La Taula Institucional per a l’abordatge de la violència masclista a la vegueria de Lleida ha aprovat avui el nou protocol d’actuació pels casos de violència masclista. Ho ha fet en el marc de la commemoració del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

L’objectiu d’aquest nou protocol és que les persones professionals implicades puguin treballar amb més coordinació, seguretat i rapidesa, en benefici de totes les dones i els seus infants que pateixen violència masclista. 

El nou protocol substitueix l’aprovat l’any 2013. Aquell primer protocol va representar la concreció comuna de totes les accions que ja s’estaven duent a terme des de feia temps en cadascun dels territoris en matèria de violència masclista. Des de llavors, cada comarca i territori, amb els recursos de què disposa i amb la implicació de tots els col·lectius, ha anat treballant per abordar la violència d’una manera més àmplia i integral. Després de set anys des de la seva aprovació, s’ha considerat necessari de fer-ne una revisió a fons per adaptar-lo a l’evolució de l’abordatge de les violències envers les dones. Al llarg d’un semestre, la Comissió Tècnica del Circuit per a l’abordatge de la violència masclista a la demarcació de Lleida ha avaluat els circuits i procediments i el resultat ha estat la revisió del protocol aprovada avui per la Taula institucional.

En el conjunt de les comarques de la plana de Lleida uns 120 professionals de diferents disciplines treballen en l’atenció directa a les víctimes de violència masclista.

El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha afirmat que el nou protocol “fa un pas endavant amb perspectiva de futur a través de la incorporació explícita de totes les formes de violència masclista i la inclusió de millores per tal que la seva aplicació sigui més àgil i eficient”. Segons Farré, “amb l’experiència i els coneixements adquirits aquests darrers anys, s’ha elaborat una nova eina que ofereix molta més informació als i les professionals en el terreny de la prevenció, detecció, atenció, recuperació i reparació, en benefici de les dones i els infants que pateixen violència masclista”.

Els eixos principals del document són aquests:

1. La contextualització territorial, important per adaptar-se millor a la diversitat territorial de la plana de Lleida.
2. El marc conceptual més complet, que descriu totes les formes de violència i les seves conseqüències en les dones, així com el model i els principis generals d’intervenció per part de totes les administracions.
3. El marc normatiu, des de l’àmbit internacional fins al català.
4. L’establiment dels grups de treball, amb les seves funcions, àmbit d’actuació, competències, funcionament orgànic i composició.
5. Els circuits d’actuació, amb les diferents guies d’actuació.
6. La incorporació de tots els protocols comarcals.

Prevenció de les conseqüències de la violència masclista en les dones

Un dels avenços que implica aquest protocol, a banda de facilitar eines i recursos als i les professionals, és que posa l’accent en la prevenció de les conseqüències que les diferents formes de violència masclista tenen sobre les dones. Aquestes conseqüències es manifesten en:

• Violència masclista en l’àmbit de la parella: 

• Lesions derivades de la situació de maltractament que poden ser físiques i/o psicològiques:
• Poden afectar tant a nivell cognitiu com al cervell.
• Estrès posttraumàtic amb repercussions en àrees com l’atenció, les funcions executives (memòria de treball, raonament, presa de decisions, planificació, flexibilitat, inhibició, estimació temporal, execució dual i multitasca) i el processament del dolor.
• Estrès crònic que pot derivar en problemes de memòria.
• Sentiment d’humiliació, vergonya i preocupació; a més de la percepció de pèrdua de control, confusió, sentiments de culpa i por.
• Sensació d'amenaça vital constant i pèrdua del benestar emocional.

A més, els infants sempre són víctimes directes de la violència masclista en l'àmbit de la parella, tant si han patit agressions directes com si no.

• Violència masclista en l’àmbit familiar: La vivència continuada d’aquesta violència pot arribar a generar en les dones i els infants un estat de confusió mental i emocional i de bloqueig, agreujat pel fet que existeix una vinculació afectiva amb l’agressor.

• Violència masclista en l’àmbit laboral: S'observen conseqüències a diferents nivells:

1. Conseqüències en la vessant personal: dificultats de concentració i problemes de memòria, estrès i trastorn d'estres posttraumàtic, tristesa i depressió, baixa autoestima, vergonya, aïllament social, conductes d'evitació, culpa, fracàs, frustració, fàstic cap a l’assetjador, simptomatologia psicosomàtica (migranyes, insomni, fatiga o astènia, trastorns dermatològics, digestius, respiratoris, cardiovasculars i musculoesquelètics) i idees relacionades amb el suïcidi.

1. Conseqüències en l’entorn laboral per a la persona assetjada: desmotivació, augment dels errors a la feina, visites recurrents a serveis mèdics o psicològics, augment de l'absentisme, rotació personal, canvis de feina o períodes llargs d'incapacitat laboral.

• Violència masclista en l’àmbit social o comunitari que inclou els següents tipus amb les corresponents conseqüències: 

• Violències sexuals (assetjament sexual, agressions sexuals, abusos sexuals):
• Efectes sobre la salut sexual i reproductiva com poden ser les disfuncions sexuals, embarassos no desitjats, infeccions de transmissió sexual, el virus de la immunodeficiència humana i la síndrome d’immunodeficiència adquirida.
• Efectes sobre la salut emocional i psicològica amb repercussions que poden manifestar-se amb immediatesa al trauma, o bé de manera diferida en el temps. Aquesta es caracteritza, principalment, per ansietat, depressió, estrès posttraumàtic, estrès agut i inici d'hàbits de mala salut (consum de tabac, abús d'alcohol i de substàncies tòxiques i inici de conductes sexuals de risc, majoritàriament).
• Mecanismes de dissociació pels quals la víctima roman apartada del trauma sofert, sota la forma d'una despersonalització o d'insensibilització física i/o emocional, fet que fa que puguin manifestar-se alteracions en la identitat, canvis de conducta, no reconeixement d'objectes i escrits com a propis, i distorsions en el continu del temps.

• Tràfic i explotació sexual de dones i nenes: les mateixes conseqüències de la violència sexual. 

• Mutilació genital femenina: es priva a la dona de desig i plaer sexual, reforça la desigualtat dels rols de gènere i atorga a l’home el control sobre la vida sexual i reproductiva de la dona. A més, l’acte és traumàtic en si mateix, cosa que contribueix a generar efectes psicològics a llarg termini com l’estrès posttraumàtic. També pot ser causa de mort en cas de xoc hemorràgic (causat per una pèrdua important de sang), xoc neurogènic (com a resultat del dolor i el trauma) o d’una infecció generalitzada i septicèmia.

• Matrimonis forçats: presenten conseqüències físiques, psicològiques, socials i econòmiques. Les nenes i joves casades tenen poques probabilitats d’assistir a recursos educatius i amb freqüència se les tracta amb les responsabilitats i funcions de les dones adultes. Són més vulnerables a sofrir violència, abusos i relacions sexuals forçades. I a més, s’exposen a greus riscos per a la seva salut, a infeccions de transmissió sexual i embaràs precoç.

Major incidència en la perspectiva de la infància

La coordinadora de l’ICD a Lleida, Carme Castelló, ha ressaltat que el nou protocol s’ha elaborat no només amb perspectiva de gènere, que permet entendre el sistema sexe-gènere i les desigualtats que s'han derivat d'aquest, essent la base de la cultura patriarcal, sinó que ha aprofundit en perspectiva de la infància, “intentant superar una visió feta exclusivament des de la persona adulta a l’hora d’intervenir, perquè els infants són subjectes de dret i per tant s'han d'atendre les seves necessitats específiques amb mesures que també els hi permetin la recuperació de les conseqüències d'haver patit violència”.

Més enllà de curar, cuidar o alleujar

Castelló també ha destacat que el nou protocol pretén avançar més encara en la incorporació de les persones afectades per la violència masclista en el centre d’atenció. Ho fa, afirma, aplicant “una visió que no es limita al fet de curar, cuidar o alleujar, sinó que vol acompanyar, atendre, protegir, interactuar, coordinar i oferir les millors propostes d’atenció a fi d’aconseguir una intervenció professional de qualitat que contribueixi a augmentar la qualitat de vida de les persones”. Tot plegat, “sempre des del respecte a les decisions de les persones i el foment de l’apoderament”.

Guia breu per a professionals implicats

Per altra banda, la Taula Institucional per a l’abordatge violència masclista ha elaborat una guia breu, que conté tots els esquemes d’intervenció per a cada tipus de violència, amb la intenció de facilitar l’actuació de les persones professionals que intervenen en els circuits i que aquesta sigui uniforme per tothom. Amb una mirada ràpida, la guia breu els permet treballar en un mateix model d’intervenció, els marca el circuit a seguir per cada tipus de violència i els recursos a emprar.

Taula Institucional per a l’abordatge violència masclista a la vegueria de Lleida

La Taula Institucional és el màxim òrgan de representació i decisió del circuit per a l’abordatge de la violència masclista a la plana de Lleida i té l’objectiu de millorar la resposta a les dones que travessen aquestes situacions i els seus fills i filles, i l’optimització de recursos. Hi han pres part la presidenta de l’ICD, Laura Martínez; el delegat del Govern, Ramon Farré, acompanyat pels directors territorials dels departaments de la Generalitat, i per la  coordinadora de l’ICD a Lleida, Carme Castelló, el representat territorial de l’Esport, Joan Segura, i la coordinadora territorial de Joventut, Lourdes Ravellat; l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; els presidents dels sis consells comarcals de la plana de Lleida;  el cap de la Regió Policial Ponent, Xavier Monclús; la magistrada Carlota Alonso, del Jutjat de Violència sobre la Dona; el degà del Col·legi de l'Advocacia de Lleida, Jordi Albareda; el sotsdirector de la Divisió de Lleida de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, Bernard Salort; una representació de l'Assemblea Territorial de Dones de Lleida, i el president de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Rafa Gimena.