El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania ha presentat el balanç d’activitat de la Secretària en matèria d’estrangeria durant el primer semestre del 2020. Malgrat que tots els serveis s’han mantingut oberts, la demanda de tràmits administratius i les sol·licituds d’informació i assessorament han caigut significativament per la situació de pandèmia
Amorós considera un “error humanitari i estratègic” la negativa de l’Estat espanyol a acollir persones refugiades de les illes gregues
Amorós considera un “error humanitari i estratègic” la negativa de l’Estat espanyol a acollir persones refugiades de les illes gregues
El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha presentat aquest matí el balanç d’activitat de la Secretària en matèria d’estrangeria durant el primer semestre del 2020. La situació de pandèmia de la covid-19, que va provocar la declaració de l’estat d’alarma el passat mes de març i les posteriors restriccions de mobilitat i activitat econòmica i social, ha afectat notablement l’activitat dels primers mesos de l’any. “Ha estat un semestre marcat per la covid, i totes les dades tenen aquest element condicionador. Això no vol dir que s’hagi donat menys servei, però malgrat no haver tancat els serveis i haver atès els usuaris que s’hi han adreçat, hi ha hagut una gran disminució", ha explicat Amorós.
Aquesta disminució s’ha donat tant en les sol·licituds d’informes de reagrupament familiar com en els d’arrelament social. En el cas de les sol·licituds corresponents al tràmit de reagrupament, la disminució ha estat del 52% respecte al mateix període de l’any passat, tot i que el perfil de les persones sol·licitants s’ha mantingut molt semblant al de l’any 2019: la majoria són homes (78,2%) d’entre 30 i 44 anys (57%) i, per nacionalitats, torna a destacar el col·lectiu marroquí amb un 35,8% de les sol·licituds, molt lluny del 14,7% de sol·licitants pakistanesos. Els segueixen els sol·licitants indis (6,9%) i els senegalesos (6,8%)
Pel que fa a les sol·licituds d’informes d’arrelament, la caiguda de la demanda ha estat inferior, d’un 35% respecte al mateix semestre de l’any 2019. El perfil de les persones sol·licitants correspon a una majoria d’homes (57%), d’entre 30 i 44 anys (53%) i, per orígens dels sol·licitants, destaquen els de nacionalitat marroquina (19%), seguits per un 17% de nacionalitat hondurenya i un 9% de nacionalitat pakistanesa.
Aquesta dinàmica de caiguda de l’activitat també s’ha produït en l’àmbit d’altres serveis com, per exemple, el d’assessorament jurídic en matèria d’estrangeria, Info-Migració, el qual, tot i haver-se mantingut obert durant el període de confinament, ha vist com les demandes d’informació han baixat durant el primer semestre del 2020 fins a 10.663 consultes, pràcticament la meitat que en el mateix període de l’any anterior. La majoria de les consultes (sis de cada deu) provenen de les administracions públiques, sobre tot ajuntaments, mentre que el 27,8% les han formulades ciutadans estrangers, un 5,9% han estat consultes d’entitats privades i només un 5,6% han estat de ciutadans nacionals.
Quant a l’activitat al territori, també s’han reduït les peticions per al Servei de Primera Acollida, afectat per la suspensió d’activitats formatives presencials. En els primers sis mesos de l’any s’han tramitat 3.939 noves sol·licituds d’alta al servei, una xifra que representa només el 70% de les sol·licituds que es van tramitar el mateix període de l’any passat. En canvi, hi ha un 12% més de certificats emesos que l’any passat, amb un total de 623. El perfil dels sol·licitants, pel que respecta a la procedència, està dominat pel col·lectiu marroquí (1.359), seguit del colombià i l’hondureny, tots ells amb més de 400 sol·licitants durant el primer semestre del 2020. La proporció entre homes i dones està bastant equilibrada i la majoria són persones de 30 a 44 anys. El Servei de Primera Acollida s’ofereix per tot el territori, amb 96 ens locals diferents que han tramitat altes, entre els quals destaca l’Ajuntament de Lleida, amb més de 250, que representen un 7% del total.
L’activitat del Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari també ha disminuït de manera més suau en l’atenció d’usuaris, amb una baixada del 21% en les consultes ateses i, de manera més acusada, en l’obertura d’expedients, amb un descens del 62%. El perfil dels usuaris que han iniciat els 282 nous expedients durant aquest primer semestre correspon a una dona d’entre 30 i 44 anys, nascuda a un país llatinoamericà, titulada en Ciències Socials o Jurídiques i que està desocupada.
També s’han frenat a la meitat les sol·licituds de protecció internacional presentades a Catalunya respecte 2019, una aturada molt més gran que la de l’Estat espanyol o el conjunt de la UE-28:
Aquesta disminució s’ha donat tant en les sol·licituds d’informes de reagrupament familiar com en els d’arrelament social. En el cas de les sol·licituds corresponents al tràmit de reagrupament, la disminució ha estat del 52% respecte al mateix període de l’any passat, tot i que el perfil de les persones sol·licitants s’ha mantingut molt semblant al de l’any 2019: la majoria són homes (78,2%) d’entre 30 i 44 anys (57%) i, per nacionalitats, torna a destacar el col·lectiu marroquí amb un 35,8% de les sol·licituds, molt lluny del 14,7% de sol·licitants pakistanesos. Els segueixen els sol·licitants indis (6,9%) i els senegalesos (6,8%)
Pel que fa a les sol·licituds d’informes d’arrelament, la caiguda de la demanda ha estat inferior, d’un 35% respecte al mateix semestre de l’any 2019. El perfil de les persones sol·licitants correspon a una majoria d’homes (57%), d’entre 30 i 44 anys (53%) i, per orígens dels sol·licitants, destaquen els de nacionalitat marroquina (19%), seguits per un 17% de nacionalitat hondurenya i un 9% de nacionalitat pakistanesa.
Aquesta dinàmica de caiguda de l’activitat també s’ha produït en l’àmbit d’altres serveis com, per exemple, el d’assessorament jurídic en matèria d’estrangeria, Info-Migració, el qual, tot i haver-se mantingut obert durant el període de confinament, ha vist com les demandes d’informació han baixat durant el primer semestre del 2020 fins a 10.663 consultes, pràcticament la meitat que en el mateix període de l’any anterior. La majoria de les consultes (sis de cada deu) provenen de les administracions públiques, sobre tot ajuntaments, mentre que el 27,8% les han formulades ciutadans estrangers, un 5,9% han estat consultes d’entitats privades i només un 5,6% han estat de ciutadans nacionals.
Quant a l’activitat al territori, també s’han reduït les peticions per al Servei de Primera Acollida, afectat per la suspensió d’activitats formatives presencials. En els primers sis mesos de l’any s’han tramitat 3.939 noves sol·licituds d’alta al servei, una xifra que representa només el 70% de les sol·licituds que es van tramitar el mateix període de l’any passat. En canvi, hi ha un 12% més de certificats emesos que l’any passat, amb un total de 623. El perfil dels sol·licitants, pel que respecta a la procedència, està dominat pel col·lectiu marroquí (1.359), seguit del colombià i l’hondureny, tots ells amb més de 400 sol·licitants durant el primer semestre del 2020. La proporció entre homes i dones està bastant equilibrada i la majoria són persones de 30 a 44 anys. El Servei de Primera Acollida s’ofereix per tot el territori, amb 96 ens locals diferents que han tramitat altes, entre els quals destaca l’Ajuntament de Lleida, amb més de 250, que representen un 7% del total.
L’activitat del Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari també ha disminuït de manera més suau en l’atenció d’usuaris, amb una baixada del 21% en les consultes ateses i, de manera més acusada, en l’obertura d’expedients, amb un descens del 62%. El perfil dels usuaris que han iniciat els 282 nous expedients durant aquest primer semestre correspon a una dona d’entre 30 i 44 anys, nascuda a un país llatinoamericà, titulada en Ciències Socials o Jurídiques i que està desocupada.
També s’han frenat a la meitat les sol·licituds de protecció internacional presentades a Catalunya respecte 2019, una aturada molt més gran que la de l’Estat espanyol o el conjunt de la UE-28:
| UE-28 | Estat espanyol | Catalunya | |
| 2013 | 431.095 | 4.485 | 484 |
| 2014 | 626.960 | 5.615 | 786 |
| 2015 | 1.322.845 | 14.780 | 1.302 |
| 2016 | 1.260.910 | 15.755 | 1.834 |
| 2017 | 712.235 | 36.605 | 3.867 |
| 2018 | 646.060 | 54.050 | 7.876 |
| 2019 | 743.225 | 118.264 | 13.270 |
| 2020 (1r semestre) | 201.155 | 44.615 | 3.865 |
Una de les dades més positives d’aquest primer semestre ha estat el manteniment en funcionament del programa Instituts Oberts. Aquest programa es va posar en marxa el curs 2017-2018 i té com a finalitat la millora de l’èxit educatiu de tot l’alumnat, especialment el d’origen migrant, i ho fa a través de la dinamització de l’activitat educativa fora de l’horari lectiu en instituts amb alta presència d’aquest col·lectiu. El programa s’ha desenvolupat en 14 centres educatius ubicats en cinc municipis de l’Àrea Metropolitana: quatre centres de Badalona i quatre de Granollers, dos de Sabadell, un de Sant Adrià de Besòs i tres de Terrassa. A cada un s’ha desplegat un pla de dinamització que ha permès incrementar l’oferta d’activitat i la participació de l’alumnat.
A causa de la crisi del coronavirus que va tancar els centres educatius el tercer trimestre del curs, l’activitat s’ha reduït però el programa ha continuat en funcionament. Així, al llarg del curs escolar 2019-2020 s’han realitzat 133 activitats extraescolars, en les que van participar 1.676 alumnes. Durant el tancament dels centres educatius, en el període del confinament, l’activitat del programa s’ha reorientat a activitats de suport educatiu a l’alumnat, en coordinació amb els equips docents dels instituts.
Flexibilització del reglament de la llei d’estrangeria
Durant la roda de premsa, Oriol Amorós ha parlat de la situació de les persones refugiades després de l’incendi al campament de Mòria i ha reiterat la proposta de la Generalitat a l’Estat espanyol d’acollir a Catalunya fins a 20 menors migrants sols i 100 adults que es troben a la illa de Lesbos. Amorós ha qualificat la decisió de l’Estat de no participar en l’acollida de refugiats com “un error humanitari, això no ho fan les democràcies, que defensen els drets humans al seu territori i al món”. Però també l’ha considerat “un error estratègic, perquè l’Estat espanyol, que és qui té les fronteres més febles davant la immigració irregular, hauria de ser el primer interessat en les operacions d’acollida conjuntes amb la resta d’Europa”.
El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania també ha aprofitat per demanar un cop més a l’Estat espanyol que utilitzi els mecanismes legals que ja existeixen –la flexibilització del reglament de la llei d’estrangeria- per evitar la irregularitat administrativa de moltes persones i “fer-les visibles i que puguin entrar dins del radar de les polítiques públiques”. I s’ha referit, especialment, al cas dels joves migrats sols: “Als joves extutelats per la Generalitat, quan fan la majoria d’edat i han de fer la primera renovació de permís, se’ls exigeixen de manera injusta unes condicions econòmiques que la majoria dels nostres fills no complirien”. I ha afegit que “el Tribunal Suprem ha fet una interpretació de la llei amb els ulls tapats i sense conèixer la realitat d’aquests joves, els tracta com si fossin rendistes. Els aboquen a la irregularitat, l’economia submergida i la vulnerabilitat, i tiren per terra tota la feina i la inversió de la Generalitat en la seva acollida i acompanyament personal i educatiu. És una situació d’alarma que ens preocupa molt, perquè ja està passant, ja s’estan denegant permisos a aquests joves”.
Per últim, Oriol Amorós ha valorat “molt satisfactòriament” la convocatòria d’ajuts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a la contractació de treballadores de les cures, a través de la subvenció a l’ocupador de la part corresponent a les quotes de la Seguretat Social. “S’han presentat 352 sol·licituds, que suposen la sortida de la irregularitat de 352 persones, majoritàriament dones, que inicien el camí cap a la dignitat i la plena ciutadania, amb tots els drets i els deures”, ha reblat, i ha recordat que es tracta d’una iniciativa pionera a l’Estat i a Europa.
En aquest enllaç podeu descarregar els arxius de vídeo i àudio de la roda de premsa i l'informe de balanç de l'activitat de la secretaria.
A causa de la crisi del coronavirus que va tancar els centres educatius el tercer trimestre del curs, l’activitat s’ha reduït però el programa ha continuat en funcionament. Així, al llarg del curs escolar 2019-2020 s’han realitzat 133 activitats extraescolars, en les que van participar 1.676 alumnes. Durant el tancament dels centres educatius, en el període del confinament, l’activitat del programa s’ha reorientat a activitats de suport educatiu a l’alumnat, en coordinació amb els equips docents dels instituts.
Flexibilització del reglament de la llei d’estrangeria
Durant la roda de premsa, Oriol Amorós ha parlat de la situació de les persones refugiades després de l’incendi al campament de Mòria i ha reiterat la proposta de la Generalitat a l’Estat espanyol d’acollir a Catalunya fins a 20 menors migrants sols i 100 adults que es troben a la illa de Lesbos. Amorós ha qualificat la decisió de l’Estat de no participar en l’acollida de refugiats com “un error humanitari, això no ho fan les democràcies, que defensen els drets humans al seu territori i al món”. Però també l’ha considerat “un error estratègic, perquè l’Estat espanyol, que és qui té les fronteres més febles davant la immigració irregular, hauria de ser el primer interessat en les operacions d’acollida conjuntes amb la resta d’Europa”.
El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania també ha aprofitat per demanar un cop més a l’Estat espanyol que utilitzi els mecanismes legals que ja existeixen –la flexibilització del reglament de la llei d’estrangeria- per evitar la irregularitat administrativa de moltes persones i “fer-les visibles i que puguin entrar dins del radar de les polítiques públiques”. I s’ha referit, especialment, al cas dels joves migrats sols: “Als joves extutelats per la Generalitat, quan fan la majoria d’edat i han de fer la primera renovació de permís, se’ls exigeixen de manera injusta unes condicions econòmiques que la majoria dels nostres fills no complirien”. I ha afegit que “el Tribunal Suprem ha fet una interpretació de la llei amb els ulls tapats i sense conèixer la realitat d’aquests joves, els tracta com si fossin rendistes. Els aboquen a la irregularitat, l’economia submergida i la vulnerabilitat, i tiren per terra tota la feina i la inversió de la Generalitat en la seva acollida i acompanyament personal i educatiu. És una situació d’alarma que ens preocupa molt, perquè ja està passant, ja s’estan denegant permisos a aquests joves”.
Per últim, Oriol Amorós ha valorat “molt satisfactòriament” la convocatòria d’ajuts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a la contractació de treballadores de les cures, a través de la subvenció a l’ocupador de la part corresponent a les quotes de la Seguretat Social. “S’han presentat 352 sol·licituds, que suposen la sortida de la irregularitat de 352 persones, majoritàriament dones, que inicien el camí cap a la dignitat i la plena ciutadania, amb tots els drets i els deures”, ha reblat, i ha recordat que es tracta d’una iniciativa pionera a l’Estat i a Europa.
En aquest enllaç podeu descarregar els arxius de vídeo i àudio de la roda de premsa i l'informe de balanç de l'activitat de la secretaria.
