El 83,6% dels establiments empresarials de Catalunya s’han vist afectats per la crisi sanitària de la COVID-19 al segon trimestre del 2020 segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El principal impacte en aquests establiments ha estat la disminució de la facturació (87,0%). L’impacte en l’ocupació ha estat del 57,8% i en un de cada tres establiments ha comportat una aturada total de l’activitat (32,6%).

De les mesures que les empreses de Catalunya preveuen adoptar o mantenir a partir de la represa, la reorganització de la jornada laboral és la més freqüent (60,9%), seguida del teletreball (50,8%). Al sector de l’hostaleria, el teletreball queda relegat a la cinquena posició (29,8%) i dona preferència a la introducció d'incentius al consum (55,7%), com ara campanyes comercials, promocions, etc. Aquesta darrera mesura és la tercera més freqüent al sector comercial, amb un 38,3%.

Impacte sobre la facturació i previsions a partir de la represa

El 87% dels establiments empresarials afectats per la crisi sanitària han disminuït la facturació al segon trimestre del 2020 i aquest percentatge augmenta fins al 96,6% i 91,1% als sectors de l’hostaleria i de la construcció, respectivament. Només el 5,1% dels establiments afectats han vist incrementar la facturació.

La disminució en la facturació als establiments de Catalunya afectats per la crisi sanitària ha estat del 46,6%, de mitjana, al segon trimestre del 2020, en comparació amb el mateix trimestre de l’any anterior, i ha arribat al 82,6% en el cas de l’hostaleria. Els establiments de menys grandària (menys de 10 ocupats) són els que han disminuït més la facturació, amb un percentatge mitjà del 54%.

Gairebé dos de cada tres establiments de Catalunya que han vist disminuir la facturació al segon trimestre del 2020 preveuen recuperar-la en un any o menys d’un any (61,6%). Aquesta proporció és força inferior al sector hostaler (40,8%), en què el 52,7% creu que trigarà més d’un any a recuperar-se.

Un 8,4% dels establiments veuen difícil recuperar el nivell de facturació habitual o directament creuen que no el recuperaran i que es veuran abocats a tancar el negoci; només el 2,6% dels establiments ja han recuperat el nivell de facturació habitual.

Impacte sobre l’ocupació i previsions a partir de la represa

El 57,8% dels establiments empresarials afectats per la crisi sanitària han tingut un impacte en l’ocupació en el segon trimestre. D’aquests establiments, el 77,1% han fet una reducció temporal d’ocupació, el 63,8% no han dut a terme les contractacions previstes, el 45,7% no han renovat contractes, el 33,7% han reduït la plantilla de forma permanent i el 6,7% han augmentat el nombre de treballadors.

A partir de la represa, com a mesura preferent en matèria d’ocupació, els enquestats preveuen no fer noves contractacions de treballadors (44,2%) i, en segon lloc, la suspensió temporal de treballadors (29,2%). Aquestes dues mesures es repeteixen en gairebé tots els sectors d’activitat, excepte en l’hostaleria, en què s’inverteixen, amb un 52,9% i 66,3%, respectivament. El sector de la construcció preveu la no renovació de contractes temporals (31,5%), per davant de la suspensió temporal d’ocupació (23,2%).

Només el 9,8% dels establiments preveuen augmentar el nombre de treballadors, percentatge que es redueix gairebé a la meitat en els de menys de 10 ocupats (5,0%).

Mesures adoptades en relació amb la crisi sanitària

La implantació del teletreball ha estat la mesura adoptada majoritàriament pels establiments de Catalunya afectats per la crisi sanitària al segon trimestre del 2020 (71,4%), seguida de prop per la reorganització i flexibilització de la jornada de treball (70,7%). Altres mesures rellevants són la sol·licitud d’ajut econòmic o financer i la reducció de la jornada laboral, amb un 45,7% i 45,0%, respectivament.

Per sectors d’activitat, el teletreball és la principal mesura implantada en l’hostaleria i la resta de serveis (66,4% i 76,3%, respectivament), mentre que en la indústria, la construcció i el comerç és la reorganització de la jornada de treball (81,6%, 76,2% i 69,9%, respectivament). La sol·licitud d’ajuts econòmics o financers és la tercera mesura que ha preferit adoptar la industria i la construcció (43,9% i 45,3%, respectivament), mentre que el comerç i la resta de serveis han preferit adoptar la reducció de jornada (45,5% i 47,0%, respectivament).

Per grandària de l’establiment, els establiments més grans (50 ocupats o més) han adoptat com a principal mesura la implantació del teletreball, mentre que per als de menys de 10 i els de 10 a 49 ha estat la reorganització de la jornada de treball, amb un 55,0% i 75,1%, respectivament. La demanda d’ajut econòmic o financer per a aquests dos grups ocupa la tercera mesura més important (49,0% i 51,7%, respectivament), però passa a la cinquena posició per als establiments de 50 ocupats o més  (39,3%).