• Les tres noves oficines, que s’afegeixen a les 15 existents, cobriran zones geogràfiques on encara no hi havia representació institucional catalana

 

• Les obertures també s’emmarquen en les actuacions de la Generalitat per contrarestar els efectes de la pandèmia i contribuir a la recuperació econòmica i social

 

El Govern ha aprovat l’obertura de tres noves delegacions: a Austràlia, amb seu a Sydney; al Japó, amb seu a Tòquio; i al Senegal, amb seu a Dakar. Les tres noves delegacions responen a la necessitat de cobrir zones geogràfiques on encara no hi havia representació institucional catalana, amb la voluntat de ser present a tot el món.

 

Les noves oficines seran un instrument idoni per desplegar els diferents plans d’acció exterior del Govern, com el Pla Àfrica 2020-2023, el Pla Japó 2020-2023 o el Pla de reactivació econòmica i protecció social.

 

L’ampliació del nombre de delegacions, que passarà de 15 a 18, reforça la xarxa d’oficines de  la Generalitat a l’exterior per optimitzar la col·laboració internacional en l’esforç per contenir la pandèmia i alhora contribuir a la reactivació econòmica i social del país.

 

Delegació a Austràlia

 

Amb la delegació a Austràlia, el Govern s’instal·larà per primer cop a Oceania, encara que des del 1988 hi ha una oficina d’ACCIÓ a Sydney. La Delegació del Govern cobrirà també Nova Zelanda.

 

Austràlia s’ha convertit en una de les destinacions més populars per al turisme de Catalunya, tal com demostra l’alt volum de casos (113, un dels països amb més persones ateses) de catalans i catalanes gestionats des d’aquest país pel Departament d’Acció Exterior durant la crisi de la Covid-19 entre març i juny de 2020. A més, Austràlia i Nova Zelanda acullen uns 3.500 catalans, mentre que els dos països tenen a Catalunya una diàspora de prop d’un miler de persones.

 

Tant Austràlia com Nova Zelanda tenen un gran potencial en l’establiment de cooperacions internacionals necessàries per assolir objectius i projectes del Pla de reactivació econòmica i protecció social. Amb un índex de desenvolupament humà del 0,939 (el tercer millor del món) i una àmplia expertesa en àmbits com l’acció climàtica, el model australià resulta de gran interès per a Catalunya. Fins a la pandèmia, Austràlia acumulava 27 anys de creixement econòmic anual ininterromput i ostentava el rècord del període més llarg de creixement sense recessió per a una economia desenvolupada. Des de 1991, l’economia australiana ha registrat una taxa de creixement mitjà del 3,2% anual.

 

Per la seva banda, Nova Zelanda ocupa posicions capdavanteres en escala mundial en polítiques públiques de caire social i en camps com la transparència, l’eGovernment o la gestió de la crisi de la Covid-19.

 

Delegació al Japó

 

El Govern vol reforçar la seva presència institucional a l’Àsia-Pacífic creant-hi la primera delegació al Japó, que tindrà també funcions de prospecció a Corea del Sud i la Xina.

 

L’obertura de la Delegació del Govern al Japó és una conseqüència lògica de la relació històrica entre Catalunya i el Japó els darrers 40 anys: el Consolat General del Japó es va instal·lar a Barcelona el 1987 i la primera oficina de la Generalitat a l’exterior va ser l’oficina d’ACCIÓ a Tòquio, inaugurada el 1988.

 

Japó ha estat considerat sempre un país prioritari en l’acció exterior del Govern, com demostra el Pla Japó, que amb més de deu anys de vigència marca les línies de col·laboració en els àmbits econòmic, turístic, científic i cultural.

 

En un context de pandèmia mundial i amb la necessitat de reactivar l’economia, Japó s’erigeix com un soci preferent. És la tercera economia mundial (després dels EUA i de la Xina), amb un mercat de 172 milions d’habitants d’un alt poder adquisitiu.

 

Catalunya és la principal destinació de la inversió japonesa a Espanya, ja que més de la meitat d’empreses japoneses establertes a l’Estat espanyol són a Catalunya. A més, Catalunya acull anualment uns 200.000 turistes japonesos malgrat l’absència de connexió aèria directa amb Barcelona, la gran assignatura pendent en la relació Catalunya-Japó.

 

Les relacions amb el Japó presenten múltiples oportunitats de col·laboració per a l’assoliment d’objectius del Pla de reactivació econòmica i protecció social, especialment als àmbits de la innovació tecnològica, la recerca i transferència de tecnologia, les polítiques digitals o l’agricultura i gastronomia.

 

Delegació al Senegal

 

La Delegació del Govern al Senegal, amb seu a Dakar, servirà per potenciar la presència institucional de Catalunya a l’Àfrica, concretament al sud del Sàhara. Cobrirà el Senegal i Gàmbia i tindrà funcions de prospecció a Costa d’Ivori, Ghana, Mali i Nigèria.

 

Es tracta de la regió de l’Àfrica subsahariana amb la diàspora més gran a Catalunya, ja que el Senegal, Gàmbia, Mali i Nigèria són l’origen del 93% de la migració de l’Àfrica negra a Catalunya, un total de 58.184 persones el 2019. D’altra banda, el Senegal, Gàmbia i Mali acullen la principal comunitat catalana a l’Àfrica subsahariana, en total 1.717 residents.

 

El Senegal és un país prioritari en l’acció exterior del Govern. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) així el cataloga en els darrers tres plans directors, i hi té un representant destacat. A més, és el país de l’Àfrica al sud del Sàhara amb una major presència d’ONG catalanes, algunes de les quals establertes des dels anys 60.

 

En el context de pandèmia i la crisi de la Covid-19, el Govern està convençut que cap societat estarà segura fins que totes ho estiguin, i per això aposta per un compromís solidari amb una regió propera geogràficament i, sobretot, amb una gran quantitat i diversitat de vincles amb Catalunya.

 

El Senegal és un dels països on més han crescut les vendes d’aliments catalans. D’altra banda, gairebé un miler d’empreses catalanes exporten a Nigèria. A més, el 2014 Catalunya va obrir una oficina d’ACCIÓ a Ghana, fet que ha comportat un augment dels fluxos econòmics i de la presència d’empreses catalanes a la regió.

 

L’Àfrica occidental està experimentant un important creixement econòmic i ofereix grans oportunitats en inversions en infraestructures i sectors estratègics, fet que pot ser molt útil en el marc de l’objectiu d’internacionalització del Pla de reactivació econòmica i protecció social.