• Ciutadania, empreses de la cadena agroalimentària, entitats i organitzacions que ho considerin poden fer arribar les seves aportacions durant els pròxims 3 mesos a través del portal participa.gencat

 

El Govern ha donat llum verda a la consulta pública prèvia al desplegament reglamentari de la Llei  3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. Segons la disposició cinquena de la mateixa llei, el Govern ha d’aprovar un reglament per a desplegar-la. La consulta pública aprovada avui té l’objectiu d’obrir un canal de participació perquè els agents de la cadena alimentària i la ciutadania puguin fer arribar les seves aportacions en relació amb les qüestions sobre les quals té previst pronunciar-se el reglament.

 

La Llei dona eines per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari i augmentar l’aprofitament dels aliments al llarg de la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. A diferència de la llei francesa o italiana, la llei catalana prioritza la prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en origen davant la redistribució d’aliments.

 

Es preveu que el reglament desplegui, entre altres, les qüestions següents:

 

• Dotar d’estructura i contingut el Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a implementar pels agents de la cadena alimentària que ha d’incloure, entre altres, la metodologia de quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris per a reduir, mesurar, i informar sobre la quantificació de pèrdues i malbaratament alimentari. Els agents de la cadena alimentària tenen la opció d’elaborar un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari propi o es poden acollir a plans col·lectius de prevenció de les pèrdues i el  malbaratament alimentaris elaborats en relació a les diferents etapes de la cadena alimentària. Les microempreses queden excloses d’aquesta mesura.

 

• Establir els termes del sistema d’informació per a recollir i analitzar les dades resultants de la quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentari que ha de desenvolupar l’administració pública

 

• Establir el contingut del Pla Estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris que ha d’elaborar el Govern

 

• Definir les pràctiques comercials deslleials o que siguin contràries a les normes de la competència que indueixin o fomentin malbaratament alimentari

 

• Desenvolupar la regulació de l’espigolament com a activitat complementària i sense ànim de lucre per a la prevenció de les pèrdues alimentàries

 

• Establir programes de reducció del malbaratament alimentari en els hospitals i en les residències geriàtriques que ofereixen servei d'àpats o de menjador

 

La participació del sector

 

La consulta pública és fonamental per comptar amb la participació i les aportacions de les empreses de la cadena alimentària, les entitats, organitzacions, i la ciutadania sobre els aspectes que preveu la llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari que es despleguin per reglament.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), com a coordinador de la Comissió Interdepartamantal per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, promourà activament la participació de tots els agents de la cadena alimentària, i impulsarà trobades amb els actors interessats durant el procés d’elaboració del reglament.

 

El malbaratament alimentari a Catalunya

 

A Catalunya, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall, i en la restauració va ser de 262.471 tones anuals, segons dades de l’estudi Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya (Agència de Residus de Catalunya –ARC- i Universitat Autònoma de Barcelona –UAB-, 2012). La distribució d’aquest volum d’aliments no aprofitats entre la població de Catalunya representa que per cada català es fan malbé 35 quilos l’any, equivalent a un 7% dels aliments adquirits.

 

També segons l’esmentat estudi, l‘impacte econòmic d’aquestes pèrdues és de 841 milions d’euros anuals, i de 112 euros per persona i any. Pel que fa a l’impacte ambiental, aquest malbaratament suposa una petjada ecològica equivalent a la utilització de 234.022 hectàrees de conreu, xifra corresponent a l’emissió de 520.723 tones de gasos d’efecte hivernacle, que serien els produïts per 20.300 automòbils durant la seva vida útil.