DGUE

Participació de Catalunya a la Setmana Europea de les Ciutats i les Regions

L'Estratègia Marítima de Catalunya presentada com a bona pràctica a la Setmana Europea de les Ciutats i les Regions

La sessió ha servit per explicar l'Estratègia Marítima de Catalunya, presentar la xarxa BlueNetCat, i mostrar la tasca dels Grups d'Acció Local del Mar de l'Ebre i la Costa Brava

query_builder   22 octubre 2020 16:12

event_note Nota de premsa

Participació de Catalunya a la Setmana Europea de les Ciutats i les Regions

L'Estratègia Marítima de Catalunya presentada com a bona pràctica a la Setmana Europea de les Ciutats i les Regions

La sessió ha servit per explicar l'Estratègia Marítima de Catalunya, presentar la xarxa BlueNetCat, i mostrar la tasca dels Grups d'Acció Local del Mar de l'Ebre i la Costa Brava

L’Estratègia Marítima de Catalunya ha estat presentada a la Setmana Europea de les Ciutats i les Regions organitzada enguany virtualment pel Comitè de les Regions. La sessió, que ha estat moderada per la delegada del Govern de Catalunya davant la UE, Meritxell Serret, ha comptat amb la participació del director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela; la directora de la Xarxa catalana de R+D+I Marítima BlueNetCat, Lourdes Reig; i el membre del consell del Grup d’Acció Local Pesquers (GALP), Josep Lloret.
DGUE
Els participants a la sessió que ha estat seguida per una cinquantena de persones

En les paraules de benvinguda, Serret ha destacat l'encert del Govern de Catalunya de “tenir la visió d’elaborar un projecte per la Mediterrània que impulsa l’economia blava i garanteix el desenvolupament social i territorial”.

El director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, ha presentat el contingut de l’Estratègia Marítima de Catalunya aprovada el 2018, i ha subratllat que l’objectiu pel 2030 és que “Catalunya desenvolupi plenament el potencial de l'economia blava del seu espai marítim, tot garantint l’equilibri social i territorial, sobre la base d’uns ecosistemes resilients, biodiversos i plenament funcionals que generin uns serveis a la societat de màxima qualitat”.

Tudela ha explicat que el Govern de Catalunya ha treballat estretament amb la Comissió Europea per elaborar l’Informe de la UE sobre l’Economia Blava del 2020. “Tenim molt per oferir en la creació d'una política europea basada en l’economia blava i contribuir en el Pacte Verd des del mar”, ha assegurat. 

El director general també ha volgut posar de rellevància el model de governança de l’Estratègia Marítima de Catalunya que es basa en una gestió conjunta i integrada a través del Consell Català de Cogestió Marítima, l’òrgan que valida i fa el seguiment i l’adaptació de l’Estratègia. “Som dels primers territoris d’Europa on els científics prenen les decisions que afecten el mar”, ha dit Tudela.

Lourdes Reig, directora de la Xarxa Marítima de Catalunya BlueNetCat, una plataforma que aplega més de 400 professionals de la recerca en tots els àmbits marítims, ha posat en valor que “la xarxa permet crear un ecosistema interdisciplinari de transferència i innovació per millorar la competitivitat de Catalunya en l’economia blava i, per tant, millorar la salut i la qualitat de vida de la ciutadania i el medi ambient”.

Finalment, el membre del consell del GALP, Josep Lloret, ha exposat la tasca que fan els dos grups de Catalunya que es troben a les Terres de l’Ebre i a la Costa Brava. La seva existència s’explica perquè la Comissió Europea i el Govern de Catalunya posen a disposició dels territoris pesquers aquesta eina de descentralització per millorar el desenvolupament local participatiu. Els GALP estan donant resultats molt positius pel que fa a la governança i les accions que realitzen al territori. Lloret ha repassat algunes de les iniciatives impulsades per aquests grups com l’Omega 3 a la Costa Brava, la relació dels ecosistemes marins i el càncer, l’aqüicultura o la creació de l’Associació de Dones de la Mar.

Per concloure la sessió, el director general Tudela, ha volgut donar un missatge positiu dient que “tot i que els últims anys Catalunya s’havia oblidat que era una societat marítima, ara hem tornat a mirar cap al mar amb noves idees sobre com fer millor les coses”.