Barcelona ha tancat el primer semestre de l’any amb un descens del 42% dels fets delictius. Aquesta reducció tan dràstica de delictes és conseqüència directa de l’entrada en vigor de l’Estat d’Alarma (14 de març – 20 de juny) i de  l’establiment de les mesures de confinament per combatre la pandèmia de la Covid-19. Durant el mateix període, a Catalunya el descens delinqüencial s’ha situat en un 30,46%. Barcelona és la regió policial amb més reducció de fets delictius respecte a la resta del territori català.

De gener a juny de 2020 s’han registrat a la ciutat 65.873 delictes, que comparats amb els 113.640 del mateix període durant el 2019, fan que hi hagi una variació negativa del 42,03%. Durant el 2019, a la ciutat es van denunciar una mitjana mensual de 18.940 fets, mentre que aquest any és de 10.979. Pel que fa les detencions, durant el primer semestre de l’any s’han situat en un descens del  25,5%, concretament, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona han fet 8.420 detencions.

Les dades delinqüencials corresponents al primer semestre de l’any s’han presentat avui en el marc de la celebració de la Junta Local de Seguretat de Barcelona, presidida pel conseller d’Interior Miquel Buch i l’alcaldessa Ada Colau, i amb la participació de la resta de cossos policials i representants de la Judicatura i de Fiscalia, entre d’altres actors que tenen competències en l’àmbit de la seguretat a la ciutat de Barcelona.

Aquesta és la primera vegada que s’ha reunit l’òrgan després de la finalització de les restriccions establertes que se’n derivaven de l’aplicació de l’estat d’alarma per frenar l’expansió de la COVID-19 i ha comportat que alguns dels assistents hi intervinguessin telemàticament per tal de mantenir les mesures de seguretat establertes.

L’objectiu de la Junta és el d’establir espais de debat que permetin la presa de decisions sobre les necessitats i prioritats en matèria de prevenció i seguretat a la ciutat. Es tracta d’analitzar els mecanismes de coordinació en les intervencions policials, programes o accions per tal de potenciar i millorar la seguretat.

Baixen els furts i els robatoris violents

Els delictes contra el patrimoni han experimentat un descens del 45,21% respecte el primer semestre de 2019, situant-se en 57.791 fets, pels 105.470 de 2019. Pel que fa als delictes més comuns, els furts han disminuït un 56,5%, (de 67.009 el 2019 a 29.146 el 2020), els robatoris amb força un 38% (de 10.744 el 2019 a 6.661 el 2020) i els robatoris amb violència i/o intimidació un 32,8% (de 7.047 el 2019 a 4.981 el 2020). Les estrictes mesures de seguretat establertes per l’impacte de la pandèmia han suposat que enguany el nombre de turistes que visiten la ciutat s’hagi reduït notablement i en conseqüència aquest tipus de tipologia delictiva.

Les mesures de seguretat establertes en el marc de la pandèmia que preveuen la distància social i l’ús de la mascareta per evitar el contagi de la malaltia han comportat que el furt es mantingui a uns nivells molt allunyats dels habituals. En canvi, el robatori violent, tot i que continua per sota respecte l’any passat, manté una tendència a augmentar.

Pel que fa als delictes contra les persones, cal remarcar que han experimentat un descens del 10,9% respecte els sis primers mesos de l’any passat, de 4.981 a 4.439 al 2020. En els tipus delictius més rellevants es troba el descens del 26,5% del delicte de lesions, la baixada d’un 8,4% de les agressions i abusos sexuals, i pel que fa a les coaccions una disminució del 13,3%. En relació amb els homicidis a la ciutat, durant el primer semestre s’han registrat nou casos, sis més que l’any passat en la mateixa franja. 

L’estat d’alarma i el confinament redueixen en un 70% els delictes

La COVID-19 ha marcat clarament els primers mesos d’aquest any a la ciutat de Barcelona i arreu del país. La situació generada per la pandèmia i les restriccions establertes en quant a mobilitat de les persones i confinament han fet que es produeixi un notable descens del 69,3% durant aquest període. Durant aquesta franja, s’han produït 19.208 fets, mentre que durant el mateix període de 2019 van ser 62.536.

Un clar exemple, és com en el mes d’abril –coincidint amb els dies amb un confinament més restrictiu en quant a activitat laboral- els fets delictius a la ciutat van arribar a 3.796 durant tot el mes, mentre que el mes d’abril de 2019 van ser de 19.620. 

Pel que fa a la segmentació per districtes de la ciutat, durant l’estat d’alarma la comissaria de Ciutat Vella va ser la que va liderar el descens de fets delictius en un 78,04%, seguida de l’Eixample en un 77,98% i Sants-Montjuïc en 61,74%.

Una dada destacable és com els furts durant l’estat d’alarma van disminuir un 85,65% a la capital catalana. Concretament, durant aquest període van situar-se en 5.404 furts, mentre que en el mateix període de l’any anterior va ser de 37.656. A més de la menor mobilitat registrada, els lladres han tingut més dificultats a l’hora de cometre aquest fet delictiu, ja que les mesures per garantir la distància social han implicat que les persones siguin molt més conscients a l’hora de mantenir el seu espai personal, sobretot a la via pública.

Les denúncies per delictes contra la salut pública, principalment el tràfic de substàncies estupefaents, han experimentat un augment durant aquest primer semestre de l’any, motivat sobretot pel període de confinament quan les actuacions policials relacionades amb aquest tipus delictiu es van incrementar. Al districte de Ciutat Vella, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han desmantellat durant els tres mesos de confinament un total de 32 narcopisos i/o punts de vendre de substàncies estupefaents. 

Els casos de violència de gènere baixen durant el confinament

Mentre que la tendència acumulada dels primers sis mesos de l’any marca un repunt d’un 5,2% dels delictes englobats en la problemàtica de la violència de gènere (1.143 casos), durant el període del confinament aquests casos van experimentar una variació negativa del 2,6% (594 casos).

Des del dia 14 de març les denúncies per amenaces es van reduir un 12,1%, arribant a les 204 denúncies, també les relacionades amb maltractaments van disminuir un 1%, amb un total de 202 casos i les coaccions van passar de 34 casos del 2019 a 22 enguany, una reducció del 35%. Per contra, els trencaments de resolucions judicials en el marc de les ordres de protecció envers aquestes víctimes van augmentar un 44,8%, situant-se en 84 casos a la capital catalana.

La impossibilitat de sortir de casa i el fet de compartir espais amb l’agressor durant un període sostingut en el temps, va comportar en molts casos que les víctimes no tinguessin, no només la possibilitat física de poder evitar aquestes situacions, sinó tampoc les eines necessàries per poder fer-ho, ni l’empoderament per prendre la decisió de denunciar. Tot i ser un procés intern de  la víctima, aquest ve acompanyat pel suport dels grups i organismes que treballen la problemàtica de la violència de gènere.

Per part del cos de Mossos d’Esquadra, es va fer evident la necessitat de disposar de mecanismes de control i detecció d’aquest tipus de situacions. En aquest sentit, es va impulsar des del servei d’acompanyament i seguiment de les víctimes, en coordinació amb els grups d’atenció a la víctima, l’establiment de contactes telefònics amb aquelles víctimes que es tenien localitzades perquè ja havien estat ateses prèviament per aquestes unitats. Es van realitzar uns 11.300 contactes telefònics per comprovar el seu estat, 6.385 dels quals eren persones que disposaven de mesures judicials de protecció.

A banda, des del cos de Mossos es va potenciar una campanya adreçada a la població, per a que actuessin de RADAR en cas de detectar casos de maltractaments en el seu entorn i va entrar en funcionament la bústia mossos.atenciovictimes@gencat.cat com a una eina per adreçar-se a la policia en cas de tenir coneixement de casos relacionats ambla violència de gener i/o domèstica.

El Pla d’Acció Tremall dona bons resultats contra la multireincidència

 La Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra va reactivar a principis del mes de juny –coincidint amb la fase de represa- el Pla d’Acció Tremall per combatre l’acció de lladres multireincidents que reiteradament cometen furts i robatoris violents als carrers de la capital catalana. L’objectiu principal és augmentar la percepció de seguretat de les persones que viuen, conviuen, treballen, transiten i fan vida a la ciutat, i reduir l’acció delinqüencial de lladres que acumulen diverses detencions policials i sobre els quals s’acredita policialment que el seu modus vivendi és la comissió continuada i reiterada de fets delictius.

Aquest pla, tutelat per la Fiscalia, ha comportat un augment de la pressió policial en les zones més afectades per la multireincidència, principalment als districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sant Martí i Sants- Montjuïc, amb patrullatge uniformat i de paisà. Paral·lelament, en l’àmbit de la investigació, els mossos treballen per reunir la principal càrrega de prova per poder demostrar l’activitat delinqüencial dels detinguts per tal que l’autoritat judicial pugui dictar mesures cautelars d’allunyament o presó, en funció del tipus d’infracció penal.

Actualment hi ha al voltant de 159 multireincidents actius que actuen a la ciutat i que durant els darrers 6 mesos de l’any acumulen 7 o més detencions per furt o un total de 5 detencions per robatoris violents i/o furts. Entre tots (aquest centenar actiu) sumen des del 2017 un total de 1797 detencions i 2959 denúncies. Des del 2017, el delinqüent amb més detencions n’acumula 43 i el que té més denúncies n’acumula 86.

El Pla Tremall també preveu fer un control intensiu dels habitatges ocupats on viuen aquests delinqüents. El treball policial d’anàlisi realitzat en relació amb aquest fenomen ha conclòs que hi hauria una cinquantena d’espais ocupats il·legalment on pernocten i guarden el material. sostret

Durant el primer semestre de l’any, s’han detingut 3833 persones relacionades amb furts i robatoris violents, de les quals un 4% són multireincidents.

Un dia a Barcelona

De mitjana, durant un dia a la ciutat de Barcelona, l’activitat policial es pot dividir en diferents facetes, atenent al tipus de tasca que es realitzi.

Referent a la vessant d’atenció al ciutadà, es té coneixement de la comissió de 362 delictes a través de la recepció de denúncies, s’atenen 1.447 incidents de qualsevol tipologia, ja entrin a través del 112, directament per l’avís de ciutadans, o bé per altres vies, com podrien ser les xarxes socials.

En relació a la vessant més proactiva de seguretat ciutadana i investigació, es produeixen 46 detencions, 106 persones denunciades o investigades, i es dona auxili a 14 accidents de trànsit amb víctimes.

L’ordre públic a Barcelona també és un aspecte a referenciar, ja que de mitjana en un dia conflueixen  set mobilitzacions de diferents tipus, ja siguin comunicades o no, i es planifiquen 11 dispositius de seguretat ciutadana.

Des de la visió de la relació amb la comunitat, cada dia es produeixen de mitjana 64 contactes amb diferents organitzacions socials, ja sigui a través de les unitats de proximitat i de relació amb la comunitat, efectius de seguretat ciutadana o la unitat de mediació.

Finalment, i des d’un punt de vista més operatiu, es despleguen tant a les àrees bàsiques policials de districte, com a les unitats regionals desplegades a la regió un total de 981 dotacions policials.

 

Cauen a la meitat les infraccion de l’Ordenança de Convivència

Durant els primers sis mesos de l’any han disminuït en un 43,7% les infraccions de les ordenances municipals. Destaca la disminució dels 55% de les infraccions de l’Ordenança per fomentar i garantir la convivència que passen de les 23.777 de gener a juny del 2019 a les 14.754 del mateix període d’aquest any.

El major nombre d’infraccions fan referencia al consum de begudes alcohòliques, 7.869, un 26,5% menys que en el mateix període de l’any anterior; venda ambulant amb un total de 6.300 infraccions respecte les 21.266 de l’any 2019, un 70,4% menys, i necessitats fisiològiques a l’espai públic que disminueix un 49,1% passant de 2.121 a 1.079 infraccions.

La Guàrdia Urbana també ha augmentat un 11,2% els contactes amb la comunitat passant dels 10.550 als 11.729 durant els primers sis mesos de l’any.

Des de l’entrada en vigor del Decret d’Estat d’Alarma el 14 de març la Guàrdia Urbana es va reorganitzar per fer front a la situació d’emergència sanitària. Els plans de contingència van permetre mantenir els estàndards de qualitat i la adaptació dels serveis a les noves necessitats que han anat sorgint.

El cos de policia barceloní va reorientar el seu servei a la ciutadania amb l’objectiu de garantir les mesures de restricció, reforçar la tasca assistencial, mantenir el civisme i la seguretat a la ciutat i atendre les demandes de convivència.

Una de les primeres mesures que es va prendre quan es va tenir coneixement de la presència de la Covid-19 a la ciutat va ser la de realitzar un Pla de Contingència per afrontar els riscos derivats d’aquesta situació i per realitzar l’anàlisi i les accions derivades de cadascun dels escenaris on la Guàrdia Urbana pot trobar-se amb la finalitat de disposar dels recursos mínims que garanteixin l’assumpció de les seves competències.

Cal destacar l’inici del règim de servei 7x7, creant dos grups de treball de més de 1.000 agents cada un per tal de disminuir el risc de contagi i assegurar l’operativitat i la resposta policial.

Durant l’Estat d’Alarma es van gestionar 115.227 trucades al 092/112 de les quals 14.504 estan relacionades per molèsties en domicili i 7.021 per molèsties a l’espai públic.

La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van interposar 54.467 denúncies a persones per no respectar el confinament.

 

 

Barcelona, 29 de juliol de 2020