implicades, i la responsabilitat de tota la ciutadania per complir amb les mesures de prevenció. “Amb els esforços de tothom esperem poder reconduir la situació en els propers dies”, ha destacat Farreny.
“Lleida i el Segrià han estat els primers llocs de Catalunya en tenir rebrots, sense temps de poder implementar els plans d’acció que s’havien treballat, hem hagut de posar en marxa mesures dràstiques de prevenció per reduir els contagis i habilitar dispositius assistencials per fer front a l’augment de positius i d’ingressos hospitalaris”, ha recordat la gerent.
Pel que fa a la situació epidemiològica, actualment a les RS Lleida i Alt Pirineu i Aran s’està fent el seguiment a una setantena de brots i agrupacions de casos, detectats majoritàriament a la comarca del Segrià, en diferents àmbits com residències, empreses de diferents sectors, serveis sanitaris, albergs i casals, així com casos que es donen en la comunitat i en l’àmbit familiar.
24 gestors/es Covid a les ABS de Lleida per informar les persones que es fan una PCR i iniciar el procés d’identificació de contactes
Com a novetat, s’han incorporat 24 gestors/es Covid a les Àrees Bàsiques de Salut de Lleida per informar les persones a les quals se’ls fa una PCR sobre el procediment que s’ha de seguir i iniciar el procés d’identificació de contacte. Els gestors Covid seran una peça clau per al treball de camp exhaustiu d’identificació de contactes i de coordinació amb els professionals de l’atenció primària i els diferents agents socials implicats. S’espera poder incorporar aquests gestors Covid també als centres hospitalaris.
Pel que fa a les urgències d’atenció primària, Farreny ha destacat el funcionament a ple rendiment del CUAP Prat de la Riba, amb atenció les 24 hores del dia, amb una Àrea Sanitària Mòbil instal·lada al carrer Salmerón on s’atenen exclusivament els pacients amb sospita de COVID, es realitzen les visites i les proves complementàries adients, amb la realització de PCR i ecografies pulmonars. Això ha permès que la resta de CAP de la ciutat poguessin atendre amb major garantia els pacients.
Quant a l’atenció hospitalària, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova té tres plantes i dues UCI habilitades per a tractar pacients amb coronavirus (actualment es troben ingressades 74 persones en planta i 10 en UCI), amb la possibilitat d’obrir una 4a planta si és necessari; l’Hospital Universitari Santa Maria té una planta per a pacients amb Covid-19 i una UCI (5 persones ingressades en planta i 5 en UCI); es compta també amb altres centres hospitalaris on es troben ingressades 58 persones (53 en planta i 5 en UCI), així com l’Hotel Salut Nastasi que acull pacients que han d’acabar de fer la convalescència (actualment hi ha 17 persones ingressades en aquest dispositiu medicalitzat). A més, s’ha reforçat l’hospitalització a domicili, que compta amb un equip que fa seguiment diari als pacients que poden acabar de fer la convalescència a casa i que ajuda a disposar de més espai en els centres hospitalaris.
Una de les prioritats de Salut és protegir els més vulnerables. Per aquest motiu, des de l’atenció primària s’estan cribrant les residències, i es fa reforç assistencial i suport en sectorització dels espais, higiene i ús d’EPI a aquells centres que presentin casos.
Amb l’objectiu de disposar de més espai per poder atendre pacients amb Covid-19, en els darrers dies, s’ha començat a treballar en l’adequació del Pavelló Onze de Setembre de Lleida en Pavelló Salut, que podrà estar enllestit la primera setmana d’agost.
Més de 20.000 proves PCR des del passat 1 de juliol
La gerent de la Regió Sanitària Lleida ha detallat que en els diferents dispositius assistencials (hospitals, CUAP, CAP, SEM i cribratge a residències), s’han realitzat més de 20.000 proves PCR des del passat 1 de juliol. Actualment, el laboratori de l’Hospital Arnau de Vilanova té capacitat per analitzar 1.800-2.000 PCR diàries, i en les properes setmanes es veurà ampliada amb 400-500 PCR més, gràcies a la incorporació d’una nova màquina. “Aquesta capacitat de detecció és una part important de la cadena, però cal gestionar els resultats, identificar els contactes i fer el seguiment de les quarantenes, així aconseguirem tallar les cadenes de transmissió”, ha recordat Farreny.
Cooperació de les diferents administracions
En la seva intervenció, Divina Farreny ha destacat la col·laboració dels diferents ajuntaments de la zona del Baix Segre i del Consell Comarcal del Segrià, per la posada a disposició d’equipaments on les persones amb resultat de Covid-19 positiu i els contactes estrets poden fer l’aïllament.
Aquesta coordinació es dona també en les taules de treball que es reuneixen periòdicament, on els referents Covid, els gestors Covid i els mediadors de l’atenció primària treballen de manera conjunta amb els tècnics de la recollida de la fruita, els serveis socials i els agents cívics de cada municipi per detectar les necessitats d’intervenció comunitària i prendre les mesures preventives adequades a moment.
Reforç de la coordinació territorial de tots els actors implicats
El delegat del Govern a Lleida ha anunciat l’ampliació de l’ens territorial per a la lluita conjunta de totes les administracions i entitats implicades contra el coronavirus. Inicialment, es va crear el Procicat Segrià per fer front a l’evolució de la pandèmia en aquesta comarca; posteriorment va incorporar el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament de Balaguer. A partir d’ara, l’ens, que passa a denominar-se Coordinació territorial Covid-19 Vegueria de Lleida, aplegarà també els presidents de la resta de comarques de la plana de Lleida i els alcaldes de les respectives capitals. La Coordinació territorial, presidida pel delegat del Govern, es reunirà ordinàriament els dilluns, dimecres i divendres, i de manera extraordinària quan sigui necessari.